Avui, el Consorci de l'Estany, amb la col·laboració de la Fundació Territori i Paisatge, ha començat el projecte per establir una població nidificant de cigonyes a l'entorn de l'Estany. L'acte d'avui ha consistit en dipositar setze cingonyes en un aviari especialment condicionat, construït a la finca cedida per la Institució Magdalena Aulina. Per fer-ho s'ha comptat amb la col·laboració d'un grup de nens i nenes del casal d'estiu de l'escola Casa Nostra. Les setze aus són exemplars joves de cigonya blanca, nascuts aquesta primavera, provinents del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vallcalent (Lleida), depenent del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat. Les aus s'han introduït en l'aviari on està previst que hi visquin durant aproximadament els dos pròxims anys. Amb aquesta mesura es vol que les cigonyes s'acostumin al seu nou hàbitat i que perdin el sentit migratori que ara tenen. Cada dia, s'alimentarà les aus amb les aportacions dels excedents de producció cedits per l’empresa Miquel Avícola, S.L. L'aviari també disposa d'una petita bassa perquè les cigonyes hi puguin beure i refrescar-se. Està previst que al març del 2008 es puguin alliberar els setze exemplars als entorns immediats de l'Estany. Fins que s'alliberin, el Consorci de l'Estany té previst condicionar l'entorn per consolidar-hi els hàbitats més idonis per a l'espècie i reduir els riscos derivats de la presència de línies elèctriques. Així mateix, s'hi construiran alguns nius artificials per facilitar la nidificació. Serà llavors que les cigonyes niaran i tindran els voltants de Banyoles i Porqueres com a punts de referència a l'hora de fer les seves migracions cap al sud de la península i l'Àfrica. Xavi Vila, director adjunt del Consorci de l'Estany, ha manifestat que "esperem que en pocs anys la cigonya esdevingui una silueta habitual volant per sobre els pobles de la nostra comarca, millorant la qualitat ambiental del nostre paisatge". Per la seva banda, Jordi Sargatal, director de la Fundació Territori i Paisatge, ha manifestat emocionat que "avui és un dia molt feliç perquè es fa realitat un somni que fa 20 anys teníem alguns quan vam començar a introduir cigonyes als Aiguamolls de l'Empordà". La "Guita" va ser la primera cigonya que es va introduir als Aiguamolls. Una au emblemàtica que es va introduïnt La cigonya és una espècie emblemàtica que a Catalunya es concentra en dos nuclis reproductors: el més nombrós a la plana de Lleida, i l’altre a la zona de l’Empordà, on fa vint anys s’hi va establir a partir d’un projecte de reintroducció similar al que es planteja aquí. Les cigonyes s’alimenten fonamentalment d’insectes, cucs de terra, amfibis i també peixos i crancs de riu. A partir de la segona meitat del segle XX la cigonya blanca va patir una marcada tendència a la desaparició, a causa de la pèrdua d’hàbitats, l’ús de pesticides, la caça il·legal i els xocs amb línies elèctriques. Actualment es va recuperant d’aquesta davallada per la progressiva protecció dels hàbitats que ocupa, la poca incidència de la caça il·legal, i les mesures que es van adoptant per protegir o substituir línies elèctriques. Paral·lelament s’han engegat diferents projectes de reintroducció arreu del país per accelerar la seva recuperació com a au nidificant.

Aquest juliol s’ha confirmat públicament que la llúdriga s’ha introduït a la conca lacustre de l’Estany de Banyoles. La llúdriga és el mamífer vertebrat més emblemàtic de les zones humides i portava cap a cinquanta anys desaparegut de l’Estany.

El Consorci de l’Estany, la Fundació Territori i Paisatge, la Universitat de Girona i Limnos han pogut certificar que s’han trobat rastres clars i segurs de la presència d’aquest mamífer a diferents espais a l’entorn de l’estany. Concretament, s’han trobat excrements de llúdriga a la riera de Can Morgat, a la nova llacuna inundada, i també en algun tram del rec de la Figuera d’en Xo, a la zona propera al nou CEIP La Draga.

Per a més endavant, la Fundació Territori i Paisatge es planteja fer un estudi d’anàlisi del DNA dels exemplars i identificar-los a partir de mostres biològiques.

La introducció de la llúdriga a Banyoles es tracta d’una notícia d’alt interès ambiental que confirma que la direcció presa pel que fa als objectius del projecte LIFE Natura i l’aposta per crear el Consorci de l’Estany és la correcta.

La llúdriga és un clar indicador de la qualitat ambiental de l’hàbitat natural on es troba i també del grau de civilització i respecte de les persones cap aquesta espècie que, antigament, era eliminada sense massa contemplacions.

Val a dir que l’any 1993 es va confirmar que no hi havia cap rastre de llúdrigues a Catalunya. A partir d’aquí, es va engegar el projecte de recuperació d’aquest animal als Aiguamolls de l’Empordà, on es van alliberar 42 exemplars. Fins ara, les llúdrigues han anat introduint-se a les conques de la Muga, Fluvià, Ter, Llobregat, Tordera i Conca de Besòs.

Els darrers exemplars vistos a Banyoles daten de 1962, ara fa gairebé cinquanta anys. En aquests moments, hi ha uns 200 exemplars per tot Catalunya, tot i que fins ara mai havien arribat a l’Estany de Banyoles.

La llúdriga és una espècie ben repartida per tota Europa fins a mitjans de segle XX. Durant els anys 50, 60 i 70, va patir una fortíssima devallada, degut sobretot a la contaminació de les aigües continentals i a la destrucció dels seus hàbitats, els rius, llacs, llacunes i aiguamolls. La llúdriga s’alimenta majoritàriament de peixos. Les aigües han de tenir prou qualitat i conservar-se l’estructura de les vores. La llúdriga és un excel·lent bio-indicador de la qualitat ambiental de l’hàbitat natural on es troba.

L’Ajuntament de Porqueres juntament amb la Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Social de Caixa Catalunya van adquirir a mitjans del 2005 dues finques a l’entorn immediat del mas de Can Morgat de Porqueres, a uns 200 metres al Noroest de l’Estany de Banyoles. Aquests terrenys tenen un elevat potencial de restauració i recuperació d’hàbitats d’interès comunitari com poden ser els boscos de salzes i àlbers, i els prats humits mediterranis d’herbes altes i joncs. La Fundació Territori i Paisatge i el Consorci de l’Estany van signar un conveni el juny de 2005 per la cessió d’ús de la finca de Can Morgat, amb l’objecte de vetllar per la conservació i restauració, el manteniment i difusió de l’espai.

En el marc del projecte LIFE Natura de “Restauració dels ambients aquàtics de Porqueres i Banyoles”, concedit a l’Ajuntament de Banyoles i socis: Ajuntament de Porqueres, Consorci de l’Estany, Fundació Territori i Paisatge, Universitat de Girona i el Departament de Medi Ambient i Habitatge, es pretén la creació de llacunes temporànies i recuperació de boscos de ribera.

La superfície total de l’adquisició és de 202.365 m2, que es reparteixen entre 173.865 m2, que ha comprat la Fundació Territori i Paisatge, i 28.500 m2 l’Ajuntament de Porqueres. Es preveu la creació de dues noves llacunes:

- Can Morgat Nord, l’anomenada llacuna de l’Artiga: Tindrà un àmbit d’afectació de 15300 m2, una inundació permanent de 3640 m2 i una inundació temporal de 11960 m2. La fondària d’aquest nou estany serà d’aproximadament 1,5 metres en situació d’inundació màxima.

- Can Morgat Sud, anomenada llacuna de les Feixes d’en Margarit: Tindrà un àmbit d’afectació de 26500 m2, una inundació permanent de 9286 m2 i una inundació temporal de 16000 m2. La fondària d’aquest nou estany serà 2,0 metres en situació d’inundació màxima.

El mes de febrer de 2006 es van iniciar les obres a Can Morgat. Es van construir els bagants o punts de gestió de l’aigua i es va retirar una petita part del moviment de terres d’excavació. Les fortes pluges d’hivern i la conseqüent inundació de la zona van paralitzar els treballs impossibilitant els el pas de la maquinària. El 1 de juny de 2006, després del secatge natural dels camps, s’han reprès les obres de restauració.

Així doncs, s’han reiniciat les obres de creació de les dues noves llacunes al sector, que preveuen la naturalització dels marges de la riera de Can Morgat amb la potenciació del bosc de ribera en galeria, la reconversió de part dels camps de conreu en prats de dalla y cultius d’agricultura e

Visites guiades, espectacles infantils i un picnic jazz centraran el 3r Dia de l’Estany que se celebrarà aquest diumenge al Parc de la Draga. La festa s’inaugurarà dissabte amb tallers pels nens i diumenge amb la presentació del Cap Gros Cames-llargues i una nova cançó d’en Blauet. L’objectiu és fomentar i gaudir de la contemplació de la fauna i la flora de l’estany.

Dissabte a les 4 de la tarda, la festa començarà amb tallers i jocs infantils al Centre Cívic de Porqueres i també teatre infantil amb la representació d’El bosc dels dos follets ”. Ja diumenge, a les 10 del matí hi haurà visita guiada per conèixer la nova llacuna d’Amaradors-Lió, construïda dins el projecte LIFE. La festa de l’Estany tindrà el seu punt àlgid al migdia amb la presentació dels actes a càrrec dels cap grossos d’en Blauet i en Cames-llargues, una novetat aquest any. El 3r Dia de l’Estany servirà per presentar una cançó d’en Blauet. El vicepresident del Consorci de l’Estany, Xavi Vila, considera que l ’èxit d’aquest ocell entre els nens ha portat al Consorci a potenciar-lo. Tallers ambientals, jocs infantils i animació organitzats per l’Escola de Natura donaran pas al picnic jazz a partir de la 1 del migdia.
L’objectiu, segons Vila, es sensibilitzar i fomentar valors ambientals cap al nostre entorn.
El 3r Dia de l’Estany compta també amb activitats paral·leles com una exposició que es podrà veure fins el 10 de juny a la Biblioteca amb els dibuixos originals del llibre “En blauet i el retorn de l’Estany” editat pel Consorci de l’Estany. El proper 25 de maig taller sobre el llibre d’aquest peculiar personatge amb els seus autors, dins l’hora del conte.

Un dels objectius en la gestió d’un espai natural, com el de l’Estany, és fer compatible l’ús públic amb la conservació de la natura. En aquest marc el Consorci de l’Estany ha iniciat diverses actuacions situades entre el sector dels Desmais fins a Can Cisó. Accions orientades a l’adequació ambiental i millora dels espais d’ús públic (prats, fonts, mobiliari,...) i la xarxa de camins pedestres.

• Sector dels Desmais i el Vilar
Amb aquesta actuació s’instal·larà la nova Font del Ferro, i es condicionaran els prats del voltant. Es pretén millorar l’estat de la vegetació de la zona i restaurar-la, a partir de la poda de l’arbrat, l’eliminació d’espècies exòtiques i la repoblació de vegetació autòctona de bosc de ribera entre d’altres, tot mantenint el paisatge característic actual i el seu ús públic. A més es substituirà el mobiliari urbà que ha quedat obsolet, i s’hi col·locaran papereres i bancs, així com pannells informatius. Durant el mes de febrer, es van fer tasques de poda de seguretat al conjunt del sector i va ser necessari retirar alguns arbres morts amb risc de caiguda.

• Paratge Coromina-Punta Freixenet
En aquest paratge, situat a la banda de ponent de l’Estany, al terme municipal de Porqueres, està previst instal·lar-hi tres passeres i un mirador per facilitar l’accés i la visita en aquest espai. Les obres d’instal·lació d’aquest mobiliari es realitzarà al llarg d’aquesta primavera.

• Can Cisó.
Un dels sectors emblemàtics per l’observació d’estanyols és a la zona de Can Cisó. La visita a l’Estanyol Nou i el de Can Cisó es fa sobre un petit camí forestal estret i que s’entolla freqüentment. El Consorci pretén millorar aquests accessos homogeneïtzant-los amb la resta de camins de l’entorn de l’Estany. La millora de ferm del camí i la col·locació de pannells informatius, així com la millora de la vegetació són tasques a desenvolupar. Aquest hivern s’ha retirat una tanca de xiprers i alguns arbres amb risc de caiguda. Per altre banda també s’ha realitzat l’eliminació d’espècies exòtiques.

EL DIA DE L’ESTANY

S’acosta el dia de l’Estany, el diumenge 21 de maig al Parc de la Draga. Aquest any està previst l’alliberament d’un animal, els tallers organitzats per l’Escola de Natura i una sortida a l’Estany, per qui vulgui conèixer millor la llacuna dels Amaradors. Tot seguit un grup d’animació infantil, repartiment de refrescos per a la canalla i altres sorpreses. Per acabar el Picnic Jazz. I uns dies abans de Sant Jordi en Blauet torna amb una nova aventura: En Blauet i el retorn dels aiguamolls!

Les obres de construcció de dues llacunes artificials al sector de Can Morgat, al costat de l’estany de Banyoles, estan aturades perquè el terreny és impracticable per la maquinària pesada. Aquesta és una de les principals actuacions que s’inclouen en el projecte Life de restauració dels ambients aquàtics de Banyoles i Porqueres.

Paral·lelament, ja està gairebé enllestida la primera llacuna prevista, en aquest cas a la zona dels Amaradors, i s’està ultimant el projecte de senyalització d’itineraris. Tot això ho va explicar ahir el director del Consorci de l’Estany de Banyoles, Salvador Ros, a la presentació del tercer conte de la col·lecció d’en Blauet, un personatge, concretament un ocell, que té per objectiu divulgar els valors de la conca lacustre i fomentar hàbits de respecte envers la natura. Aquest nou volum, que porta per títol En Blauet i el retorn dels aiguamolls, està dedicat precisament a explicar el projecte Life, amb una especial atenció a les causes i conseqüències de la desaparició de les zones humides a l’entorn de l’estany.

El llibre, amb textos de Pep Gratacòs i dibuixos d’Albert Carrillo, es començarà a repartir divendres als centres escolars i es podrà adquirir el dia de Sant Jordi a la parada de l’Escola de Natura, que comptarà amb la presència dels dos autors de cinc a set de la tarda. Com a novetat, aquest any es presentarà una cançó dedicada a en Blauet que ha composat Tomàs Rodríguez.

Durant aquesta presentació, Salvador Ros va fer una valoració de les obres incloses en el projecte Life, que van començar a desenvolupar la seva part principal a mitjans de desembre. Segons va dir Ros, la llacuna artificial que s’està construint al sector d’Amaradors-Lió ja està pràcticament acabada, i només falta alguna part de sembra i plantació d’alguna espècie arbòria.

En canvi, a Can Morgat, on s’hi han de fer les dues llacunes més grans, les pluges han dificultat els treballs. En concret, el terreny va quedar molt tou i no aguantava el pes de les màquines excavadores, que ja havien començat a entrar-hi. El director del Consorci espera poder reiniciar les obres el proper mes de juny, quan el terreny ja s’hagi recuperat i les màquines hi puguin treballar sense dificultats. «Si estem uns dies que no plou hi podríem entrar, però si torna a ploure haurem d’esperar fins al juny», va dir Ros.

Una altra actuació, que també està trobant algun problema, és l’arranjament del paratge del Vilar. Fa uns mesos ja es van eliminar alguns arbres malalts i morts, i ara queda pendent una segona part, però el Consorci no ha trobat cap empresa que agafi l’obra. Ros confia poder-ho solucionar en pocs dies, i iniciar aviat l’arranjament de la Font del Ferro i de la part del paratge que va quedar malmès amb la retirada dels arbres morts.

Pel que fa a la part del projecte Life que preveu la creació d’itineraris de natura, el Consorci està acabant de redactar el projecte i de decidir la senyalització que es col·locarà en cada ruta. La intenció és poder començar a crear els itineraris i posar-hi els senyals entre l’estiu i el mes de setembre, perquè les rutes estiguin acabades a finals d’any.

El Consorci de l’Estany juntament amb l’Escola de Natura presenten avui el tercer llibre de la Col·lecció en Blauet de l’Estany, on també han col·laborat la Diputació de Girona i la CAM. Aquest nou volum es titula “En Blauet i el retorn dels aiguamolls” i pretén divulgar els valors naturals de la conca lacustre, centrant-se en la recuperació de les zones humides a l’entorn de l’estany, fent atenció a les causes de la seva desaparició i a la riquesa ecològica de la recuperació.

L’escriptor és Pep Gratacós i el dibuixant Albert Carrillo. La coordinadora de l’Escola de Natura, Neus Vila, ha explicat que l’objectiu de l’edició d'En Blauet i el retorn dels aiguamolls” és el d’acostar al públic infantil les millores que s’han realitzat a l’estany gràcies al projecte Life.

La novetat d’aquest any ha estat la creació d’una cançó dedicada al Blauet que ha estat composta per Tomàs González. Vila creu que amb aquesta nova iniciativa es farà més popular el personatge d’en Blauet.

El Consorci de l’Estany, l’Escola de Natura i la CAM han editat una tirada de 2.000 exemplars que es repartiran als escolars dels centres educatius de Banyoles i de Porqueres. Aquest diumenge, l’Escola de Natura i el Consorci de l’Estany tindran una parada on vendran exemplars del llibre d’en Blauet i, a més, de cinc a set de la tarda, hi hauran els dos autors del llibre que signaran exemplars.

Una de les accions més importants del projecte Life-Nature és el projecte de "restauració d'ambients aquàticsi al.luvials a l'espai natural de l'Estany de Banyoles", que s'executarà fins a l'abril de 2006 i que compta amb una inversió total de 99.487.33 euros.

A Can MOrgat les actuacions que es fan en aquest sector consisteixen en la creació de dues llacunes (Can Mrgat nord i Sud), la naturalització dels marges de la riera de Can MOrgat, amb la potenciació del bosc de ribera en galeria, la reconversió de part dels camps de conreu restants en prats dalladors i cultius d'agricultura ecològica, i la senyalització d'un itinerari de natura amb instal.lació d'un aguait a les basses de nova creació.

Amb aquesta proposta es vol potenciar les zones de cria, refugi i alimentació de nombroses espècies d'amfibis (la majoria dels quals apareixen protegides per la unió Europea) i rèptils que crequen la proximitat de l'aigua; així com dels ocells hivernants que visiten l'espai. A la riera de Can Morgat es recuperarà també la vegetació autòctona dels marges i es reconduiran els accessos que circulen pel llit fluvial per tal de potenciar les últimes poblacions autòctones de peixos de l'Estany.

També es recuperarà una zona més d'ús públic per a l'esbarjo i per gaudir de la natura, a través d'unes instal.lacions i l'acondicionament d'un camí pedestre. Tot per tal de compatibilitzae la conservació de la natura amb la seva observació i visita.

Al sector dels Amaradors-Lió el projecte preveu la creació d'una llacuna (llacuna d'Amaradors), que s'alimentarà a través de les aigües sorgents de l'Estanyol de Ca n'Ordis i l'antic estanyol de Lió, que recull la riera de Lió. També preveu la configuració d'una petita mota de terres que permetrà millorar la retenció d'aquestes aigües.

Amb aquesta actuació es recuperaran i potenciaran hàbitats d'interés comunitari alhora que es procedirà a l'eradicació de plantes exòtiques molt presents al sector; finalment, també es potenciaran els ambients per amfibis i rèprtils per crear hàbitats adequats.

La setmana que ve començaran els treballs per crear tres llacunes a l'entorn de l'estany de Banyoles, a les zones de Can Morgat i Amaradors-Lió. L'objectiu d'aquestes llacunes serà el de recuperar hàbitats, ambients aquàtics i bosc de ribera perduts antigament per l'assecament de terrenys per a la creació de conreus. Aquesta és la fase més important, després de la creació del Consorci de l'Estany, en el desenvolupament del projecte Life de la Unió Europea de restauració d'ambients aquàtics. Si bé la creació de les noves llacunes serà ja una realitat entre el març i l'abril del 2006, durant la resta de l'any s'enllestiran altres aspectes en diverses zones, com ara l'eliminació d'espècies exòtiques i la millora i creació de recorreguts a peu.

Els treballs d'adequació començaran per la zona d'Amaradors-Lió i el Mas Herbeig, on es restauraran els terrenys de la zona d'arribada del mundial de rem. Les obres consistiran en aquest punt en la integració de la mota on hi ha les graderies permanents amb la resta del terreny, se suavitzaran els pendents, i es crearà una mota que minimitzi l'impacte de la carretera d'Olot. També es potenciarà el bosc autòcton de ribera, plantant-hi espècies com ara salzes i freixes, i de prats de tipologia mediterrània, tant humits com secs. Això afectarà 5.500 m2 i costarà gairebé 18.500 euros.
Pel que fa a la zona d'Amaradors-Lió, s'adequarà el terreny per crear-hi la llacuna d'Amaradors, que s'alimentarà de les aigües sorgents de l'estanyol de Ca n'Ordis i la riera de Lió. La llacuna estarà inundada permanentment en gairebé 2.000 m2, si bé en gran part de l'any ocuparà més de 6.300 m2. Això és degut al fet que seran llacunes de caràcter mediterrani i que l'aigua no hi estarà estancada, i així els mesos d'estiu el volum d'aigua disminuirà. En aquest espai, però, s'actuarà en gairebé 12.000 m2, on es recuperaran i potenciaran hàbitats d'interès comunitari i ambients per a espècies d'amfibis i rèptils.
Aquest mateix procediment és el que s'utilitzarà a Can Morgat, on es crearan dues llacunes de 11.960 i 16.000 m2, respectivament, que s'alimentaran de la riera homònima. En aquest punt, també es reconvertiran camps de conreu en prats i cultius d'agricultura ecològica, i es crearà un camí i una zona d'ús públic d'esbarjo per potenciar l'interès dels visitants. Els terrenys, adquirits per la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya, també serviran per a ocells hibernants i per potenciar poblacions autòctones de peixos. La resta d'accions es faran abans d'acabar el 2006.