El passat mes de setembre van acabar les obres d’arranjament del camí peatonal al sector nord de l’Estany, concretament a Amaradors-Lió.

Les obres han permès definir un nou traçat del camí peatonal de la volta a l’Estany. Aquest nou traçat permet allargar una mica la passejada que es recompensa per la diversitat de paisatges i indrets d’especial valor que ens farà travessar.

L’antic camí pedestre, ocasionava regularment problemes de gestió i molèsties als usuaris que, en trobar-se a una cota molt baixa, s’inundava tot sovint. Per això, aprofitant el projecte de creació d’una llacuna temporània en aquest sector i gràcies a una subvenció del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, s’ha modificat el seu traçat i es fa passar per darrere de les noves zones humides d’Amaradors.

·El nou traçat
Quan es deixa la zona de la torre d’arribada del rem, per comptes de passar entre els canyissars, ens endinsarem primer en el bosc de ribera. Un bosc de freixes, però també els gatells, evònims, saücs, salzes i arbres blancs. A dia d’avui encara s’hi pot observar aquí molts pollancres i també una antiestètica línia de baixa tensió. En pocs anys, però, la gestió del Consorci de l’Estany conduirà la vegetació cap a boscos de ribera purs, hàbitats d’elevat valor ecològic, protegits per les directives europees, i s’eliminarà l’estesa elèctrica.

Tot seguit, i travessant un pont sobre la riera de Lió, es voreja la nova llacuna temporània, on es pretén recuperar jonqueres, poblaments de balca i lliris i també alguna làmina d’aigua. Amb una mica de sort, també podrem observar d’aquí a uns mesos alguns dels ocells d’aiguamoll com els que avui trobem a l’Empordà (camesllargues, corriols, valones, xivites i xivitones...) i també els preciosos i esquerps martinets de nit i menut.

Reprenent la marxa, per entre una freixeneda que està creixent esponerosa sota els pollancres d’una antiga plantació, s’enfila el camí en direcció al bosc de Can Morgat, s’agafa una mica d’alçada i, així, s’arriba al nou mirador. Podrem observar una panoràmica de l’Estany, al fons, i una nova zona d’aiguamolls, on primer s’instal·larà el canyís i la balca i després, quan arribi la primavera es pot escoltar la fotxa i el balquer.

Finalment el camí ens deixarà al bosc de Can Morgat, vora l’Estany, on podrem continuar contemplant l’aigua des de les passeres i, sobre l’antiga, l’actual traça del camí, ja dins el terme de Porqueres.

(Font: El Pregoner - Revista municipal de Banyoles. Octubre 2005 - nº 22, p.13)

Els terrenys estan situats darrera l´església de Santa Maria de Porqueres, i comprenen l´espai entre la carretera de circumval·lació de l´estany i la Font del Rector. Un cop disposi d´ells, l´Ajuntament els posarà en mans del Consorci de l´Estany, perquè els pugui incorporar al projecte Life de recuperació d´ambients aqüàtics.
El ple de l´Ajuntament de Porqueres va aprovar dimecres una modificació puntual de les normes subsidiàries del sector on està situada la fàbrica. Es tracta d´una àrea molt propera a la zona del Pla d´Espais d´Interès Natural i a la Platja d´Espolla, i per això la tramitació del projecte ha estat molt complexa, segons ha confirmat l´alcalde, Xavi Gifra. L´empresa ha hagut de presentar estudis hidrogeològics i d´impacte ambiental. Un cop rebut el vist-i-plau del Departament de Medi Ambient, ara el consistori ha contestat les al·legacions dels veïns.
Gifra ha explicat que es va decidir que la cessió de sòl d´aprofitament mitjà que s´ha de fer per les obres d´ampliació no seria en aquesta zona, sinó que es faria en algun terreny que pugui ser d´utilitat per a tot el municipi. En aquest sentit, es va optar pels terrenys al costat de l´estany. Es tracta d´un espai que ara és propietat del Bisbat de Girona, però que Induxtra comprarà i posteriorment cedirà al consistori. A més d´aquesta cessió, l´Ajuntament també ha demanat a l´empresa que, un cop s´hagi fet l´ampliació, enderroqui tres naus velles amb l´objectiu d´adecentar l´entorn.

La Generalitat entrarà abans de final d'any a formar part del Consorci de l'Estany de Banyoles i Porqueres, l'òrgan encarregat de la gestió d'aquest espai natural, i s'afegirà així als ajuntaments respectius i a la Diputació de Girona. Aquesta implicació, que era una de les principals reclamacions de l'òrgan, suposarà rebre unes subvencions que garantiran el seu futur més enllà del 2007, quan s'acabi el projecte LIFE.

La decisió la va comunicar ahir el director general de Medi Natural del Departament de Medi Ambient, Ramon Luque, en una reunió amb membres del consorci i de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya, que ha comprat terrenys entorn de l'estany per convertir-los en aiguamolls i reproduir-hi ambients aquàtics. L'entrada de la Generalitat dins el consorci representarà una aportació econòmica vital per a la continuïtat de l'ens, que actualment funciona sobretot gràcies a les subvencions del projecte de la Unió Europea LIFE, que té per objectiu la restauració d'ambients aquàtics. Aquest projecte s'acaba a principi del 2007, i l'entrada de la Generalitat garanteix que continuï funcionant després d'aquesta data. A més, també suposarà probablement un retoc en els seus estatuts, que s'hauran d'adequar a la nova situació, ja que la Generalitat s'haurà d'incorporar en els òrgans de gestió del consorci, format ara exclusivament pels ajuntaments de Porqueres i Banyoles i la Diputació de Girona. Pel regidor de Serveis Ambientals de Banyoles, Xavi Vila (ERC), «això ens donarà una major solidesa i ens permetrà treballar més a llarg termini». Ara està previst formalitzar aquesta entrada en les pròximes reunions.

Parc natural
Pel que fa a la conversió de l'estany i la seva conca lacustre en parc natural, la reunió també va servir per avançar en la delimitació de l'espai que el formarà, si bé encara no està decidit. De les diverses propostes presentades -que van des de la de mínims que inclou només l'actual PEIN fins a la de màxims feta pels ecologistes-, l'elecció serà probablement una de les intermèdies, en què l'element principal serà la conca lacustre de l'estany. Segons el calendari marcat, la decisió s'haurà de prendre en els pròxims mesos.

Aquesta actuació forma part de les tasques de reordenació de l’ús públic i complementa les accions de restauració d’ambients de ribera impulsada pel projecte LIFE Natura de l’Estany.

Es tracta de la creació d’un nou traçat de 650 m lineals amb una amplada de 2 m, acabat amb sauló i anivellat amb àrid. També s’arranjaran 225 m de trams de camí existents com el de l’entrada del bosc de Can Morgat o el camí de la font de Lió. Aquest nou vial peatonal donarà accés a punts d’observació de la zona humida dels Amaradors-Lió que està dissenyant l’Oficina Tècnica del LIFE.

El pressupost de l’obra és de 29.926,84 Euros que són subvencionats, al 100%, pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

urant aquesta tardor, l'entorn de l'Estany serà objecte d'importants accions de restauració ambiental que tindran com objecte la potenciació i millora dels ambients naturals propis de la conca lacustre, l'arranjament d'espais degradats i la millora de l'accessibilitat a l'entorn.

Les accions responen a les previsions del projecte europeu Life-Nature de "Restauració dels Ambients Aquàtics de Porqueres i Banyoles" però també al marc general de preservació i revalorització del patrimoni natural, finalitat per la qual ha estat creat el Consorci de l'Estany.

· Restauració del medi
En concret es pretén restaurar els espais afectats per les instal·lacions temporals que es van implantar amb motiu del campionat del món de rem Banyoles 2004, la creació d'un camí pedestre al sector d'Amaradors-Lió, i la construcció de llacunes mediterrànies a les finques que han estat adquirides recentment per part de l'Ajuntament de Banyoles, l'Ajuntament de Porqueres i la Fundació Territori i Paisatge als indrets de Can Morgat i Lió.

El nou camí pedestre d'Amaradors-Lió, amb un cost aproximat de 30.000 €, sufragats íntegrament per el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, permetrà diversificar els paisatges pel qual el visitant local o forà passeja en donar la volta a l'Estany, travessant freixenedes i prats dalladors. És previst que aquest rodegi la futura llacuna de Lió, obtenint magnífiques vistes sobre aquesta zona -amb l'Estany de fons escènic- des d'un mirador que s'emplaçarà en la part més enlairada del futur camí.

Les actuacions es portaran a terme durant la propera tardor, abans de la letargia d'hivern

Respecte a les obres d'arranjament de les infrastructures provisionals del campionat del món de rem Banyoles 2004, es procedirà a la retirada dels àrids que es disposaren per poder implantar graderies temporals i es potenciarà el mosaic conformat per boscos de ribera i herbassars humits, ambdós hàbitats d'interès comunitari segons les actuals directives europees de protecció de la biodiversitat. Aquestes obres suposaran al voltant d'uns 20.000 €, que són subvencionats per la Diputació de Girona.

·Llacunes temporals
Però les accions més remarcables són, sens dubte, les corresponents a la creació de llacunes temporals mediterrànies, hàbitats prioritaris segons les esmentades directives. Es construiran fins a tres llacunes -dos a Can Morgat i una al sector d'Amaradors Lió- que sumaran més de cinc noves hectàrees de zones humides.

Es comptarà amb una inversió a càrrec del projecte Life de fins a 40.000 €, distribuïts en la construcció de les basses, l'acondicionament de l'espai per permetre visites naturalístiques i tasques de revegetació i de potenciació del bosc de ribera corresponent a la riera de Can Morgat. Es preveu que aquestes llacunes mantinguin un règim mediterrani i que, per tant, sofreixin importants variacions estacionals, el que provocaria un gradient d'inundació amb una gran diversitat d'hàbitats i ambients propicis per la vegetació i la fauna.

(Font: El Pregoner - Revista municipal de Banyoles. Agost 2005 - nº 21, p.13)

La Fundació Territori i Paisatge de l´Obra Social de Caixa Catalunya ha estat pionera a Catalunya i a Espanya en el que s´anomena la propietat social, que significa l´exercici dels drets privats de propietat amb uns criteris d´interès públic. El que fa la Fundació és conservar territoris ajudant altres entitats tant públiques com privades que vetllen per la conservació d´algun territori que té un especial interès natural.
La Fundació col·labora i gestiona un 3 per cent del territori català exercint sobre una mica més de 86.000 hectàrees catalanes en mans públiques i gairebé un total de 1.500 hectàrees més que es troben en mans privades. A la demarcació de Girona la Fundació col·labora en set comarques, sota responsabilitat de diverses entitats públiques i privades i la seva gestió recau sobre un total de 36.673,80 hectàrees.
La fórmula per poder gaudir en un futur del territori català és vetllar perquè tant usuaris com propietaris estiguin conscienciats que s´ha de ser responsable pel que fa a l´ús de la terra, els recursos naturals, culturals i paisatgístics. La Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya gestiona conjuntament amb els propietaris els territoris amb la intenció d´afavorir que s´hi intervinguin.
Noves adquisicions
La Fundació Territori i Paisatge va fer el passat any 2004 noves i significatives aportacions en aquesta tasca de gestió mitjançant l´adquisició de nous territoris ecològicament valuosos.
Entre les sis adquisicions de l´any 2004, a les comarques gironines es va adquirir Can Puig de Fitor a les Gavarres i cinc peces de la Rubina als Aiguamolls de l´Empordà. Aquestes adquisicions es van fer tenint en compte les col·laboracions conjuntes en la gestió que s´establirà amb els Parcs Naturals, Consorcis i altres entitats que operen a la zona.
El 20 de maig la Fundació Territori i Paisatge va adquirir la finca de Can Puig de Fitor a la comarca del Baix Empordà i dins l´Espai Natural de les Gavarres. És una finca amb un total de 170,62 hectàres on l´alzinar, que és el bosc originari de la zona, i la sureda, que ha ocupat grans extensions com a resultat de l´explotació forestal per la indústria del suro, caracteritzen el paisatge.
Actualment, però, afavorits pels incendis i per l´abandó progressiu que hi hagut en els conreus i a causa de l´activitat forestal el pi blanc, el pi pinyer i el pinastre dominen ja gran part del territori. A les obagues i en algunes fondalades apareixen rouredes i castanyedes. Monuments funeraris del Neolític i nuclis medievals són alguns del elements amb gran valor arquitectònic i històric que formen part de l´extraordinari patrimoni cultural localitzat a les Gavarres.
El paratge de la Rubina està inclòs dins el Parc Natural dels Aiguamolls de l´Empordà. La característica més destacada d´aquesta zona de l´Empordà són les més de 400 peces de dimensió reduïda, aproximadament 0,21 hectàrees, que estan limitades per recs i on hi ha una gran riquesa d´invertebrats i amfibis i vores de tamarius.
A l´hivern s´entollen les peces més baixes i es converteixen en un punt d´alimentació d´alguns ocells aquàtics. El 28 de juliol la Fundació va adquirir diverses d´aquestes peces i la seva gestió està a càrrec de conjunta col·laboració amb el Parc Natural dels Aiguamolls de l´Empordà, l´Associació Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l´Empordà i el Servei de Control de Mosquits de la badia de Roses i el Baix Ter.
Convenis i programes
Una altra cosa de les que s´han fet per reforçar aquesta tasca de protecció ha estat la declaració per part del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya de propietats d´arreu de Catalunya com a Refugis de Fauna Salvatge, com ara la reserva del Ter Vell, al Baix Empordà, i la de Mig de Dos Rius, a l´Alt Empordà.
Després d´un segon inventari d´aquesta última zona, i veure que hi ha hagut una evolució favorable de les espècies que es volien protegir, es van realitzar tasques com replantar arbres de ribera i es va col·locar nou mobiliari com un aparcament de bicicletes, bancs i papareres i també es va senyalitzar la reserva al municipi de Sant Pere Pescador. D´aquesta reserva natural es van editar 2.000 exemplars d´un mapa desplegable.
El 2004 la Fundació també va adquirir una nova finca al municipi de les Preses i que va passar a formar part de la reserva del Bosc de Tosca. La reserva s´estèn sobre part del volcà Croscat i acull unes 25 hectàrees dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. La Fundació ha cedit algunes finques del Bosc de Tosca, de les quals és propietària l´Ajuntament de les Preses, per donar peu a la continuació de la col·laboració amb el projecte LIFE, del mateix ajuntament.
Una altra de les vies per les quals la Fundació treballa és mitjançant els convenis d´assessorament amb algun altre organisme públic que ja gestiona un determinat espai. A les comarques gironines es va fer un conveni amb l´Ajuntament de Bellcaire d´Empordà amb l´objectiu de treballar conjuntament per tractar la reinundació de l´estany de Bellcaire. A l´estany de Banyoles també es va acordar una col·laboració entre el Consorci de l´Estany i el Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Els ajuntaments d´Avinyonet de Puigventós, Vilanant i Llers van signar un conveni conjunt amb la Fundació per tal de treballar per la conservació de l´espai de la Garriga d´Empordà, amenaçat per diversos usos insostenibles.
També es van renovar convenis ja existents com un amb l´Ajuntament de Planoles, al Ripollès, un dels objectius del qual va ser assegurar la reproducció dels voltors a la zona, i a l´Alta Garrotxa es va construir un Punt d´Alimentació Suplementària per al trencalòs.

Bosch va informar que «al voltant de l´Estany en aquests moments s´està aplicant el projecte Life. Vàrem crear conjuntament amb l´Ajuntament de Porqueres un Consorci de Gestió de l´Espai, en el qual també participa la Diputació». Actualment, s´estan fent diferents intervencions com la redefinició d´un nou pas de bicicletes i vianants a l´altre costat de la punta de Lió. L´alcalde banyolí va assegurar que «s´estan fent adquisicions de terrenys entre la zona de Banyoles i de Porqueres, alguns dels quals seran inundables i, per tant, s´hi crearan noves basses» i va concloure que «són actuacions dirigides a recuperar el seu valor natural».
El pulmó de la ciutat
A Banyoles gairebé no hi ha camins veïnals i l´Estany és el pulmó de la ciutat. L´alcalde va explicar que «nosaltres fem les actuacions a través del projecte Life i esperem que doni bons resultats».
Respecte a l´entrada a la ciutat per la banda sud, fa temps, l´Ajuntament va recuperar el carrer de Mata, la zona que hi ha enjardinada i ara, segons va explicar Pere Bosch, «el que estem fent és intentar negociar amb el Govern de la Generalitat el traspàs de la titularitat de la carretera, que fa travessia de la ciutat».
Hi ha un compromís verbal perquè a partir d´aquest traspàs comencin les actuacions. Pere Bosch va afirmar que «el que farem es centrar les actuacions de l´entrada de Banyoles per la zona sud, pel poste de benzina de Mata». L´alcalde de Banyoles va afegir que es tractaria «bàsicament d´urbanitzar-la de forma correcta perquè era és una zona desordenada, però que permetria tenir una entrada digna a la ciutat».
Una actuació ben immediata, en els propers mesos, serà iniciar les obres de l´entrada a la ciutat per Vilavenut, on -com va afirmar l´alcalde- «hi ha tota una zona verda que també volem recuperar».

Segons ha confirmat el regidor d´Urbanisme del consistori banyolí, Jaume Butinyà, després de les vacances de l´agost l´equipament estarà gairebé acabat i només caldran ultimar detalls com algunes instal·lacions d´aigua i llum.
El regidor va avançar que l´edifici entrarà en funcionament tan bon punt s´hagin adequat els espais que donaran cabuda -a més del museu- a despatxos del Consorci de l´Estany, de la Universitat de Girona i d´entitats naturalistes com Limnos. Jaume Butinyà va assenyalar que, a principis del 2007, es podria començar a ocupar el nou espai.
Pel que fa a la inauguració del museu encara caldrà esperar una mica més de temps perquè es calcula que el projecte de museïtzació es realitzarà al llarg de l´any que ve.
El nou Darder tindrà dues parts. D´una banda es reservarà un espai per a la col·lecció de Francesc Darder que s´exhibirà als soterranis de l´edifici. Aquesta ubicació pretén fer la sensació al visitant que es trasllada no només en l´espai sinó també en el temps per tal que conegui com eren el museus de finals del segle XIX i principis del XX. El maig passat, l´alcalde de Banyoles, Pere Bosch, va assenyalar que ara «es tracta de reinterpretar» la col·lecció d´aquest barceloní polifacètic.
D´altra banda, la primera planta estarà ocupada pel Centre d´Interpretació de la Conca Lacustre, l´eix del qual girarà entorn de l´aigua i, concretament, del llac banyolí.

L'adreça del web és estanyespainatural.net i forma part del projecte Life Natura de restauració dels ambients aquàtics de Porqueres i de Banyoles. El lloc web inclou un espai virtual com a punt d'informació i coneixement dels valors naturals i culturals de la zona lacustre de l'estany de Banyoles. Es divideix en diferents blocs. Hi ha una visita virtual per l'entorn de l'Estany, informació del consorci, informació sobre el Projecte Life Natura, publicacions sobre valors de l'estany, notícies, enllaços i contacte amb el consorci. Està previst que el web augmenti la informació amb el temps.

El Punt / Jordi Casas - El conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, va informar que durant el segon semestre del 2005 es delimitarà l'espai a protegir de l'estany de Banyoles i les parts que han de ser parc natural. En resposta en una sessió de control al Parlament a Maria Mercè Roca (ERC), va dir que Territori i Paisatge ja ha enllestit la primera fase d'estudis.