Personal del Consorci de l’Estany ha detectat la presència d’una parella d’òlibes a l’entorn de l’Estany que hi resideixen habitualment. La detecció d’aquesta parella s’ha realitzat en l’àmbit del projecte de repoblació d’aquesta espècie protegida i amb un estat de conservació vulnerable a l’entorn de l’Espai d’Interès Natural de l’Estany.

El projecte de repoblament de l’òliba (Tyto alba) es va iniciar l’estiu passat amb la introducció amb èxit de tres cries que provenien del Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent, a Lleida a través de la tècnica del “hacking”. Aquesta tècnica consisteix en portar les cries al nou emplaçament quan són petites i alimentar-les en caixes-niu tancades per alliberar-les al cap d’unes setmanes un cop ha finalitzat el període de cria. L’objectiu és que, un cop adultes, puguin tornar a criar al mateix lloc o a la zona propera.

Per tal d’afavorir una població estable a diversos punts de l’Espai Natural Protegit de l’Estany de Banyoles, des del Consorci de l’Estany s’està treballant per establir noves col·laboracions amb propietaris de masies o finques que són potencialment bons per ajudar a aquesta espècie. Un dels punts on s’ha iniciat col·laboració és l’Escola Casa Nostra, molt propera a l’Estany, per tal que els mateixos alumnes s’impliquin en el projecte.

En el marc d’aquesta col·laboració i en la recerca prèvia per part del personal del Consorci de l’Estany d’un nou emplaçament on instal·lar una caixa-niu per repetir l’experiència del hacking a les mateixes instal·lacions de l’escola, s’ha detectat la presència de dos exemplars d’òliba que hi troben refugi.

Aquest fet, molt positiu pel propi projecte i per la pròpia espècie, és un indicador que a l’hàbitat proper hi troba aliment i que, probablement busca lloc on criar. En aquest sentit i per tal de contribuir amb l’establiment d’una nova parella, s’ha col·locat una caixa niu en el mateix punt on s’ha detectat la presència de les òlibes.

El director adjunt del Consorci de l’Estany, Jordi Burch, ha demanat “a la població que si han de combatre alguna plaga de rosegadors ho facin amb sistemes de trampeig tradicionals i no s'utilitzin mai verins ja que els animals enverinats són un blanc fàcil per les òlibes i també són nocius per elles”.

Paral·lelament s’està treballant per establir noves col·laboracions amb propietaris de masies o finques que, com el cas de l’escola, són potencialment bons per ajudar a aquesta espècies tan emblemàtica.

Col·laboració centres educatius

Un dels objectius associats al propi projecte de repoblació de l’espècie, és implicar les escoles del territori, així com la població en general, per a conèixer l’espècie i les seves principals amenaces. En aquest sentit, durant aquest curs s’ha iniciat també una col·laboració amb el cicle formatiu de grau mitjà d’instal·lació i moblament de l’INS Josep Brugulat per a la construcció de caixes-niu, tant per ser utilitzades amb la tècnica de hacking com per possible llocs de cria dels exemplars adults.

El projecte de reintroducció de l’òliba s’ha impulsat en diferents zones del territori català. L’òliba és una espècie protegia que es troba en declivi a tot el continent europeu per l’aplicació de tòxics, sobretot rodenticides, i per la manca de llocs on criar.

Un equip tècnic del Departament de Territori i Sostenibilitat, del Cos d'Agents Rurals i del Consorci de l'Estany, van deixar anar el passat dia 12 de març a la natura els 700 exemplars de nàiades (Unio mancus) rescatades d’urgència de la bassa  del Molí i del Molinot, a Sant Esteve de Llémena (La Garrotxa) a finals de gener, després que una esllavissada a conseqüència del pas del temporal Gloria obstruís el canal de reg que l’alimentava d’aigua. Aquest canal del riu Llémena és un dels pocs indrets de les conques internes de les comarques gironines on es troba aquesta espècie protegida considerada com a vulnerable.  Precisament, el canal acull una de les poblacions més nombroses de nàiade allargada en quant a quantitat i estructura poblacional del riu Llémena.

Les nàiades són uns mol·luscs bivalves (amb aspecte de cloïsses), d’aigua dolça. Catalunya compta amb cinc espècies diferents d’aquest mol·lusc, que és indicador d’ecosistemes rics i complexes. I és que el seu cicle vital depèn de la presència de determinades espècies de peixos, com la bagra i el barb de muntanya).

Els exemplars s’han deixat anar avui a la mateixa bassa d’on es van retirar ara fa gairebé un mes, amb l’objectiu de garantir la seva supervivència. I és que les fortes pluges caigudes amb el temporal, de més de 300 mm a gran part de la Garrotxa, van provocar esllavissades al costat del riu Llémena, que van afectar la circulació de l’aigua pel canal que alimentava la bassa del Molí i el Molinot, situada dins d’una finca privada al terme municipal de Sant Aniol de Finestres.

L’esllavissada va tenir lloc al tram inicial del canal paral·lel al riu, dins una zona de la xarxa Natura 2000, i d’una àrea d’interès faunístic per presència de barb de muntanya (Barbus meridionalis), i de llúdriga (Lutra lutra).

En detectar l’assecament del canal, els propietaris van alertar el Consorci de l’Estany, en veure baixar els nivells d’aigua de la bassa pel perill que suposava per a les nàiades que hi vivien. Així, es va activar una operació de rescat d’urgència, que va permetre retirar 700 exemplars vius, gràcies a la intervenció del personal del Consorci. Van ser traslladats al laboratori de cria de nàiades que el Consorci de l’Estany té a Banyoles, on s’han alimentat i cuidat fins al seu alliberament.

 Restitució del canal

Per tal de restituir el cabal d’aigua en el canal que alimenta la bassa del Molí i el Molinot, aquest mes s’ha dut a terme una actuació amb el suport de personal de Forestal Catalana, que ha sumat una inversió de més de 5.800 euros, per part del Departament de Territori i Sostenibilitat. Les obres han permès la retirada d’arbres caiguts sobre el canal, vegetació i terres, i l’adequació de l’estructura. A més, es va entubar el tram del canal amb risc d’esllavissada, per garantir la circulació de l’aigua. 

El Consorci de l’Estany ha enllestit les obres de conservació i millora emmarcades en el Pla dels Estanyols, a la zona sud del municipi de Banyoles. L’objectiu principal de les actuacions realitzades ha estat potenciar el gaudi i la visita de les persones a un espai tan singular i compatibilitzar-ho amb el desenvolupament dels hàbitats naturals i les espècies d’interès del sud de l’Estany. Per altra banda, també s’ha millorar l’estructura forestal dels boscos de salzes i freixes de dues finques públiques d’aquesta zona. En conjunt, fer compatible el trànsit dels visitants i la conservació de la natura.

Les obres han durat tres mesos, han tingut un cost total de 38.164,77 euros, subvencionats en un 83,5% per la Diputació de Girona dins la campanya de suport als consorcis per a la realització de projectes per al desenvolupament d’actuacions de conservació del patrimoni natural en espais d’interès natural de l’any 2019.

Actuacions sobre la flora i les vies pedestres

En concret, les actuacions s’han dividit en dos tipus: les de manteniment, encarades al tractament de la flora de l’entorn, i les d’inversió, consistents en la restauració i millora de les vies pedestres que recorren la zona, i que formen part de l’itinerari 2 Ruta de la Puda i les Estunes. Les finques compreses en les àrees on s’ha actuat es troben dins el municipi de Banyoles, són propietat de l’Ajuntament i estan gestionades pel Consorci; d’altra banda, s’inclouen íntegrament dins l’Espai Natural Protegit de l’Estany de Banyoles i dins la Xarxa Natura 2000 i estan catalogades com a espai RAMSAR.

Pel que fa a les actuacions de manteniment, s’ha treballat en la del bosc de ribera de les finques 23 i 32 del Pla dels Estanyols a través de la retirada d’arbres caiguts, arbres en perill de caure i restes vegetals excessives acumulades. També s’han retirat arbres perillosos al sector de l’estanyol de la Cendra i s’han realitzat operacions de poda i sanejament arbori. La darrera actuació en els boscos d’aquests paratges es va fer el 2011. Des de llavors, s’havia deteriorat i havien caigut molts arbres, també havien proliferat espècies exòtiques invasores com el xuclamel japonès o la troana o palmeres.

Els treballs han permès l’eliminació d’aquestes exòtiques considerades invasores a l’Estany i que provenen dels jardins de la ciutat. Són plantes ornamentals no volgudes. També s’ha actuat desbrossant bardisses molt denses. S’ha treballat per aconseguir una millor fisonomia del bosc de ribera, una millor imatge paisatgística i una millor qualitat als hàbitats naturals i singulars de l’entorn de l’Estany.

Pel que fa a les vies, les actuacions han consistit en la restauració de dues passeres de la Ruta 2 –una al voltant de l’estanyol de la Cendra i l’altra a prop de la Puda– i la millora de dos trams de camí del mateix itinerari. Les passeres anteriors, en estat de deteriorament i poc accessibles, s’han substituït per unes de noves, que segueixen el model tipus que des del Consorci s’està unificant dins l’Espai Natural. Són passeres de fusta tractada de pi autoclavat amb tractament fitosanitari, s’ha millorat l’amplada i els elements de suport i en punts concrets s’ha millorat l’accessibilitat per adaptar-lo al pas de persones amb mobilitat reduïda.

Aquestes noves passeres se sumen a la que es va reformar a finals de 2018 i que també ressegueix una part de la riba de l’estanyol de la Cendra. D’altra banda, els trams de camí també s’han eixamplat per adaptar-los als camins de la mateixa tipologia de la resta de l’Espai Natural i se n’ha rebaixat el terreny adjacent per adaptar-se a l’hàbitat de les zones humides i inundables. Les tasques de jardineria i treball forestal bàsics, així com la construcció de les passeres de fusta, han estat a càrrec del Centre El Puig del Consell Comarcal del Pla de l’Estany.

Sostenibilitat i accessibilitat

Les actuacions dutes a terme al Pla dels Estanyols s’emmarquen en la tasca que el Consorci de l’Estany realitza des de 2004, quan es va crear aquesta entitat pública a partir de la subvenció del primer Projecte LIFE Natura i l’impuls dels ajuntaments de Banyoles i Porqueres, la Diputació de Girona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Des de llavors, la missió del Consorci de l’Estany és fomentar i ordenar l’aprofitament racional i sostenible dels recursos de l’espai i preservar la flora i la fauna autòctones, especialment les espècies protegides, per tal d’afavorir l’equilibri ecològic del sistema natural de l’estany i la conca lacustre. Al mateix temps, es vol fer compatible aquest objectiu amb l’activitat humana respectuosa amb el patrimoni natural, de manera que les rutes que el travessen suposin el mínim impacte en l’entorn i puguin ser accessibles per a tothom.

Pel que fa al seguiment d’aquests darrers treballs efectuats al Pla dels Estanyols, a partir de la primavera d’enguany les brigades pròpies del Consorci realitzaran actuacions per controlar la possible rebrotada d’espècies vegetals al·lòctones.