Tècnics del Consorci de l’Estany han localitzat aquesta setmana un nou niu de cigonya blanca a l’entorn de l’Estany de Banyoles. Es tracta del tercer niu d’aquesta espècie que es localitza a l’entorn de l’espai natural des que es va iniciar el projecte de recuperació de la cigonya blanca.

Aquesta nova parella està formada por un exemplar anellada com a poll el 2018 a Peralada (Alt Empordà) de dos anys d’edat i l’altre, sense anella, probablement sigui un exemplar dels nascuts al niu de la finca de Casa Nostra.

El director del Consorci de l’Estany, Albert Tubert, s’ha mostrat satisfet de la nova nidació i ha destacat que “ens congratulem d’aquesta nova observació que demostra la bona qualitat ambiental de l’entorn de l’Estany i la consolidació del treball que any rere any s’està fent des del Consorci de l’Estany”. En aquest sentit, Albert Tubert ha volgut fer una crida “a la responsabilitat i al respecte a la natura per garantir la viabilitat del niu, més enllà d’aquest temps de confinament”.

El projecte de reintroducció

Des de la dècada passada a Catalunya es van iniciar diversos projectes de recuperació de les poblacions de la cigonya blanca (Ciconiaciconia). Iniciativa capitanejada per l’antiga Fundació Territori i Paisatge de la Caixa Catalunya (actual Fundació la Pedrera).

El Consorci de l’Estany i la Fundació Territori i Paisatge van treballar per desenvolupar un nou punt de recuperació d’aquesta espècie a l’Espai Natural Protegit de l’Estany de Banyoles. En concret a la finca de Casa Nostra,situada al sud de l’Estany, s’hi van realitzar dues experiències de reintroducció entre el 2006 i el 2010. El projecte al Pla de l’Estany va començar el juliol de 2006 amb l’arribada dels primers exemplars de cigonya provinents del Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent, coincidint amb el 20è aniversari de la Guita –l’exemplar de cigonya que va iniciar la reintroducció de l’espècie als Aiguamolls de l’Empordà-.

Es van alliberar 35 exemplars que s’havien retingut en un gran aviari durant dos anys per tal que perdessin el seu instint migratori. Els individus provenien del Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent(Lleida) de la Generalitat de Catalunya.

El primer èxit del projecte va tenir lloc la primavera de2009 quan es va establir la primera parella nidificant a la zona i va néixer el primer pollet al Pla de l’Estany. La parella estava formada per un mascle alliberat a Banyoles i una femella alliberada a Santpedor la primavera de 2007 dins un projecte de reintroducció de cigonyes en aquesta zona.

D’ençà del primer niu s’han comptabilitzat 23 polls nascuts a Banyoles. Fent un contribució important a la població de Catalunya i en concret de la població deprovíncia de Girona que havia pràcticament desaparegut.Actualment, a la zona de l’Estany s’ha constituït 3 parelles reproductores distribuïdes i ocupant tres territoris a l’entorn immediat de l’estany de la banda sud, nord i de ponent. La primera parella es va forma el 2009, la segona el 2018 i la tercera el 2020.

El projecte ha estat cofinançat per la Diputació de Girona i l’Obra Social de la la Caixa amb 75.000,00 € i ha suposat una despesa total de 78.767,95 € executats durant el període de 1 de gener de 2018 a 15 de novembre de 2019.

La nàiada allargada (Unio mancus) és un bivalve d’aigua dolça molt sensible als canvis del medi aquàtic on viu. Presenta unes bones qualitats com a bioindicador de la salut de l’ecosistema fluvial o lacustre on viu. És un invertebrat filtrador que s’alimenta de les partícules i organismes que viuen a la columna de l’aigua i en el sediment. Filtren un gran volum d’aigua i per això acumulen i digereixen una gran quantitat de microorganismes, entre els quals es troben virus, bacteris i paràsits zoonòtics i, per tant, són d’elevat interès per la salut pública.

Els agents infecciosos que afecten a l’ésser humà i que tenen origen animal són estudiats, actualment, en el marc del concepte “Una Sola Salut” (One Health). Es tracta d’integrar el seu estudi en diferents àrees del coneixement: la salut humana, la salut animal i la salut mediambiental, de manera que es pugui enriquir amb informació transversal i pluridisciplinar de l’epidemologia de les malalties infeccioses.

Així doncs, en la prova pilot realitzada en aquest informe, s’ha assajat la viabilitat de l’espècie U. mancus com a sentinella per la detecció i monitorització de malalties infeccioses com ara el paràsit Toxoplasma gondii, (que provoca la toxoplasmosis), el bacteri Escherichia coli i el virus de l’Hepatitis E (VHE).

S’han assolit tres objectius principals:

1) Estudiar la potencialitat de U. mancus d’emmagatzemar aquests tres agents infecciosos a través de la seva exposició experimental en condicions controlades.

2) Estudiar la presència d’aquests agents infecciosos a individus de U. mancus de l’Estany de Banyoles i de la conca del riu Terri.

3) Recuperar les poblacions d’aquesta nàiade a l’Estany de Banyoles i al riu Terri a través de l’alliberament d’exemplars criats al Laboratori de cria de nàiades de l’Estany de Banyoles.

Al llarg del mes de Gener de 2020 els promotors del projecte, la Diputació de Girona i l’Obra Social de la Caixa presentaran els resultats en un acte públic.

Aquest dimecres 5 de setembre el Consorci de l’Estany procedirà a l'execució dels treballs del projecte titulat “Mesures ambientals al vial de circumval·lació de l’Estany de Banyoles per minimitzar els atropellaments de la fauna salvatge” en el tram del vial de circumval·lació de l’Estany (antiga GIV- 5248) entre el trencant de Cal Ferrer (nord de l'Estany) i l'església de Santa Maria de Porqueres (sud-oest).El cost de l’actuació és de 18.375 euros i és subvencionat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya a través dels ajuts destinats als espais naturals de Catalunya, als hàbitats i espècies, en el marc del programa de desenvolupament rural de Catalunya (2014-2020).

Actualment s’ha observat que com a conseqüència del bon estat del vial de circumval·lació de l’Estany els conductors de vehicles a motor circulen a més velocitat de la permesa, incomplint les normes viàries (el màxim establert és de 30km/h), creant un increment del risc de l’atropellament de la fauna salvatge i inseguretat als usuaris (vianants, esportistes, ciclistes, etc.). Així doncs, es pretén minimitzar aquest risc d’atropellament de la fauna salvatge portant a terme una sèrie d’actuacions per a reduir la velocitat dels vehicles. A més, es vol guanyar en seguretat per a vianants i ciclistes.

Per tant, des del Consorci de l’Estany es veuen obligats a executar unes mesures més severes de pacificació del trànsit i crear un espai de circulació viària diferenciada. El conductor ha de detectar que es troba en un indret diferent i sensible. Per això, s’instal·laran 6 bandes reductores de velocitat pintades de verd, es millorarà la permeabilitat de la via en punts d’interès per la fauna i també es modificarà la senyalització per tal d’integrar-la, a nivell paisatgístic, a l’espai natural (es pintarà en negre per darrere i suports de les senyals) ja que es tracta d’un indret d’elevada sensibilitat ambiental.

 Per altra banda, també es rehabilitarà el pas de fauna sota el pont de la riera de can Morgat, instal·lat l’any 2007. En aquest sentit caldrà la retirada de terres i la neteja de restes vegetals existents.

 Talls de trànsit

 Com a conseqüència de l’execució dels treballs del projecte serà necessari tallar completament el pas de vehicles per la via de circumval·lació (antiga GIV- 5248) entre el trencant de Cal Ferrer (nord de l'Estany) i l'església de Santa Maria de Porqueres (sud-oest) des del dimecres 5 de setembre a les 8:00h. fins el divendres 7 de setembre a les 19:00h.

Malgrat l’amenaça de pluja un bon nombre de persones van participar de l’activitat matinal del diumenge 4 de febrer durant la visita al Pla dels Estanyols. La visita va transcórrer per l’itinerari de 2 km i planer que discorre sortint de davant el camp de futbol direcció els desmais, agafant el nou itinerari que surt a la zona de sortida de regates, abans de l’escola Casa Nostra, passant per l’estanyol de Montalt, l’estanyol de la Puda i la Font Pudosa fins a retornar al lloc de sortida pel passeig Dalmau. Durant la visita es van donar nombroses explicacions sobre els valors de l’espai, la creació del nou itinerari, el projecte de la cigonya blanca, la creació de la llacuna de les cigonyes i la llacuna de Casa Nostra, la formació dels estanyols i la Font Pudosa.

Dia Mundial de les Zones Humides 2018

• Diumenge, 4 de febrer de 2018
• Matí

Durant l’any 2017 s’han capturat 63 tortugues exòtiques, de les quals 38 a l’Estany de Banyoles i 24 al riu Ter. El 80 % de les captures del riu Ter s’han realitzat entre Celrà i Sobrànigues, tot i que també se n’han capturat a Bescanó i Salt on l’any anterior s’havien capturat 183 exemplars, indicant una disminució de la capturabilitat en aquestes zones. Durant tot el projecte s’han capturat 334 exemplars exòtics al Ter, principalment a Fontajau i Sobrànigues. A l’Estany de Banyoles les captures han augmentat especialment a la zona de les llacunes de Can Morgat on s’han capturat 16 exemplars, molts d’edat jove reproduïts els últims anys i que no s’havien capturat en ser molt petits. A l’Estany principal només s’han capturat 14 exemplars, fet que demostra que la població aquí està molt controlada.

En tot el projecte s’han agafat 106 tortugues d'espècies exòtiques a l’estany, de les quals 72 a l’Estany i la resta a zones humides de l’entorn. Al riu Ter s’han agafat 2 espècies o taxons diferents, les dues varietats de tortuga de Florida, la d’orelles vermelles i la de panxa groga. Pel que fa a l’Estany de Banyoles s’han agafat 2 exemplars de falsa tortuga mapa (Graptemys pseudogeographica). Durant tot el projecte els taxons capturats han estat 8, molts d’ells però amb captures testimonials. Les captures s’han realitzat a través de 20 trampes d’insolació i també a través de captures manuals o amb nanses. Les localitats on s’han col·locat trampes aquest 2017 estan en trams propers a les zones on s’ha alliberat tortugues d’estany dins el mateix projecte durant el mateix any. D’aquesta manera s’intenta eliminar la competència que provoquen les espècies exòtiques sobre les autòctones, una de les seves principals amenaces.

Les dades consoliden els resultats indicant que a l’Estany de Banyoles es té la població molt controlada, però que necessita d’un control regular per evitar que torni a recuperar-se la població. Pel que fa al riu Ter, tot i que les captures podrien indicar que la població ha estat reduïda, el fet que sigui un sistema obert on els exemplars es poden moure molt i els canvis de nivell d’aigua, sequera i gestió del nivell del Ter poden provocar canvis en la distribució de les tortugues, seria necessari continuar amb aquest control per tal de mantenir la població a nivells baixos. Si que es pot afirmar que les zones on s’han alliberat tortugues autòctones, la població d’exòtiques està molt controlada.