Després de les llacunes creades, als Amaradors i a Can Morgat Nord, ara es treballa per finalitzar les obres de creació de la llacuna de les Feixes d’en Margarit, a la zona de Can Morgat Sud, en els terrenys adquirits per la Fundació Territori i Paisatge. L'actuació és a càrrec del Consorci de l'Estany en aplicació del projecte de Restauració d'ambients aquàtics i al·luvials a l'Espai Natural de l'Estany, finançat pel fons Life-Natura de la Unió Europea, amb el objectiu principal de recuperar les zones humides. L'objectiu és inundar els camps permanentment, amb una fondària màxima de dos metres, a través de l'aigua que prové de la riera i reproduir les oscil·lacions naturals típiques dels aiguamolls mediterranis. També es farà una mota de terra per delimitar perfectament i equilibrar els terrenys inundables. L’àmbit d’afectació de la llacuna de les Feixes d’en Margarit és d’uns 26.500 m2 i tindrà un superfície inundable temporal d’uns 16.000 m2. Les actuacions que es fan en aquest sector també permetran la naturalització dels marges de la riera de Can Morgat, amb la potenciació del bosc de ribera en galeria. Així mateix, es reconvertiran les parts dels camps de conreu restants en prats de dalla i cultius d'agricultura ecològica. L'acció també preveu la senyalització d'un itinerari de natura amb la instal·lació d'un aguait a la llacuna de nova creació. La recuperació d'aquestes zones humides també permetrà potenciar les zones de cria, refugi i alimentació de nombroses espècies d'amfibis i rèptils, protegits per la normativa europea, que cerquen la proximitat de l'aigua; així com dels ocells hivernants que visiten l'espai. A la riera de Can Morgat es recuperarà també la vegetació autòctona dels marges i es reconduiran els accessos que circulen pel llit fluvial per tal de potenciar les últimes poblacions autòctones de peixos de l'Estany. També s'adequarà una zona més d'ús públic per a l'esbarjo i per gaudir de la natura, a través d'unes instal·lacions i l'acondicionament d'un camí pedestre.

Avui, el Consorci de l'Estany, amb la col·laboració de la Fundació Territori i Paisatge, ha començat el projecte per establir una població nidificant de cigonyes a l'entorn de l'Estany. L'acte d'avui ha consistit en dipositar setze cingonyes en un aviari especialment condicionat, construït a la finca cedida per la Institució Magdalena Aulina. Per fer-ho s'ha comptat amb la col·laboració d'un grup de nens i nenes del casal d'estiu de l'escola Casa Nostra. Les setze aus són exemplars joves de cigonya blanca, nascuts aquesta primavera, provinents del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vallcalent (Lleida), depenent del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat. Les aus s'han introduït en l'aviari on està previst que hi visquin durant aproximadament els dos pròxims anys. Amb aquesta mesura es vol que les cigonyes s'acostumin al seu nou hàbitat i que perdin el sentit migratori que ara tenen. Cada dia, s'alimentarà les aus amb les aportacions dels excedents de producció cedits per l’empresa Miquel Avícola, S.L. L'aviari també disposa d'una petita bassa perquè les cigonyes hi puguin beure i refrescar-se. Està previst que al març del 2008 es puguin alliberar els setze exemplars als entorns immediats de l'Estany. Fins que s'alliberin, el Consorci de l'Estany té previst condicionar l'entorn per consolidar-hi els hàbitats més idonis per a l'espècie i reduir els riscos derivats de la presència de línies elèctriques. Així mateix, s'hi construiran alguns nius artificials per facilitar la nidificació. Serà llavors que les cigonyes niaran i tindran els voltants de Banyoles i Porqueres com a punts de referència a l'hora de fer les seves migracions cap al sud de la península i l'Àfrica. Xavi Vila, director adjunt del Consorci de l'Estany, ha manifestat que "esperem que en pocs anys la cigonya esdevingui una silueta habitual volant per sobre els pobles de la nostra comarca, millorant la qualitat ambiental del nostre paisatge". Per la seva banda, Jordi Sargatal, director de la Fundació Territori i Paisatge, ha manifestat emocionat que "avui és un dia molt feliç perquè es fa realitat un somni que fa 20 anys teníem alguns quan vam començar a introduir cigonyes als Aiguamolls de l'Empordà". La "Guita" va ser la primera cigonya que es va introduir als Aiguamolls. Una au emblemàtica que es va introduïnt La cigonya és una espècie emblemàtica que a Catalunya es concentra en dos nuclis reproductors: el més nombrós a la plana de Lleida, i l’altre a la zona de l’Empordà, on fa vint anys s’hi va establir a partir d’un projecte de reintroducció similar al que es planteja aquí. Les cigonyes s’alimenten fonamentalment d’insectes, cucs de terra, amfibis i també peixos i crancs de riu. A partir de la segona meitat del segle XX la cigonya blanca va patir una marcada tendència a la desaparició, a causa de la pèrdua d’hàbitats, l’ús de pesticides, la caça il·legal i els xocs amb línies elèctriques. Actualment es va recuperant d’aquesta davallada per la progressiva protecció dels hàbitats que ocupa, la poca incidència de la caça il·legal, i les mesures que es van adoptant per protegir o substituir línies elèctriques. Paral·lelament s’han engegat diferents projectes de reintroducció arreu del país per accelerar la seva recuperació com a au nidificant.

Aquest juliol s’ha confirmat públicament que la llúdriga s’ha introduït a la conca lacustre de l’Estany de Banyoles. La llúdriga és el mamífer vertebrat més emblemàtic de les zones humides i portava cap a cinquanta anys desaparegut de l’Estany.

El Consorci de l’Estany, la Fundació Territori i Paisatge, la Universitat de Girona i Limnos han pogut certificar que s’han trobat rastres clars i segurs de la presència d’aquest mamífer a diferents espais a l’entorn de l’estany. Concretament, s’han trobat excrements de llúdriga a la riera de Can Morgat, a la nova llacuna inundada, i també en algun tram del rec de la Figuera d’en Xo, a la zona propera al nou CEIP La Draga.

Per a més endavant, la Fundació Territori i Paisatge es planteja fer un estudi d’anàlisi del DNA dels exemplars i identificar-los a partir de mostres biològiques.

La introducció de la llúdriga a Banyoles es tracta d’una notícia d’alt interès ambiental que confirma que la direcció presa pel que fa als objectius del projecte LIFE Natura i l’aposta per crear el Consorci de l’Estany és la correcta.

La llúdriga és un clar indicador de la qualitat ambiental de l’hàbitat natural on es troba i també del grau de civilització i respecte de les persones cap aquesta espècie que, antigament, era eliminada sense massa contemplacions.

Val a dir que l’any 1993 es va confirmar que no hi havia cap rastre de llúdrigues a Catalunya. A partir d’aquí, es va engegar el projecte de recuperació d’aquest animal als Aiguamolls de l’Empordà, on es van alliberar 42 exemplars. Fins ara, les llúdrigues han anat introduint-se a les conques de la Muga, Fluvià, Ter, Llobregat, Tordera i Conca de Besòs.

Els darrers exemplars vistos a Banyoles daten de 1962, ara fa gairebé cinquanta anys. En aquests moments, hi ha uns 200 exemplars per tot Catalunya, tot i que fins ara mai havien arribat a l’Estany de Banyoles.

La llúdriga és una espècie ben repartida per tota Europa fins a mitjans de segle XX. Durant els anys 50, 60 i 70, va patir una fortíssima devallada, degut sobretot a la contaminació de les aigües continentals i a la destrucció dels seus hàbitats, els rius, llacs, llacunes i aiguamolls. La llúdriga s’alimenta majoritàriament de peixos. Les aigües han de tenir prou qualitat i conservar-se l’estructura de les vores. La llúdriga és un excel·lent bio-indicador de la qualitat ambiental de l’hàbitat natural on es troba.

En el marc del projecte LIFE Natura de “Restauració dels ambients aquàtics de Porqueres i Banyoles”, concedit a l’Ajuntament de Banyoles i socis: Ajuntament de Porqueres, Consorci de l’Estany, Fundació Territori i Paisatge, Universitat de Girona i el Departament de Medi Ambient i Habitatge, l’acció C4 pretén la creació de llacunes temporànies mediterrànies i la recuperació de boscos de ribera. La llacuna de l’Artiga de Can Morgat ja és plena, les obres de creació de la llacuna es van iniciar el mes de febrer, però les fortes pluges d’hivern i posterior inundació del terreny van paralitzar els treballs, que es van reprendre el dia 1 de juny i van finalitzar el dia 14. L’emplenat de la llacuna va començar el dia 14 de juny, tres setmanes després, el dia 3 de juliol ja es trobava al 100 % de la seva capacitat. La superfície inundada ocupa uns 15.500 m2 i té una fondària màxima de 2 metres. A mesura que s’ha omplert la llacuna, s’han anat observat diverses espècies d’aus aquàtiques, com camallargs, ànecs coll verds, blauets, milans negres,... i també la presència d’insectes, sobretot del grup dels odonats que hi realitza les postes de primavera. L’aigua procedeix de la riera de Can Morgat i té l’origen al pou de Ca n’Ordis. Aquesta aigua permet la recuperació d’una llacuna, amb una entrada i una sortida d’aigua contínua, que retorna a la riera a uns 200 m aigües avall de la seva derivació. A partir de les terres d’excavació es va construir una mota com a mur de contenció, a la tardor es realitzarà una plantació de vegetació autòctona a sobre, amb el que es vol aconseguir la típica estructura de bosc mediterrani, amb la presència d’alzines, pins, etc. Per altre banda, la llacuna de l’Artiga es convertirà en una zona de prat de dalla, tal com era antigament.

La Font del Ferro canviarà de fisonomia en els propers dies. El Consorci de l’Estany ha començat les obres de segona fase que permetran arranjar la coneguda com a Font dels Desmais, permanentment inundada. També s’han eliminat els dos ponts que unien el rec d’en Vilar amb el paratge i que eren molt utilitzats per a sessions fotogràfiques. La reforma del paratge, inclosa dins el projecte Life, entra en la seva segona fase, després que s’iniciés amb la poda d’alguns arbres i vegetació i la supressió d’espècies exòtiques. Ara l’actuació se centra en la reforma del mobiliari urbà. Un dels canvis més evidents serà l’arranjament de la Font del Ferro, que fins ara es trobava molt enfonsada al sòl i inundada pel propi pes de l’estructura. La font es desplaçarà uns metres més amunt per buscar la solidesa del terreny. El paratge, molt visitat per banyolins que hi fan una parada dins la volta a l’estany o per parelles de nuvis que s’hi fan les sessions fotogràfiques, patirà també un altre canvi substancial, la supressió dels ponts de formigó que unien el Paratge del Vilar amb la Font del Ferro. Segons Vila, les estructures han quedat obsoletes, presentaven riscos estructurals i a més argumenta que ja no tindran sentit davant el canvi d’ubicació de la font. Una vegada acabi la reforma, s’acondicionarà la zona, malmesa pel pas de les màquines i s’instal·laran alguns bancs i papereres noves.

L’Ajuntament de Porqueres juntament amb la Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Social de Caixa Catalunya van adquirir a mitjans del 2005 dues finques a l’entorn immediat del mas de Can Morgat de Porqueres, a uns 200 metres al Noroest de l’Estany de Banyoles. Aquests terrenys tenen un elevat potencial de restauració i recuperació d’hàbitats d’interès comunitari com poden ser els boscos de salzes i àlbers, i els prats humits mediterranis d’herbes altes i joncs. La Fundació Territori i Paisatge i el Consorci de l’Estany van signar un conveni el juny de 2005 per la cessió d’ús de la finca de Can Morgat, amb l’objecte de vetllar per la conservació i restauració, el manteniment i difusió de l’espai.

En el marc del projecte LIFE Natura de “Restauració dels ambients aquàtics de Porqueres i Banyoles”, concedit a l’Ajuntament de Banyoles i socis: Ajuntament de Porqueres, Consorci de l’Estany, Fundació Territori i Paisatge, Universitat de Girona i el Departament de Medi Ambient i Habitatge, es pretén la creació de llacunes temporànies i recuperació de boscos de ribera.

La superfície total de l’adquisició és de 202.365 m2, que es reparteixen entre 173.865 m2, que ha comprat la Fundació Territori i Paisatge, i 28.500 m2 l’Ajuntament de Porqueres. Es preveu la creació de dues noves llacunes:

- Can Morgat Nord, l’anomenada llacuna de l’Artiga: Tindrà un àmbit d’afectació de 15300 m2, una inundació permanent de 3640 m2 i una inundació temporal de 11960 m2. La fondària d’aquest nou estany serà d’aproximadament 1,5 metres en situació d’inundació màxima.

- Can Morgat Sud, anomenada llacuna de les Feixes d’en Margarit: Tindrà un àmbit d’afectació de 26500 m2, una inundació permanent de 9286 m2 i una inundació temporal de 16000 m2. La fondària d’aquest nou estany serà 2,0 metres en situació d’inundació màxima.

El mes de febrer de 2006 es van iniciar les obres a Can Morgat. Es van construir els bagants o punts de gestió de l’aigua i es va retirar una petita part del moviment de terres d’excavació. Les fortes pluges d’hivern i la conseqüent inundació de la zona van paralitzar els treballs impossibilitant els el pas de la maquinària. El 1 de juny de 2006, després del secatge natural dels camps, s’han reprès les obres de restauració.

Així doncs, s’han reiniciat les obres de creació de les dues noves llacunes al sector, que preveuen la naturalització dels marges de la riera de Can Morgat amb la potenciació del bosc de ribera en galeria, la reconversió de part dels camps de conreu en prats de dalla y cultius d’agricultura e

Visites guiades, espectacles infantils i un picnic jazz centraran el 3r Dia de l’Estany que se celebrarà aquest diumenge al Parc de la Draga. La festa s’inaugurarà dissabte amb tallers pels nens i diumenge amb la presentació del Cap Gros Cames-llargues i una nova cançó d’en Blauet. L’objectiu és fomentar i gaudir de la contemplació de la fauna i la flora de l’estany.

Dissabte a les 4 de la tarda, la festa començarà amb tallers i jocs infantils al Centre Cívic de Porqueres i també teatre infantil amb la representació d’El bosc dels dos follets ”. Ja diumenge, a les 10 del matí hi haurà visita guiada per conèixer la nova llacuna d’Amaradors-Lió, construïda dins el projecte LIFE. La festa de l’Estany tindrà el seu punt àlgid al migdia amb la presentació dels actes a càrrec dels cap grossos d’en Blauet i en Cames-llargues, una novetat aquest any. El 3r Dia de l’Estany servirà per presentar una cançó d’en Blauet. El vicepresident del Consorci de l’Estany, Xavi Vila, considera que l ’èxit d’aquest ocell entre els nens ha portat al Consorci a potenciar-lo. Tallers ambientals, jocs infantils i animació organitzats per l’Escola de Natura donaran pas al picnic jazz a partir de la 1 del migdia.
L’objectiu, segons Vila, es sensibilitzar i fomentar valors ambientals cap al nostre entorn.
El 3r Dia de l’Estany compta també amb activitats paral·leles com una exposició que es podrà veure fins el 10 de juny a la Biblioteca amb els dibuixos originals del llibre “En blauet i el retorn de l’Estany” editat pel Consorci de l’Estany. El proper 25 de maig taller sobre el llibre d’aquest peculiar personatge amb els seus autors, dins l’hora del conte.