Un any més, aquest gener s’ha realitzat el cens d’ocells aquàtics hivernants a totes les zones humides de Catalunya. Aquests censos permeten tenir una estimació aproximada del total dels ocells d’una regió o d’un país, i està coordinat per diferents entitats a nivell internacional. Bona part dels resultats i de la metodologia es pot consultar a http://censhivernal.blogspot.com/
Limnos ha estat coordinant el cens d’ocells a l’Estany de Banyoles des de 1995 i a l’Illa de Fares des del 2001. Al riu Fluvià es fa un cens des de la resclosa de Serinyà fins a Fares, ja a la Garrotxa; i a l’Estany s’inclouen les zones de l’entorn del mateix estany i el Pla de Martís. Aquest any el cens s’ha realitzat especialment durant el cap de setmana del 10 i 11 de gener, tot i que s’han recollit totes les dades interessants fins el 20 de gener (algunes encara pendents d’actualitzar).
Com en anteriors edicions s’ha seguit amb una tendència amb continuïtat marcada, tot i que l’hivern especialment fred feia pensar que potser es veurien més ocells per l’arribada de més individus europeus. La majoria d’espècies mantenen valors similars a altres anys el que fa pensar en l’estabilitat. La disminució d’ànecs collverds (109 al 2009 per 147 el 2008) es pot atribuir a la mala època de cria de l’espècie aquest any, molt sec i amb poca aigua per l’entorn de l’Estany, però amb valors similars als anys 2006-07, i és que la població anual de collverds oscil·la entre els 100 i 150 exemplars. Una de les dades més destacades de cada any és la presència de gavians que han presentat unes xifres baixes, no tant com el 2008 (700 exemplars) sinó que gairebé han arribat als 1000 exemplars, però lluny dels gairebé 2500 gavians que hi havia a l’Estany aquest passat setembre. Normalment la població anual de gavians oscil·la entre els 1000 i els 2500 exemplars, i els mesos amb més presència son de l’agost al novembre.
La fotja és una mena de polla d’aigua amb el bec blanc que es capbussa menjant les algues del fons de l’Estany. La gran proliferació d’aquestes algues des de fa uns anys fa que l’espècie segueixi un augment progressiu des dels 30 exemplars de 2002 als 301 d’enguany, similar a l’any 2008. El cens ha estat satisfactori també pel nombre de morells cap-roig, una mena d’ànec capbussador també en augment que ha passat de tenir entre 2 i 6 exemplars el període 2000-2005 fins als 16 exemplars d’aquest 2009, i per la xifra de 158 fredelugues al Pla de Martís, un dels més alts dels últims anys. Com sempre s’han vist altres espècies comuns però escasses com el blauet, les polles d’aigua, els becadells i els bernats pescaires. Cal destacar com a dada negativa com cada any la presència de 10 individus d’ànecs híbrids, domèstics i oques de granja, inclosa una de les dues oques egípcies que ja hi havien el 2008, que en no ser d’origen natural no són vàlids pel cens.
Paral·lelament també s’han fet censos al riu Fluvià, a l’Illa de Fares, on s’han comptabilitzat un dormidor de 128 corb marí gros, un ocell gran que podem veure per l’Estany i el Fluvià capbussant-se per menjar peixos de l’aigua, i també quatre agró blanc, espècie d’interès. Cal mencionar també que durant el cens del riu es van poder veure una llúdriga a Martís i 3 a l’Illa de Fares. Els resultats complets dels últims anys es poden consultar també a www.limnos.org.