Una de les accions més importants del projecte Life-Nature és el projecte de "restauració d'ambients aquàticsi al.luvials a l'espai natural de l'Estany de Banyoles", que s'executarà fins a l'abril de 2006 i que compta amb una inversió total de 99.487.33 euros.

A Can MOrgat les actuacions que es fan en aquest sector consisteixen en la creació de dues llacunes (Can Mrgat nord i Sud), la naturalització dels marges de la riera de Can MOrgat, amb la potenciació del bosc de ribera en galeria, la reconversió de part dels camps de conreu restants en prats dalladors i cultius d'agricultura ecològica, i la senyalització d'un itinerari de natura amb instal.lació d'un aguait a les basses de nova creació.

Amb aquesta proposta es vol potenciar les zones de cria, refugi i alimentació de nombroses espècies d'amfibis (la majoria dels quals apareixen protegides per la unió Europea) i rèptils que crequen la proximitat de l'aigua; així com dels ocells hivernants que visiten l'espai. A la riera de Can Morgat es recuperarà també la vegetació autòctona dels marges i es reconduiran els accessos que circulen pel llit fluvial per tal de potenciar les últimes poblacions autòctones de peixos de l'Estany.

També es recuperarà una zona més d'ús públic per a l'esbarjo i per gaudir de la natura, a través d'unes instal.lacions i l'acondicionament d'un camí pedestre. Tot per tal de compatibilitzae la conservació de la natura amb la seva observació i visita.

Al sector dels Amaradors-Lió el projecte preveu la creació d'una llacuna (llacuna d'Amaradors), que s'alimentarà a través de les aigües sorgents de l'Estanyol de Ca n'Ordis i l'antic estanyol de Lió, que recull la riera de Lió. També preveu la configuració d'una petita mota de terres que permetrà millorar la retenció d'aquestes aigües.

Amb aquesta actuació es recuperaran i potenciaran hàbitats d'interés comunitari alhora que es procedirà a l'eradicació de plantes exòtiques molt presents al sector; finalment, també es potenciaran els ambients per amfibis i rèprtils per crear hàbitats adequats.

La setmana que ve començaran els treballs per crear tres llacunes a l'entorn de l'estany de Banyoles, a les zones de Can Morgat i Amaradors-Lió. L'objectiu d'aquestes llacunes serà el de recuperar hàbitats, ambients aquàtics i bosc de ribera perduts antigament per l'assecament de terrenys per a la creació de conreus. Aquesta és la fase més important, després de la creació del Consorci de l'Estany, en el desenvolupament del projecte Life de la Unió Europea de restauració d'ambients aquàtics. Si bé la creació de les noves llacunes serà ja una realitat entre el març i l'abril del 2006, durant la resta de l'any s'enllestiran altres aspectes en diverses zones, com ara l'eliminació d'espècies exòtiques i la millora i creació de recorreguts a peu.

Els treballs d'adequació començaran per la zona d'Amaradors-Lió i el Mas Herbeig, on es restauraran els terrenys de la zona d'arribada del mundial de rem. Les obres consistiran en aquest punt en la integració de la mota on hi ha les graderies permanents amb la resta del terreny, se suavitzaran els pendents, i es crearà una mota que minimitzi l'impacte de la carretera d'Olot. També es potenciarà el bosc autòcton de ribera, plantant-hi espècies com ara salzes i freixes, i de prats de tipologia mediterrània, tant humits com secs. Això afectarà 5.500 m2 i costarà gairebé 18.500 euros.
Pel que fa a la zona d'Amaradors-Lió, s'adequarà el terreny per crear-hi la llacuna d'Amaradors, que s'alimentarà de les aigües sorgents de l'estanyol de Ca n'Ordis i la riera de Lió. La llacuna estarà inundada permanentment en gairebé 2.000 m2, si bé en gran part de l'any ocuparà més de 6.300 m2. Això és degut al fet que seran llacunes de caràcter mediterrani i que l'aigua no hi estarà estancada, i així els mesos d'estiu el volum d'aigua disminuirà. En aquest espai, però, s'actuarà en gairebé 12.000 m2, on es recuperaran i potenciaran hàbitats d'interès comunitari i ambients per a espècies d'amfibis i rèptils.
Aquest mateix procediment és el que s'utilitzarà a Can Morgat, on es crearan dues llacunes de 11.960 i 16.000 m2, respectivament, que s'alimentaran de la riera homònima. En aquest punt, també es reconvertiran camps de conreu en prats i cultius d'agricultura ecològica, i es crearà un camí i una zona d'ús públic d'esbarjo per potenciar l'interès dels visitants. Els terrenys, adquirits per la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya, també serviran per a ocells hibernants i per potenciar poblacions autòctones de peixos. La resta d'accions es faran abans d'acabar el 2006.

Aquests dies ja han començat les obres per crear tres llacunes artificials als sectors de Can Morgat i Amaradors-Lió, crear itineraris, recuperar boscos de ribera i restaurar els terrenys ocupats per les infrastructures del Campionat del Món de Rem Banyoles 2004. El projecte representarà una inversió total de 99.487,33 euros. A més a més, s´han creat tríptics i cartells per donar a conèixer aquestes accions.
Les actuacions del projecte Life, finançat per la Unió Europea, els ajuntaments de Banyoles i Porqueres, la Fundació Territori i Paisatge i la Generalitat de Catalunya, ja es van iniciar l´abril del 2004, però fins ara la feina s´havia centrat dins els despatxos, amb la creació del Consorci de l´Estany i la compra de finques per restaurar i recuperar zones humides que en el passat van ser dessecades. A partir d´aquest desembre, però, ja es comença a materialitzar la part més important del projecte, la restauració d´ambients aquàtics i al·luvials a l´estany de Banyoles.
La restauració se centrarà en tres sectors, Can Morgat, els Amaradors-Lió i Mas Herbeig. Al primer d´ells està previst crear-hi dues llacunes, a més de recuperar la vegetació autòctona dels marges de la riera. Amb aquestes accions es vol potenciar les zones de cria, refugi i alimentació d´amfibis, rèptils i ocells hivernants, a més de potenciar les últimes poblacions autòctones de peixos de l´estany. La tercera llacuna serà més petita i es crearà al sector dels Amaradors, alimentant-se de les aigües sorgents de l´estanyol de Can Ordis i de l´antic estanyol de Lió. La configuració d´una petita mota de terres millorarà la retenció d´aquestes aigües, i tot plegat ha de servir per eradicar plantes exòtiques molt presents en aquesta zona.
El tercer punt d´actuació serà l´àrea de Mas Herbeig, on es van instal·lar les graderies i la zona d´arribada del Mundial de Rem que es va disputar l´estiu del 2004 a l´estany. Aquí la intenció és restaurar aquests terrenys, integrant les graderies amb la morfologia del paisatge i minimitzant l´impacte visual i sonor de la carretera comarcal 150a, molt propera a aquest espai.

La setmana que ve començaran els treballs per crear tres llacunes a l'entorn de l'estany de Banyoles, a les zones de Can Morgat i Amaradors-Lió. L'objectiu d'aquestes llacunes serà el de recuperar hàbitats, ambients aquàtics i bosc de ribera perduts antigament per l'assecament de terrenys per a la creació de conreus. Aquesta és la fase més important, després de la creació del Consorci de l'Estany, en el desenvolupament del projecte Life de la Unió Europea de restauració d'ambients aquàtics. Si bé la creació de les noves llacunes serà ja una realitat entre el març i l'abril del 2006, durant la resta de l'any s'enllestiran altres aspectes en diverses zones, com ara l'eliminació d'espècies exòtiques i la millora i creació de recorreguts a peu.

Els treballs d'adequació començaran per la zona d'Amaradors-Lió i el Mas Herbeig, on es restauraran els terrenys de la zona d'arribada del mundial de rem. Les obres consistiran en aquest punt en la integració de la mota on hi ha les graderies permanents amb la resta del terreny, se suavitzaran els pendents, i es crearà una mota que minimitzi l'impacte de la carretera d'Olot. També es potenciarà el bosc autòcton de ribera, plantant-hi espècies com ara salzes i freixes, i de prats de tipologia mediterrània, tant humits com secs. Això afectarà 5.500 m2 i costarà gairebé 18.500 euros.
Pel que fa a la zona d'Amaradors-Lió, s'adequarà el terreny per crear-hi la llacuna d'Amaradors, que s'alimentarà de les aigües sorgents de l'estanyol de Ca n'Ordis i la riera de Lió. La llacuna estarà inundada permanentment en gairebé 2.000 m2, si bé en gran part de l'any ocuparà més de 6.300 m2. Això és degut al fet que seran llacunes de caràcter mediterrani i que l'aigua no hi estarà estancada, i així els mesos d'estiu el volum d'aigua disminuirà. En aquest espai, però, s'actuarà en gairebé 12.000 m2, on es recuperaran i potenciaran hàbitats d'interès comunitari i ambients per a espècies d'amfibis i rèptils.
Aquest mateix procediment és el que s'utilitzarà a Can Morgat, on es crearan dues llacunes de 11.960 i 16.000 m2, respectivament, que s'alimentaran de la riera homònima. En aquest punt, també es reconvertiran camps de conreu en prats i cultius d'agricultura ecològica, i es crearà un camí i una zona d'ús públic d'esbarjo per potenciar l'interès dels visitants. Els terrenys, adquirits per la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya, també serviran per a ocells hibernants i per potenciar poblacions autòctones de peixos. La resta d'accions -vegeu gràfic- es faran abans d'acabar el 2006.

La proposta que tirarà endavant inclourà la zona que actualment ja està classificada com a zona protegida PEIN (Pla Especial d'Interès Natural) a l'entorn de l'estany, la zona lacustre de Sant Miquel de Campmajor, la platja d'Espolla de Fontcoberta i un tram de la conca del riu Ser. Això descarta la proposta elaborada per entitats comarcals, on també s'incloïen el pla d'Usall i Martís, la reserva de fauna salvatge de l'illa del Fluvià i connectors ecològics amb Rocacorba i l'Alta Garrotxa. Així ho ha reconegut el regidor de Medi Ambient de Banyoles, Xavi Vila, que ha admès que s'ha reduït la proposta, si bé no ha descartat que s'utilitzi un altre grau de protecció per mantenir les funcions de connectors biològics d'algunes zones. Vila ha afirmat que ara aquesta proposta «s'haurà de debatre amb tots els agents i sectors implicats».

Aprovació el mes de maig
Per altra banda, el director general de Medi Natural de la Generalitat, Ramon Luque, ha admès que el calendari amb què es treballa actualment preveu que el projecte de parc natural estigui definit després d'aquestes festes de Nadal, moment en què començaria el debat amb el territori. Això duraria dos o tres mesos, i després es posaria a exposició pública. El govern l'hauria d'aprovar inicialment el mes de maig, i definitivament abans de finals d'any. Luque creu que una proposta intermèdia «és la més viable i abastable per a la gestió i preservació de l'espai».

Una de les accions més importants del projecte Life Natura és el projecte de “Restauració d’ambients aquàtics i al·luvials a l’Espai Natural de l’Estany de Banyoles”, que s’executarà el mes de desembre d’enguany fins a l’abril de 2006. Per aquest projecte es compta amb una inversió total de 99.487,33 €, dels quals 29.740,61 €  es destinaran a la creació de llacunes i recuperació de boscos de ribera al pla de Can Morgat, 22.275,99 € per l’acondicionament de l’entorn de la font de Can Morgat i un camí pedestre que permeti la visita a les noves llacunes, 28.983,19 € per la creació de noves llacunes al sector dels Amaradors al nord de l’Estany, i els 18.487,54 € restants es destinaran en la recuperació de prats humits mediterranis a l’entorn de les grades permanents del camp de regates (Mas Herbeig).

A Can Morgat:

En aquest sector es preveu la creació de dues llacunes (Can Morgat Sud i Nord), la naturalització dels marges de la riera de Can Morgat amb la potenciació del bosc de ribera en galeria, la reconversió de part dels camps de conreu restants en prats dalladors i cultius d’agricultura ecològica, i la senyalització d’un itinerari de natura amb l’instal·lació d’un aguait a les basses de nova creació.

Aquestes llacunes s’alimentaran a partir de les aigües d’escorrentia i sorgents de pous artesians que recull la riera de Can Morgat. En cap cas es modificarà el traçat de la riera.
Amb aquesta proposta es vol potenciar les zones de cria, refugi i alimentació de nombroses espècies d’amfibis (la majoria de les quals apareixen als annexes de la Directiva Hàbitats 92/43/CE) i rèptils que cerquen la proximitat de l’aigua; així com dels ocells hibernants que visiten l’espai. A la riera de Can Morgat es recuperarà la vegetació autòctona dels marges i es reconduiran els accessos que circulen pel llit fluvial per tal de potenciar les últimes poblacions autòctones de peixos de l’Estany.
I es recuperarà una zona més d’ús públic per a l’esbarjo i per gaudir de la natura, a través d’unes instal·lacions i l’acondicionament d’un camí pedestre. Tot per tal de compatibilitzar la conservació de la natura amb la seva observació i visita.

Als Amaradors-Lió:

En aquest sector el projecte preveu la creació d’una llacuna (llacuna d’Amaradors), que s’alimentarà a través de les aigües sorgents de l’Estanyol de Ca N’Ordis i l’antic estanyol de Lió, que recull la riera de Lió. També preveu la configuració d’una petita mota de terres que permetrà millorar la retenció d’aquestes aigües.

Amb aquesta actuació es recuperaran i potenciaran hàbitats d’interès comunitari alhora que es procedirà a l’eradicació de plantes exòtiques (Prunus cerasifera  i Pyracantha sp.) molt presents al sector; així com també es potenciaran els ambients per amfibis i rèptils.

Al Mas Herbeig:

Es preveu restaurar els terrenys ocupats per les infraestructures temporals del Campionat del Mon de Rem Banyoles 2004. També es pretén integrar la mota, que conté les graderies permanents, amb la morfologia del terreny; potenciar el mosaic compost per els boscos autòctons de ribera i les comunitats de prats; i, minimitzar l’impacte visual i sonor degut a la proximitat a la carretera comarcal 150a, a través de la implantació d’una mota de terra vegetada.

Des del mes de setembre passat s'han agilitat els treballs després de tres reunions entre el director general de Medi Natural, Ramon Luque, tècnics, membres dels ajuntaments implicats, el consorci i la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya. De l'última reunió ha sortit ja un calendari amb els passos a seguir d'aquí a final del 2006 o principis del 2007, que seria la data en la qual el govern català aprovaria la denominació de Parc Natural per a la zona lacustre de Banyoles. En l'actualitat s'ha encarregat la redacció de l'esborrany del pla especial que està elaborant el consistori. A principi del 2006 ja estaria redactat i es passaria a la fase de debat.
Segons el regidor de Medi Ambient, Xavi Vila, «consultaríem el sector primari, pagesos, ramaders, el sector turístic, els ecologistes de la comarca... No volem que sigui un nyap que baixi de Barcelona, sinó que el pla estigui treballat des del Pla de l'Estany». La zona lacustre de Banyoles ja està catalogada com a espai d'interès natural i ja s´hi han dut a terme actuacions per preservar i promocionar el patrimoni natural.

Aquest cap de setmana ha tornat a aparèixer ple d´aigua el clot d´Espolla. No ho feia des de finals del mes de juny de 2004, un any i cinc mesos després.
El fenomen càrstic del clot d´Espolla - Alta Garrotxa és un dels incidents naturals més importants de les nostres comarques. I de gran bellesa.
Se sap que l´aigua que alimenta el llac de Banyoles ve de l´Alta Garrotxa, de l´àrea que va de Beget al Comanegra, Monars, Pic de les Bruixes, Sant Marc, Sant Aniol, fins arribar a la Mare de Déu del Mont. Tota aquesta àrea és d´origen calcari, plena d´esquerdes i cingles, coves i balmes. La pluviometria anual arriba als 1000 l/m2, encara que sovint es veu sec. Els llits dels seus rius, rieres i torrents son gairebé sempre secs, deixant escolar l´aigua terra endins.
La riera de Beget es perd sovint quan arriba a la Farga, just on comença l´engorjat de la riera. Només en períodes de pluja intensa la riera torna a circular per sobre la llera. Sovint es pot caminar pel mateix llit del riu sec. L´estret el formen les carenes de Comanegra, Pic de les Bruixes, Sant Marc, amb les seves arestes direcció Sud, Tossal d´en Xa i Tossal de Maians i Gros, amb la Serra de Bestracà. Entre aquestes carenes hi ha valls amb cingles importants, com la Vall de Monars, el Toll, i la mateixa riera de Beget. És a l´entrada d´aquest sistema, a la Farga, on l´aigua comença a desaparèixer. Al mig d´aquest espai hi ha un lloc anomenat Escaladuix. És un pas que requereix una petita grimpada. Segons Coromines el nom ve d´escala per uns graons esculpits a la roca, i uix prové d´Ostium , «portella», «car el corriol quasi intransitable que el recorre puja per una graonada roca».
En aquest punt d´Escaladuix apareixen surgències importants en períodes d´elevada pluviositat. Llavors el riu deixa d´anar sec i per unes escletxes i forats comença a sortir aigua. En aquest punt n´hi deu haver una vintena. El seu cabal és més fort com més ha estat l´aigua que ha plogut anteriorment. Un ull és tan gran que a vegades és impossible creuar el rierol sense descalçar-se. Quan això passa, el nivell de la riera puja i baixa uns quinze centímetres, la qual cosa la imputem a que l´aigua s´escola per les esquerdes i agafa aire, engolint més o menys cabal.
La riera de Beget continua el seu tortuós camí passant per la imponent vall d´Hortmoier, per Grau d´Escales, on s´ajunta la riera d´Oix. Ara la nova riera es dirà riera d´Escales, passant per sota els Encantats i els cingles de Manllada. Fins aquí la circulació de la riera de Beget i d´escales ha estat d´Oest a Est. La riera d´Oix circula de sud a Nord. La riera arriba a Coll Roig i al passant d´en Roca on s´ajuntarà amb la riera de Sant Aniol que va de nord a sud, esdevenint a partir d´aquí el riu Llierca. Després de fer un quatre al pas per Sadernes, el Llierca continua de Nord a Sud fins arribar a Sant Jaume, on entrega les seves aigües al riu Fluvià. Fins arribar a Besalú encara s´afegiran al Fluvià la riera de Burró, i altres rieres més petites que provenen també del sistema càrstic de l´alta Garrotxa.
Aquest sistema d´aigües soterrànies circula per una zona calcària que va des de Beget fins on la Garrotxa troba l´Empordà. És una zona plena de guixos, fet conegut a Besalú per les pedreres i fàbriques de calç i guix. Fa anys a Besalú es va perforar un pou de 800 m. de profunditat sense trobar aigua, fet que dona la dimensió del guix. L´aigua circula entre les esquerdes que s´han fet en aquestes capes de guix i surt quan troba un obstacle. Surt en determinats llocs per donar aigua al riu Fluvià. Però on surt de manera important és en la formació del llac de Banyoles. El sistema es troba tapat quan el riu Fluvià arriba a l´Empordà i després de Banyoles per respectives falles. Així el nivell freàtic es veu obligat a sortir a l´exterior dins aquest espai.
Banyoles es troba 27 km més lluny de La Farga de Beget. L´aigua ha de circular aquesta distància per canals i escletxes soterranis, produint un immens dipòsit d´aigua que alimenta el llac. Banyoles té un terreny completament impermeable composat per margues. Sota les margues hi ha una capa de guix, sota la qual hi ha la continuació del terreny calcari que ve de la riera de Beget. L´aigua pot dissoldre els guixos, però no les margues. El fet és que entre les margues hi han barrejats uns filets de guixos que varen flotar en el moment de la constitució. Aquests filets, xurros, que travessen les margues impermeables són dissolts per l´aigua esdevenint forats pels que sura l´aigua. Son les surgències de l´estany de Banyoles a 176 m. d´alçada sobre el nivell del mar. La Farga de Beget està a 435 m.
Quan plou molt i a Escaladuix surt l´aigua per sobre el llit del riu i comença a sortir aigua per les surgències, a Banyoles no surt pas més aigua pel llac, doncs el forat és com un xicle per on no hi surt més aigua. Si el llac es desborda és perquè hi entra aigua superficial per les rieres que també l´alimenten, no per excés d´aigua subterrània. El fet és de que a Escaladuix el nivell freàtic, del magatzem d´aigua, puja. Quan això passa, en un lloc nomenat clot d´Espolla, a 221 m, 45 m per sobre del llac de Banyoles i no gaire lluny, apareix un nou llac intermitent que desapareix un temps després de que les pluges de l´alta Garrotxa parin: és un llac intermitent. És evident que el fenomen no és exclusiu només d´Escaladuix, doncs també hi intervé la riera de Sant Aniol i la riera del Burró sota la M. de Déu del Mont. Però nosaltres observem que quan Escaladuix brolla, el clot d´Espolla surt i és clar que el nivell de vasos comunicants que l´alimenta ha de ser aquest, des de 435 m. de La Farga fins a 176 m. de Banyoles . La pressió del sistema és de prop de 260 m. quan no hi ha sequera com ara. En períodes de sequera la pressió és com a mínim 45 m menys, però l´aigua superficial es troba sempre a Hortmoier, a 376 m. Podríem suposar que la pressió mínima és de 200 m, pressió que sempre alimenta al llac de Banyoles i no ha deixat mai d´existir.
El clot d´Espolla doncs és un indicador perfecte de si el sistema freàtic és ple o buit. Quan és ple el clot s´omple d´aigua, l´aigua vessa cap a la riera d´Espolla, travessant tot el Pla de Martís, uns tres quilòmetres i mig. Finalment, quan el Pla s´acaba i tomba cap a la vall de Fluvià, es forma la cascada d´Espolla, un lloc de gran bellesa.
Com que el clot d´Espolla és intermitent, ha fet possible que hi hagi triops. El triop és un cranc prehistòric que viu en aquest lloc. Com que l´estany es seca sovint, a vegades anys sec, els ous d´aquest animal resten assecats. Una vegada torna a haver-hi aigua els ous tornen a viure, naixent unes larves que acaben sent els triops. Al cap de 2 setmanes aquests ja tornen a fer ous, i entre 20 i 40 dies moren. Els triops tenen una vida calculada de 220 milions d´anys, mentre que els dinosaures la tenen de 40 , la Terra és de 5.000 milions i l´home a les nostres contrades hi és de fa 450.000 anys. És clar que com que el dipòsit d´aigua subterrània és immens, tarda sempre més de 2 setmanes a assecar-se, cosa que permet que el cicle de vida no es trenqui mai. Es calcula que l´aigua tarda a anar des d´Escaladuix fins a Banyoles uns 11 mesos, cosa que dóna idea de la grandària del volum que hi ha emmagatzemat. Al llac de Banyoles no hi ha triops pel fet que hi ha peixos. De triops n´hi ha en moltes llacunes d´arreu del món.
Heus aquí doncs que tenim un fenomen de gran importància a casa nostra. Important per la complexitat dels sistema càrstic. Però alhora un sistema de gran bellesa natural. Malauradament poc conegut i poc difós.

Enginyer Industrial

Des de la federació, consideren que el nivell de protecció de l´estany s´ha de decidir de manera consensuada amb el territori, i creuen que ha de fer compatible l´ús humà i la preservació de la natura.
El diputat de CiU al Parlament de Catalunya, Esteve Vilanova, ha presentat una bateria de preguntes a la cambra catalana per conèixer la posició del govern respecte a la possibilitat de declarar Parc Natural la conca lacustre. Vilanova creu que «la Generalitat s´ha de definir respecte la figura de protecció que ha de regir l´Estany de Banyoles i el seu entorn». Amb tot, el diputat reconeix que «cal estudiar acuradament les característiques de l´Estany i la seva conca lacustre abans de definir-se». Encara que ha declarat que «no sempre la més alta protecció és la òptima», Vilanova ha reclamat al govern que «estudiï la possibilitat de declarar l´Estany de Banyoles Parc Natural».