El Consorci de l'Estany està transformant l'antic abocador de la Punta de Freixenet, situat entre Can Cisó i l'església de Santa Maria de Porqueres, per convertir-lo en un mirador. Hi construeixen un canal artificial que connecta un rec amb l'estany, un passeig de terra, un pont de fusta i un mirador que s'afegeix a la plataforma que ja hi havia. A més, es cobrirà la zona amb una capa de terra. L'obra està pressupostada en 30.000 euros, que paguen el Departament de Medi Ambient i Habitatge (a través d'una línia de subvencions que es destina als espais d'interès natural) i el Consorci. Si s'acompleixen les previsions, la transformació estarà acabada aquest mateix mes.

CONTROL DE RISCOS

La zona que feien servir els banyolins com a abocador eren uns aiguamolls associats a l'estany que, a base d'anar-hi apilant les deixalles, s'havia anat assecant i ja era una superfície ferma. La conversió d'aquesta àrea en mirador estava prevista en el paquet de projectes beneficiats amb el programa Life de la Unió Europea. Però quan hi van començar a treballar, ara fa un parell d'anys, es van adonar que existia el risc que el moviment de terres provoqués una contaminació de les aigües de l'estany. «Aleshores vam decidir aturar-ho, vam retirar el projecte de les propostes del Life i vam destinar el pressupost corresponent a altres intervencions», recorda el director del Consorci i alcalde de Porqueres, Salvador Ros. Tot i així, no van renunciar al projecte. Per avaluar el risc que es corria si s'obria un canal, van practicar-hi unes cales de prova. Des d'aleshores, s'hi ha fet un seguiment i, un cop comprovat que no hi ha hagut filtracions –ha manifestat Ros–, s'ha reprès el projecte inicial.

PRÒXIMES RESTAURACIONS

Juntament amb aquestes obres, el Consorci de l'Estany preveu per aquest any dues intervencions grans més: la segona fase de la restauració dels aiguamolls de Casa Nostra i la restauració del brollador de la riera Castellana.

--
Notícia extreta d'El Punt

Després de les llacunes creades, als Amaradors i a Can Morgat Nord, ara es treballa per finalitzar les obres de creació de la llacuna de les Feixes d’en Margarit, a la zona de Can Morgat Sud, en els terrenys adquirits per la Fundació Territori i Paisatge. L'actuació és a càrrec del Consorci de l'Estany en aplicació del projecte de Restauració d'ambients aquàtics i al·luvials a l'Espai Natural de l'Estany, finançat pel fons Life-Natura de la Unió Europea, amb el objectiu principal de recuperar les zones humides. L'objectiu és inundar els camps permanentment, amb una fondària màxima de dos metres, a través de l'aigua que prové de la riera i reproduir les oscil·lacions naturals típiques dels aiguamolls mediterranis. També es farà una mota de terra per delimitar perfectament i equilibrar els terrenys inundables. L’àmbit d’afectació de la llacuna de les Feixes d’en Margarit és d’uns 26.500 m2 i tindrà un superfície inundable temporal d’uns 16.000 m2. Les actuacions que es fan en aquest sector també permetran la naturalització dels marges de la riera de Can Morgat, amb la potenciació del bosc de ribera en galeria. Així mateix, es reconvertiran les parts dels camps de conreu restants en prats de dalla i cultius d'agricultura ecològica. L'acció també preveu la senyalització d'un itinerari de natura amb la instal·lació d'un aguait a la llacuna de nova creació. La recuperació d'aquestes zones humides també permetrà potenciar les zones de cria, refugi i alimentació de nombroses espècies d'amfibis i rèptils, protegits per la normativa europea, que cerquen la proximitat de l'aigua; així com dels ocells hivernants que visiten l'espai. A la riera de Can Morgat es recuperarà també la vegetació autòctona dels marges i es reconduiran els accessos que circulen pel llit fluvial per tal de potenciar les últimes poblacions autòctones de peixos de l'Estany. També s'adequarà una zona més d'ús públic per a l'esbarjo i per gaudir de la natura, a través d'unes instal·lacions i l'acondicionament d'un camí pedestre.

Avui, el Consorci de l'Estany, amb la col·laboració de la Fundació Territori i Paisatge, ha començat el projecte per establir una població nidificant de cigonyes a l'entorn de l'Estany. L'acte d'avui ha consistit en dipositar setze cingonyes en un aviari especialment condicionat, construït a la finca cedida per la Institució Magdalena Aulina. Per fer-ho s'ha comptat amb la col·laboració d'un grup de nens i nenes del casal d'estiu de l'escola Casa Nostra. Les setze aus són exemplars joves de cigonya blanca, nascuts aquesta primavera, provinents del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vallcalent (Lleida), depenent del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat. Les aus s'han introduït en l'aviari on està previst que hi visquin durant aproximadament els dos pròxims anys. Amb aquesta mesura es vol que les cigonyes s'acostumin al seu nou hàbitat i que perdin el sentit migratori que ara tenen. Cada dia, s'alimentarà les aus amb les aportacions dels excedents de producció cedits per l’empresa Miquel Avícola, S.L. L'aviari també disposa d'una petita bassa perquè les cigonyes hi puguin beure i refrescar-se. Està previst que al març del 2008 es puguin alliberar els setze exemplars als entorns immediats de l'Estany. Fins que s'alliberin, el Consorci de l'Estany té previst condicionar l'entorn per consolidar-hi els hàbitats més idonis per a l'espècie i reduir els riscos derivats de la presència de línies elèctriques. Així mateix, s'hi construiran alguns nius artificials per facilitar la nidificació. Serà llavors que les cigonyes niaran i tindran els voltants de Banyoles i Porqueres com a punts de referència a l'hora de fer les seves migracions cap al sud de la península i l'Àfrica. Xavi Vila, director adjunt del Consorci de l'Estany, ha manifestat que "esperem que en pocs anys la cigonya esdevingui una silueta habitual volant per sobre els pobles de la nostra comarca, millorant la qualitat ambiental del nostre paisatge". Per la seva banda, Jordi Sargatal, director de la Fundació Territori i Paisatge, ha manifestat emocionat que "avui és un dia molt feliç perquè es fa realitat un somni que fa 20 anys teníem alguns quan vam començar a introduir cigonyes als Aiguamolls de l'Empordà". La "Guita" va ser la primera cigonya que es va introduir als Aiguamolls. Una au emblemàtica que es va introduïnt La cigonya és una espècie emblemàtica que a Catalunya es concentra en dos nuclis reproductors: el més nombrós a la plana de Lleida, i l’altre a la zona de l’Empordà, on fa vint anys s’hi va establir a partir d’un projecte de reintroducció similar al que es planteja aquí. Les cigonyes s’alimenten fonamentalment d’insectes, cucs de terra, amfibis i també peixos i crancs de riu. A partir de la segona meitat del segle XX la cigonya blanca va patir una marcada tendència a la desaparició, a causa de la pèrdua d’hàbitats, l’ús de pesticides, la caça il·legal i els xocs amb línies elèctriques. Actualment es va recuperant d’aquesta davallada per la progressiva protecció dels hàbitats que ocupa, la poca incidència de la caça il·legal, i les mesures que es van adoptant per protegir o substituir línies elèctriques. Paral·lelament s’han engegat diferents projectes de reintroducció arreu del país per accelerar la seva recuperació com a au nidificant.

Aquest juliol s’ha confirmat públicament que la llúdriga s’ha introduït a la conca lacustre de l’Estany de Banyoles. La llúdriga és el mamífer vertebrat més emblemàtic de les zones humides i portava cap a cinquanta anys desaparegut de l’Estany.

El Consorci de l’Estany, la Fundació Territori i Paisatge, la Universitat de Girona i Limnos han pogut certificar que s’han trobat rastres clars i segurs de la presència d’aquest mamífer a diferents espais a l’entorn de l’estany. Concretament, s’han trobat excrements de llúdriga a la riera de Can Morgat, a la nova llacuna inundada, i també en algun tram del rec de la Figuera d’en Xo, a la zona propera al nou CEIP La Draga.

Per a més endavant, la Fundació Territori i Paisatge es planteja fer un estudi d’anàlisi del DNA dels exemplars i identificar-los a partir de mostres biològiques.

La introducció de la llúdriga a Banyoles es tracta d’una notícia d’alt interès ambiental que confirma que la direcció presa pel que fa als objectius del projecte LIFE Natura i l’aposta per crear el Consorci de l’Estany és la correcta.

La llúdriga és un clar indicador de la qualitat ambiental de l’hàbitat natural on es troba i també del grau de civilització i respecte de les persones cap aquesta espècie que, antigament, era eliminada sense massa contemplacions.

Val a dir que l’any 1993 es va confirmar que no hi havia cap rastre de llúdrigues a Catalunya. A partir d’aquí, es va engegar el projecte de recuperació d’aquest animal als Aiguamolls de l’Empordà, on es van alliberar 42 exemplars. Fins ara, les llúdrigues han anat introduint-se a les conques de la Muga, Fluvià, Ter, Llobregat, Tordera i Conca de Besòs.

Els darrers exemplars vistos a Banyoles daten de 1962, ara fa gairebé cinquanta anys. En aquests moments, hi ha uns 200 exemplars per tot Catalunya, tot i que fins ara mai havien arribat a l’Estany de Banyoles.

La llúdriga és una espècie ben repartida per tota Europa fins a mitjans de segle XX. Durant els anys 50, 60 i 70, va patir una fortíssima devallada, degut sobretot a la contaminació de les aigües continentals i a la destrucció dels seus hàbitats, els rius, llacs, llacunes i aiguamolls. La llúdriga s’alimenta majoritàriament de peixos. Les aigües han de tenir prou qualitat i conservar-se l’estructura de les vores. La llúdriga és un excel·lent bio-indicador de la qualitat ambiental de l’hàbitat natural on es troba.