La Fundació Territori i Paisatge de l´Obra Social de Caixa Catalunya ha estat pionera a Catalunya i a Espanya en el que s´anomena la propietat social, que significa l´exercici dels drets privats de propietat amb uns criteris d´interès públic. El que fa la Fundació és conservar territoris ajudant altres entitats tant públiques com privades que vetllen per la conservació d´algun territori que té un especial interès natural.
La Fundació col·labora i gestiona un 3 per cent del territori català exercint sobre una mica més de 86.000 hectàrees catalanes en mans públiques i gairebé un total de 1.500 hectàrees més que es troben en mans privades. A la demarcació de Girona la Fundació col·labora en set comarques, sota responsabilitat de diverses entitats públiques i privades i la seva gestió recau sobre un total de 36.673,80 hectàrees.
La fórmula per poder gaudir en un futur del territori català és vetllar perquè tant usuaris com propietaris estiguin conscienciats que s´ha de ser responsable pel que fa a l´ús de la terra, els recursos naturals, culturals i paisatgístics. La Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya gestiona conjuntament amb els propietaris els territoris amb la intenció d´afavorir que s´hi intervinguin.
Noves adquisicions
La Fundació Territori i Paisatge va fer el passat any 2004 noves i significatives aportacions en aquesta tasca de gestió mitjançant l´adquisició de nous territoris ecològicament valuosos.
Entre les sis adquisicions de l´any 2004, a les comarques gironines es va adquirir Can Puig de Fitor a les Gavarres i cinc peces de la Rubina als Aiguamolls de l´Empordà. Aquestes adquisicions es van fer tenint en compte les col·laboracions conjuntes en la gestió que s´establirà amb els Parcs Naturals, Consorcis i altres entitats que operen a la zona.
El 20 de maig la Fundació Territori i Paisatge va adquirir la finca de Can Puig de Fitor a la comarca del Baix Empordà i dins l´Espai Natural de les Gavarres. És una finca amb un total de 170,62 hectàres on l´alzinar, que és el bosc originari de la zona, i la sureda, que ha ocupat grans extensions com a resultat de l´explotació forestal per la indústria del suro, caracteritzen el paisatge.
Actualment, però, afavorits pels incendis i per l´abandó progressiu que hi hagut en els conreus i a causa de l´activitat forestal el pi blanc, el pi pinyer i el pinastre dominen ja gran part del territori. A les obagues i en algunes fondalades apareixen rouredes i castanyedes. Monuments funeraris del Neolític i nuclis medievals són alguns del elements amb gran valor arquitectònic i històric que formen part de l´extraordinari patrimoni cultural localitzat a les Gavarres.
El paratge de la Rubina està inclòs dins el Parc Natural dels Aiguamolls de l´Empordà. La característica més destacada d´aquesta zona de l´Empordà són les més de 400 peces de dimensió reduïda, aproximadament 0,21 hectàrees, que estan limitades per recs i on hi ha una gran riquesa d´invertebrats i amfibis i vores de tamarius.
A l´hivern s´entollen les peces més baixes i es converteixen en un punt d´alimentació d´alguns ocells aquàtics. El 28 de juliol la Fundació va adquirir diverses d´aquestes peces i la seva gestió està a càrrec de conjunta col·laboració amb el Parc Natural dels Aiguamolls de l´Empordà, l´Associació Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l´Empordà i el Servei de Control de Mosquits de la badia de Roses i el Baix Ter.
Convenis i programes
Una altra cosa de les que s´han fet per reforçar aquesta tasca de protecció ha estat la declaració per part del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya de propietats d´arreu de Catalunya com a Refugis de Fauna Salvatge, com ara la reserva del Ter Vell, al Baix Empordà, i la de Mig de Dos Rius, a l´Alt Empordà.
Després d´un segon inventari d´aquesta última zona, i veure que hi ha hagut una evolució favorable de les espècies que es volien protegir, es van realitzar tasques com replantar arbres de ribera i es va col·locar nou mobiliari com un aparcament de bicicletes, bancs i papareres i també es va senyalitzar la reserva al municipi de Sant Pere Pescador. D´aquesta reserva natural es van editar 2.000 exemplars d´un mapa desplegable.
El 2004 la Fundació també va adquirir una nova finca al municipi de les Preses i que va passar a formar part de la reserva del Bosc de Tosca. La reserva s´estèn sobre part del volcà Croscat i acull unes 25 hectàrees dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. La Fundació ha cedit algunes finques del Bosc de Tosca, de les quals és propietària l´Ajuntament de les Preses, per donar peu a la continuació de la col·laboració amb el projecte LIFE, del mateix ajuntament.
Una altra de les vies per les quals la Fundació treballa és mitjançant els convenis d´assessorament amb algun altre organisme públic que ja gestiona un determinat espai. A les comarques gironines es va fer un conveni amb l´Ajuntament de Bellcaire d´Empordà amb l´objectiu de treballar conjuntament per tractar la reinundació de l´estany de Bellcaire. A l´estany de Banyoles també es va acordar una col·laboració entre el Consorci de l´Estany i el Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Els ajuntaments d´Avinyonet de Puigventós, Vilanant i Llers van signar un conveni conjunt amb la Fundació per tal de treballar per la conservació de l´espai de la Garriga d´Empordà, amenaçat per diversos usos insostenibles.
També es van renovar convenis ja existents com un amb l´Ajuntament de Planoles, al Ripollès, un dels objectius del qual va ser assegurar la reproducció dels voltors a la zona, i a l´Alta Garrotxa es va construir un Punt d´Alimentació Suplementària per al trencalòs.

Bosch va informar que «al voltant de l´Estany en aquests moments s´està aplicant el projecte Life. Vàrem crear conjuntament amb l´Ajuntament de Porqueres un Consorci de Gestió de l´Espai, en el qual també participa la Diputació». Actualment, s´estan fent diferents intervencions com la redefinició d´un nou pas de bicicletes i vianants a l´altre costat de la punta de Lió. L´alcalde banyolí va assegurar que «s´estan fent adquisicions de terrenys entre la zona de Banyoles i de Porqueres, alguns dels quals seran inundables i, per tant, s´hi crearan noves basses» i va concloure que «són actuacions dirigides a recuperar el seu valor natural».
El pulmó de la ciutat
A Banyoles gairebé no hi ha camins veïnals i l´Estany és el pulmó de la ciutat. L´alcalde va explicar que «nosaltres fem les actuacions a través del projecte Life i esperem que doni bons resultats».
Respecte a l´entrada a la ciutat per la banda sud, fa temps, l´Ajuntament va recuperar el carrer de Mata, la zona que hi ha enjardinada i ara, segons va explicar Pere Bosch, «el que estem fent és intentar negociar amb el Govern de la Generalitat el traspàs de la titularitat de la carretera, que fa travessia de la ciutat».
Hi ha un compromís verbal perquè a partir d´aquest traspàs comencin les actuacions. Pere Bosch va afirmar que «el que farem es centrar les actuacions de l´entrada de Banyoles per la zona sud, pel poste de benzina de Mata». L´alcalde de Banyoles va afegir que es tractaria «bàsicament d´urbanitzar-la de forma correcta perquè era és una zona desordenada, però que permetria tenir una entrada digna a la ciutat».
Una actuació ben immediata, en els propers mesos, serà iniciar les obres de l´entrada a la ciutat per Vilavenut, on -com va afirmar l´alcalde- «hi ha tota una zona verda que també volem recuperar».

Segons ha confirmat el regidor d´Urbanisme del consistori banyolí, Jaume Butinyà, després de les vacances de l´agost l´equipament estarà gairebé acabat i només caldran ultimar detalls com algunes instal·lacions d´aigua i llum.
El regidor va avançar que l´edifici entrarà en funcionament tan bon punt s´hagin adequat els espais que donaran cabuda -a més del museu- a despatxos del Consorci de l´Estany, de la Universitat de Girona i d´entitats naturalistes com Limnos. Jaume Butinyà va assenyalar que, a principis del 2007, es podria començar a ocupar el nou espai.
Pel que fa a la inauguració del museu encara caldrà esperar una mica més de temps perquè es calcula que el projecte de museïtzació es realitzarà al llarg de l´any que ve.
El nou Darder tindrà dues parts. D´una banda es reservarà un espai per a la col·lecció de Francesc Darder que s´exhibirà als soterranis de l´edifici. Aquesta ubicació pretén fer la sensació al visitant que es trasllada no només en l´espai sinó també en el temps per tal que conegui com eren el museus de finals del segle XIX i principis del XX. El maig passat, l´alcalde de Banyoles, Pere Bosch, va assenyalar que ara «es tracta de reinterpretar» la col·lecció d´aquest barceloní polifacètic.
D´altra banda, la primera planta estarà ocupada pel Centre d´Interpretació de la Conca Lacustre, l´eix del qual girarà entorn de l´aigua i, concretament, del llac banyolí.

L'adreça del web és estanyespainatural.net i forma part del projecte Life Natura de restauració dels ambients aquàtics de Porqueres i de Banyoles. El lloc web inclou un espai virtual com a punt d'informació i coneixement dels valors naturals i culturals de la zona lacustre de l'estany de Banyoles. Es divideix en diferents blocs. Hi ha una visita virtual per l'entorn de l'Estany, informació del consorci, informació sobre el Projecte Life Natura, publicacions sobre valors de l'estany, notícies, enllaços i contacte amb el consorci. Està previst que el web augmenti la informació amb el temps.

El Punt / Jordi Casas - El conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, va informar que durant el segon semestre del 2005 es delimitarà l'espai a protegir de l'estany de Banyoles i les parts que han de ser parc natural. En resposta en una sessió de control al Parlament a Maria Mercè Roca (ERC), va dir que Territori i Paisatge ja ha enllestit la primera fase d'estudis.

Milà ho va dir al Parlament en resposta a una pregunta d´ERC durant la sessió de control. El conseller va respondre en el ple del Parlament a una pregunta plantejada per la diputada d´ERC Maria Mercè Roca sobre quin era el calendari previst per al desenvolupament dels processos de creació del parc natural de la zona lacustre de Banyoles i de redacció i aprovació del pla especial de protecció del medi natural i del paisatge.
El conseller de Medi Ambient i Habitatge va recordar que el dia 22 de maig es va signar un protocol de col·laboració entre el seu Departament i la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya, amb l´objectiu de començar els estudis i els procediments per delimitar quins són els espais susceptibles de protecció però, especialment, si ha de ser tot l´àmbit el que tingui el nivell de protecció de Parc Natural o bé si ha de tenir diverses figures de protecció, i si s´han d´integrar connectors ecològics respecte a altres espais de l´entorn.
Milà ha explicat que l´equip tècnic ha acabat la primera part dels seus treballs, on s´han elaborat diversos «escenaris alternatius» per aplicar figures d´acció, protecció i gestió en l´àmbit. Uns escenaris que seran discutits en les properes setmanes en una reunió que mantindrà el director general de Medi Natural i els seus tècnics, els ajuntaments de la zona, el consorci de l´Estany i la Fundació Territori i Paisatge.

El seu president i alcalde de Porqueres, Xavier Gifra, va confirmar que el 6 de setembre representants del consorci es reuniran amb el director general de Medi Natural, Ramon Luque, per concretar la seva implicació en l'ens i també per presentar les diferents propostes de límits del futur parc natural. Segons Gifra, s'estan estudiant sis propostes de límits i segurament l'opció més viable serà una proposta intermèdia que englobi l'Estany i la seva conca lacustre, per garantir la connectivitat amb els espais naturals de la Garrotxa. Això faria que nous municipis -com ara Camós i Fontcoberta, entre d'altres- poguessin integrar-se dins el consorci, ja que formarien part de l'hipotètic parc natural.

Per altra banda, en el ple d'avui del consorci es formalitzarà el canvi de president, tal com es preveu en els estatuts. Durant els pròxims quatre anys, el càrrec l'ostentarà l'alcalde de Banyoles, Pere Bosch. Bosch va assegurar ahir que mantindrà una línia «continuista», amb l'objectiu de desenvolupar el projecte LIFE de restauració d'ambients aquàtics.

Per altra banda, la diputada d´ERC Maria Mercè Roca pregunta avui al conseller de Medi Ambient, durant la sessió de control del Parlament, quin calendari hi ha previst per la declaració de Parc Natural.
En el ple del Consorci que secelebra avui, Gifra deixarà el seu càrrec i passarà a ser vicepresident. Al seu torn, l´actual vicepresident, l´alcalde de Banyoles, Pere Bosch, serà el nou president. El canvi es produeix seguint els estatuts de l´entitat, que estableixen que el batlle banyolí ostentarà la presidència fins al 30 de juny del 2009.
Sis propostes de límits
Segons va explicar Xavi Gifra, el Consorci treballa amb sis possibles propostes de delimitació del futur parc natural de l´estany. Aquestes demarcacions van des d´una de mínims que es cenyeix al Pla d´Espais d´Interès Natural de l´estany fins a una de màxims que arribaria fins a Canet d´Adri.
Amb tota seguretat, la proposta que es presentarà a Medi Ambient serà una d´intermitja, que inclou, a més de l´estany, el Clot d´Espolla i Rocacorba, els connectors biològics amb la Garrotxa i el riu Fluvià. Aquesta proposta és molt similar a la que van presentar fa uns mesos cinc entitats del Pla de l´Estany.
La delimitació que proposa el Consorci implica altres municipis a més dels dos que formen actualment el Consorci, que són Banyoles i Porqueres. En aquest sentit, l´Ajuntament de Fontcoberta ja es va mostrar favorable a la proposta de les cinc entitats aprovant una moció que reclamava la creació del parc amb aquests límits. Gifra també va dir que havien mantingut els primers contactes amb Camós i Sant Miquel de Campmajor, i que estaven oberts a parlar-ne.
En la reunió que mantindran amb Luque, que el Consorci havia demanat des de feia temps, també reclamaran més implicació del Govern català en aquesta entitat. L´alcalde de Porqueres va remarcar que la participació de la Generalitat ha de ser econòmica. Per a ell, «un cop acabat el programa europeu Life Nature que ara desenvolupem, si la Generalitat no entra a formar part del Consorci, quedarem molt mancats».

La compra de Can Morgat afecta unes 20 hectàrees de terreny, 174.400 m2 de les quals els ha comprat la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya i 29.400, l'Ajuntament de Porqueres, amb un cost de 312.958 i 51.300 euros respectivament. A més, la fundació ha cedit els seus terrenys al Consorci de l'Estany -format pels ajuntaments de Banyoles i Porqueres i la Diputació- per un període de deu anys prorrogables. Segons l'alcalde de Porqueres, Xavier Gifra, això ja ha suposat «un pas que fa que tota la recuperació de l'espai ja no tingui fre». Aquesta tardor, el Consorci començarà a desenvolupar el projecte europeu LIFE Natura de conservació i restauració dels hàbitats naturals de l'estany tant de flora com de fauna. Una de les parts del projecte és convertir Can Morgat en terrenys d'aiguamolls.

Un dels primers projectes que s'hi desenvoluparan serà un aviari per a la reintroducció de cigonyes, primer de les cigonyes blanques i, més endavant, de les negres. Això permetrà que a partir de l'any que ve l'estany torni a tenir cigonyes després de molt de temps sense haver-n'hi, fet que segons el director de la fundació, Jordi Sargatal, «és un indicatiu de la bona qualitat ambiental de la zona». A més, també s'hi reintroduiran altres espècies, com ara la llúdriga, que encara no ha arribat a l'estany tot i la seva expansió per tot Catalunya.

La iniciativa s´emmarca en el projecte Life Nature de restauració dels ambients aquàtics de Porqueres i Banyoles. La formalització de la compra es va fer ahir en un acte celebrat a l´Ajuntament de Porqueres.
La intenció del projecte és reintroduir en aquest espai espècies com la llúdriga i la cigonya. En aquest sentit, es vol intentar que les llúdrigues que s´han deixat anar en altres espais com ara el Fluvià arribin fins aquí, i l´any vinent s´instal·laran els primers nius per a cigonyes.
També es vol protegir el bosc de ribera i els prats més propers a l´estany. A més, es potenciaran una sèrie de basses petites i d´aigües poc profundes per poder-hi albergar fauna que no es podria posar a l´estany.
Zona d´accés públic
La intenció final és que els visitants puguin accedir de manera lliure o controlada a aquest espai que fins ara era privat i que es convertirà en un important punt d´observació de la natura.
El president del Consorci de l´Estany i alcalde de Porqueres, Xavi Gifra, ha explicat que aquest mateix mes de juny es volen tenir completament definits i redactats els projectes que han d´establir les actuacions concretes que s´hi faran.
Les primeres accions es podrien fer la propera tardor o hivern ja que, segons ha dit Gifra, és la millor època per fer-les. El president del Consorci també ha confirmat que hi ha previst adquirir més terrenys, i que els representants de la Fundació Territori i Paisatge s´han mostrat disposats a «anar comprant els que hi ha a tocar d´ells».
La Fundació ha adquirit ara 17 hectàrees de terreny, a un preu de 312.958 euros, i l´Ajuntament de Porqueres ha comprat gairebé 3 hectàrees, que li han costat 51.300 euros. Un cop adquirits els terrenys, la Fundació i el Consorci de l´Estany han signat un conveni d´ús de la finca per un període de deu anys. La cessió es pot prorrogar de manera indefinida per períodes de la mateixa durada.