Segons Xavier Vila, les activitats divulgatives, dirigides a la població, que es poden portar a terme des de l'Estany «no treu que no hi hagi una voluntat de protecció, que està demostrada que existeix». Aquestes declaracions les va fer el director ajunt del Consorci el mateix dia de la presentació de les activitats del Dia de l'Estany. El Consorci de l´Estany de Banyoles començarà els treballs per convertir en aiguamolls i llacunes alguns terrenys situats a la conca lacustre abans d´acabar aquest any. Es tracta d´una de les actuacions incloses en el programa europeu Life Nature, que, juntament amb l´aigua, seran els eixos de la II Jornada de l´Estany, que se celebrarà diumenge que ve al Parc de la Draga.
Els ajuntaments de Banyoles i Porqueres i la Fundació Territori i Paisatge col·laboren en l´adquisició d´alguns d´aquests terrenys, i altres s´han aconseguit a través de cessions dels propietaris. L´objectiu és que, on ara hi ha conreus, rieres i boscos, s´hi puguin fer aiguamolls i llacunes. En total, es preveuen adquirir 219.876,54 metres quadrats de terrenys del voltant de l´Estany de Banyoles, que s´han valorat en 395.830,20 euros.
El director adjunt del Consorci de l´Estany i regidor de Medi Ambient de l´Ajuntament de Banyoles, Xavi Vila, ha explicat que s´aprofitarà la jornada de diumenge per explicar als veïns de la ciutat les actuacions que es preveuen dins el Life. Així, s´ha organitzat una visita guiada pels terrenys que es restauraran. Pel que fa a l´altre dels eixos de la festa, es tracta del cicle de l´aigua, coincidint amb el fet que el passat Sant Jordi es va presentar el segon llibre de la col·lecció En Blauet de l´Estany, que porta per títol «En Blauet i els camins de l´aigua» i explica el funcionament hidrogeològic de l´estany i els estanyols i l´ús que les persones fem de l´aigua. Per incidir en aquest aspecte, s´ha inclòs en el programa una visita a la planta potabilitzadora d´Aigües de Banyoles.
El Dia de l´Estany combinarà aspectes lúdics i festius amb la sensibilització i la conscienciació sobre els valors d´aquest espai natural. Durant tot diumenge al matí, es faran tallers, animació infantil i una xocolatada al parc de la Draga. Aquesta jornada és una activitat que neix a la campanya «Sorgeix l´estany», que té per objectiu difondre els valors naturals de la conca lacustre i promoure´n la conservació.

L´alcalde de Banyoles, Pere Bosch, ha explicat que la intenció és «reinterpretar el que era el Darder i donar-li un nou sentit».
Les finalitats del renovat equipament seran «explicar com eren els museus del segle XIX i la importància de la taxidermia, i també explicar al centre de la ciutat com funciona l´estany».
De moment ja es disposa d´un avantprojecte que comença a insinuar com es definirà tot això, però ara falta redactar-ne el projecte executiu.
En una reunió que han mantingut aquesta setmana l´alcalde i el director general de Patrimoni, la Generalitat s´ha compromès a fer una aportació de 240.000 euros per sufragar un terç del cost del projecte.
L´Ajuntament i la Diputació de Girona també hi aportaran la mateixa quantitat. Segons les previsions de l´alcalde, entre la segona meitat del 2005 i principis del 2006 s´anirà desenvolupant aquest projecte, que es farà per fases.
El futur Museu Darder-Centre d´Interpretació de la Conca Lacustre utilitzarà les noves tecnologies per explicar com es va formar l´estany, quins elements s´hi poden trobar i com hi ha intervingut l´home al llarg de la seva història.
L´avantprojecte amb el qual es treballa situa aquesta part a la primera planta de l´edifici, amb el cicle de l´aigua com a eix conductor de l´exposició. A l´últim pis també hi ha previst destinar un espai per recollir tota la documentació que es pugui trobar sobre sistemes lacustres. Finalment, es volen acollir les entitats que treballen en protecció medioambiental a la comarca, com ara Limnos, l´Escola de Natura, el Consorci de l´Estany o la Universitat de Girona.
La col·lecció Darder tindrà el seu lloc al soterrani de l´edifici, encara que, com ha remarcat Bosch, «no es tracta de tornar a posar allò que hi havia al mateix lloc, sinó de reinterpretar».
En aquest sentit, a banda de la col·lecció, s´informarà sobre la figura de Francesc Darder i la seva relació amb la ciutat, el funcionament de la taxidèrmia i la funció pedagògica dels museus de ciències naturals del segle dinou.
Finalment, a la planta baixa hi haurà un espai dedicat a exposicions temporals relacionades amb el medi ambient i una botiga.

Precisament ahir, el director territorial de Medi Ambient a Girona, Gabriel Jover, en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), va advertir que les administracions implicades en la definició dels parcs del Montgrí i de l'estany de Banyoles han de decidir si el que volen és un parc natural o un de temàtic. «Si volem parcs temàtics, això ja ho poden fer els ajuntaments mitjançant les figures de protecció que tenen; però si volem parcs per protegir la diversitat s'han d'imposar limitacions a l'activitat humana de qualsevol tipus», va dir Jover.

En la línia de combinar la preservació amb l'activitat humana, Gent del Ter demana que s'aprofiti una zona protegida tan àmplia per potenciar un ressorgiment dels pocs pescadors que encara queden a l'Estartit, amb la creació d'una llotja i la denominació d'origen i de qualitat de «producció pesquera de la badia de Pals». També amb la creació del parc agrari l'entitat espera que es protegeixin els pagesos i que es potenciïn i es compensin els conreus de qualitat. Gent del Ter estableix deu punts d'informació del parc; un d'ells, al recinte de Radio Liberty (Pals).

A grans trets, el que ha fet l'Ajuntament és permetre a la constructora Salvador Serra, de Camós, augmentar en una planta l'edificabilitat d'una part del bloc de pisos que l'empresa volia construir. A canvi, la constructora ha donat a l'Ajuntament la finca de Can Sisó, d'uns 3.000 m2, que es destinaran a zona verda i a parc infantil. També ha pagat uns 30.000 euros més, que serviran per fer millores al parc i fer-hi els jocs infantils. La casa de Can Sisó, que està catalogada com a edifici protegit, continuarà, però, sent de propietat privada.

Segons ha explicat Biel Jover, ara s'estan mantenint reunions amb els ajuntaments implicats en el futur parc natural del Montgrí, les Illes Medes i els aiguamolls del Baix Empordà, i abans d'aquest estiu es preveu posar una primera delimitació damunt la taula. «L'interès del Departament és que la tramitació del projecte del parc, incloent-hi les al·legacions, acabi abans de finals d'any, per després passar a la parlamentària», ha indicat el delegat.
Tramitació de plans
A més d'aquest, el Departament també està delimitant el futur parc natural de l'Estany, si bé el director no ha precisat terminis per a l'elaboració del seu projecte de llei. En aquest sentit, però, Jover ha volgut deixar clar que el que cal, en la tramitació d'aquests dos nous parcs, «és que tot el procés d'al·legacions es faci bé; és a dir, que tothom pugui dir el que consideri i que això sigui contestat per l'Administració, que tothom se sentit satisfet del procés encara que no se'n pugui sentir de la resposta».
En referència al futur parc natural del Montgrí, el delegat ha explicat que el projecte de llei reunirà tots els PEIN i els territoris de la xarxa Natura 2000, que segueixen la zona del Ter Vell fins a arribar a Radio Liberty. A més, el document absorbiria la llei de protecció de les Illes Medes, un espai que ara té figura de reserva marina.
Pel que fa a Ràdio Liberty, Jover ha indicat que «cal pensar molt bé què és el que cal fer en aquesta zona, sobretot a la part de la platja». El director ha apostat perquè les dunes del litoral tinguin un accés limitat, «ja que si volem un parc que compleixi totes les funcions de preservació de biodiversitat, allò no pot ser ni un parc temàtic ni un parc turístic».
El director també ha fet aquesta reflexió sobre el parc de l'Estany, del qual ha dit que «cal decidir si es vol un parc natural amb tot el que significa de preservació de determinades zones, combinades amb altres espais de parc amb usos socials més intensos». Ha precisat que tant el del Montgrí com el de Banyoles hauran de preveure zones de reserva integral, amb limitació de l'activitat humana.
«Si volem els parcs per convertir-los en temàtics, això ho poden fer els Ajuntaments a través de les figures de protecció que tenen; però si els volem per protegir la diversitat, això vol dir imposar unes limitacions a l'activitat humana de qualsevol tipus en determinades zones, tant de l'interior com del litoral», ha declarat. El delegat també ha recordat que aquestes qüestions són les que cal tractar quan s'elabori el pla especial dels dos parcs, però que «cal ser conscients que un parc, tot i poder tenir usos turístics, es crea amb l'objectiu de protegir la biodiversitat de l'entorn».