6 Juny 2010

Lloc: Parc de la Draga
Organitza: Consorci de l'Estany

11.00h - FESTA A L’ESTANY

• Presentació de la festa amb el cap gros i cançó d’en Blauet
• Refrigeri per a tothom
• Animació infantil a càrrec del grup ALÇA MANELA
• Tallers i jocs ambientals
• Alliberament d’un animal

Tot seguit
12.00h Alça Manela
14.00h Clara Luna Trio
16.00h Pere Foved Quartet
18.00h AB Organ Xplosion

El nom complet del projecte és “Projecte Estany: Millora dels hàbitats i espècies de la Xarxa Natura 2000 a Banyoles: Un projecte demostratiu”. Disposa d’un pressupost total de 1.020.352,00.-€ dels quals la Comissió Europea en finança el 50%, l’altre 50 % és aportat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, el Consorci de l’Estany, l’ajuntament de Banyoles, l’ajuntament de Porqueres, la Diputació de Girona i Aigües de Banyoles. Tindrà una durada de quatre anys des de gener de 2010 al desembre de 2013.

Fins al moment s’ha constituït el nou equip de treball del consorci que ha de permetre tirar endavant el projecte. Ha estat necessari adquirir els equips tècnics i adequar correctament les instal•lacions i equipaments necessàris que han de servir per començar amb les fases més actives del projecte en pocs mesos. Les primeres tasques del equip tècnic del LIFE han estat la redacció dels protocols, s’han realitzat tasques de formació i s’han portat a terme ja les primeres proves que han de permetre planificar i coordinar tot el projecte per arribar al seu final amb garanties d’èxit.

La llacuna d’en Margarit forma part dels nous ecosistemes aquàtics lacustres recuperats gràcies a un projecte LIFE de la Unió Europea recuperada l’any 2006. En un primer moment, la qualitat ambiental d’aquests nous aiguamolls era molt elevada com ho evidenciava la presència de vegetació aquàtica, invertebrats i la reproducció de diferents espècies d’amfibis i ocells aquàtics. Malgrat això, l’entrada de peixos exòtics, principalment carpes i gambúsies, va provocar un deteriorament de les condicions ambientals amb un increment de la terbolesa de l’aigua i dels nutrients, eliminant la vegetació aquàtica i dificultant l’alimentació i desenvolupament de la fauna pròpia. Malgrat que aquestes llacunes van ser dissenyades com a sistemes temporanis, amb un cicle d’inundació i assecatge seguint els models naturals, no sempre la bassa queda totalment eixuta de manera que calia aprofitar el moment de mínim volum d’aigua per retirar les espècies exòtiques i rescatar els exemplars d’espècies autòctones també presents, com el barb de muntanya i la bagra.

Limnos va oferir el seu programa de Voluntariat Ambiental al Consorci de l’Estany, l’ens gestor de l’espai, i es va organitzar l’activitat conjuntament. El voluntariat de Limnos va aplegar 52 persones, 38 adults i 14 infants, i va comptar amb la col·laboració de l’Institut d’Ecologia Aquàtica de la Universitat de Girona i l’empresa Sorelló que van realitzar pesques elèctriques per treure el peix. Els tècnics del Consorci de l’Estany van efectuar les tasques de gestió necessàries per assecar la llacuna, obertura del bagant, col·locació de bombes d’aigua i cessió de material. Durant tot el matí es va baixar el nivell de l’aigua fins gairebé assecar-la, i entre tots els participants utilitzant salabres, fent pesca elèctrica, amb xarxes i enfangant-se fins al coll es van capturar 1884 exemplars de carpa, uns 47 quilos de peix. Entre aquestes carpes hi havia exemplars grans i els exemplars nascuts a la llacuna d’un, dos i tres anys, de mides més reduïdes. També es van capturar alguns milers de gambúsies, un petit peixet de menys de 4 cm. també introduït, i alguns individus de peixos autòctons, 3 bagres i un barb de muntanya que es van retornar a la riera de Can Morgat. Com que no es va poder assecar la llacuna del tot van quedar alguns peixos, aproximadament 1.700 carpes la majoria de mida petita, que durant la setmana següent han estat extrets pels tècnics del Consorci de l’Estany, que han assecat del tot la llacuna. Els exemplars de carpa, en considerar-se una espècie exòtica, varen ser sacrificats i s’utilitzaran per alimentar les cigonyes del projecte de reintroducció que el Consorci de l’Estany té en marxa als aiguamolls de la Puda.

Aquesta activitat no forma part encara del projecte europeu del Consorci de l’Estany per eliminar les espècies exòtiques de l’Estany que començarà l’any 2010, però en comparteix l’objectiu. Aquesta activitat no hagués estat possible sense la col·laboració de tots plegats, pel que cal agrair la presència a tots els participants, i també el suport de l’Obra Social de Caixa Catalunya. Cal esperar que un cop seca la llacuna i eliminades les espècies exòtiques, la llacuna s’ompli de nou amb les pluges de tardor o hivern i durant la propera primavera torni a recuperar la qualitat ambiental inicial.

Un any més, aquest gener s’ha realitzat el cens d’ocells aquàtics hivernants a totes les zones humides de Catalunya. Aquests censos permeten tenir una estimació aproximada del total dels ocells d’una regió o d’un país, i està coordinat per diferents entitats a nivell internacional. Bona part dels resultats i de la metodologia es pot consultar a http://censhivernal.blogspot.com/

Limnos ha estat coordinant el cens d’ocells a l’Estany de Banyoles des de 1995 i a l’Illa de Fares des del 2001. Al riu Fluvià es fa un cens des de la resclosa de Serinyà fins a Fares, ja a la Garrotxa; i a l’Estany s’inclouen les zones de l’entorn del mateix estany i el Pla de Martís. Aquest any el cens s’ha realitzat especialment durant el cap de setmana del 10 i 11 de gener, tot i que s’han recollit totes les dades interessants fins el 20 de gener (algunes encara pendents d’actualitzar).

Com en anteriors edicions s’ha seguit amb una tendència amb continuïtat marcada, tot i que l’hivern especialment fred feia pensar que potser es veurien més ocells per l’arribada de més individus europeus. La majoria d’espècies mantenen valors similars a altres anys el que fa pensar en l’estabilitat. La disminució d’ànecs collverds (109 al 2009 per 147 el 2008) es pot atribuir a la mala època de cria de l’espècie aquest any, molt sec i amb poca aigua per l’entorn de l’Estany, però amb valors similars als anys 2006-07, i és que la població anual de collverds oscil·la entre els 100 i 150 exemplars. Una de les dades més destacades de cada any és la presència de gavians que han presentat unes xifres baixes, no tant com el 2008 (700 exemplars) sinó que gairebé han arribat als 1000 exemplars, però lluny dels gairebé 2500 gavians que hi havia a l’Estany aquest passat setembre. Normalment la població anual de gavians oscil·la entre els 1000 i els 2500 exemplars, i els mesos amb més presència son de l’agost al novembre.

La fotja és una mena de polla d’aigua amb el bec blanc que es capbussa menjant les algues del fons de l’Estany. La gran proliferació d’aquestes algues des de fa uns anys fa que l’espècie segueixi un augment progressiu des dels 30 exemplars de 2002 als 301 d’enguany, similar a l’any 2008. El cens ha estat satisfactori també pel nombre de morells cap-roig, una mena d’ànec capbussador també en augment que ha passat de tenir entre 2 i 6 exemplars el període 2000-2005 fins als 16 exemplars d’aquest 2009, i per la xifra de 158 fredelugues al Pla de Martís, un dels més alts dels últims anys. Com sempre s’han vist altres espècies comuns però escasses com el blauet, les polles d’aigua, els becadells i els bernats pescaires. Cal destacar com a dada negativa com cada any la presència de 10 individus d’ànecs híbrids, domèstics i oques de granja, inclosa una de les dues oques egípcies que ja hi havien el 2008, que en no ser d’origen natural no són vàlids pel cens.

Paral·lelament també s’han fet censos al riu Fluvià, a l’Illa de Fares, on s’han comptabilitzat un dormidor de 128 corb marí gros, un ocell gran que podem veure per l’Estany i el Fluvià capbussant-se per menjar peixos de l’aigua, i també quatre agró blanc, espècie d’interès. Cal mencionar també que durant el cens del riu es van poder veure una llúdriga a Martís i 3 a l’Illa de Fares. Els resultats complets dels últims anys es poden consultar també a www.limnos.org.

El projecte de reintroducció de la cigonya blanca que l’Obra Social de Caixa Catalunya desenvolupa a Banyoles de la mà del Consorci de l’Estany ha resultat un èxit, ja que ja han nascut els primers pollets de cigonyes alliberades.

Els dos pollets de cigonya blanca són cries de la primera parella nidificant a la zona. El fet que s’hagi produït aquest naixement doble i que els dos polls es trobin en perfecte estat, fa ser optimistes als impulsors d’aquest projecte pel que fa a la reintroducció de la cigonya blanca a Catalunya, una espècie emblemàtica de tot el territori català, símbol d’una gran qualitat mediambiental.

La parella de cigonya que han donat llum als dos pollets està formada per un mascle alliberat a Banyoles la primavera de 2008, juntament amb altres 12 exemplars, i una femella alliberada a Santpedor la primavera de 2007 dins un projecte de reintroducció de cigonyes en aquesta zona.

Durant el Dia de l’Estany es va escollir el nom del primer pollet nascut al Pla de l’Estany i, per votació popular, va guanyar el nom de Xiuleta que s’ha abreviat a Xiula.

Un projecte iniciat l’any 2006

El projecte de reintroducció de la cigonya blanca a Banyoles va començar el 20 de juliol de 2006 amb l’arribada la Finca Casa Nostra, del Consorci de l’estany, de 13 exemplars de cigonya provinents del Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent. Les 13 cigonyes van estar 2 anys dins d’un aviari en els terrenys que l’Institut Magdalena Aulina va cedir al Consorci de l’Estany.

L’alliberament es va realitzar la primavera de 2008, coincidint amb el 20è aniversari de la Guita –l’exemplar de cigonya que va iniciar la reintroducció de l’espècie als Aiguamolls de l’Empordà-. Després de la seva posada en llibertat, van retornar 2 mascles, dels quals un es va aparellar amb una femella que havia estat alliberada a Santpedor (Bages).

El retorn de la cigonya no és estrictament un projecte de reintroducció típic. Es tracta d’accelerar el procés de recolonització natural del país, havent minvat i gairebé desaparegut els factors que van dur a la seva davallada com a espècie reproductora. La pèrdua del seu hàbitat, l’ús indiscriminat de pesticides, la contaminació dels rius, la caça il·legal i l’expansió de la xarxa elèctrica (molts exemplars moren electrocutats), en van ser les causes. Aquest plantejament de l’accelerament del retorn de la cigonya resulta positiu, no només per la restauració del terreny, sinó també des d’un punt de vista de sensibilització, educació ambiental i promoció de la conca lacustre de l’Estany.

Tradicionalment, la cigonya blanca, ha estat una espècie molt vinculada a l’home i, de fet, es pot arribar a pensar que existeix una certa simbiosi entre tots dos; per una banda, l’home li proporciona zones on niar i per altra, a causa de la seva alimentació, la cigonya pot actuar com a prevenció davant plagues d’insectes, ratolins, talps i en el control d’espècies introduïdes com pot ser el cranc americà.

L’Obra Social de Caixa Catalunya col·labora des del 1996 en projectes de conservació de fauna, preferentment, si són espècies que estan subjectes a algun tipus d’amenaça, en regressió o en perill d’extinció. En aquesta línia d’actuació participa, entre d’altres, en la conservació del linx ibèric a la península Ibèrica, el voltor negre, la llúdriga, el picot garser petit i mitjà i la cigonya negra a Catalunya.

En la seva col·laboració de reintroducció de la cigonya blanca, l’Obra Social Caixa Catalunya, treballa en diversos indrets de Catalunya: a Banyoles, Gallecs, Santpedor, Flix, Salt, Bellver de Cerdanya, Aiguamolls de l’Empordà, Peralada, Salt i Urdabai (Euskadi).