Aquest cap de setmana ha tornat a aparèixer ple d´aigua el clot d´Espolla. No ho feia des de finals del mes de juny de 2004, un any i cinc mesos després.
El fenomen càrstic del clot d´Espolla - Alta Garrotxa és un dels incidents naturals més importants de les nostres comarques. I de gran bellesa.
Se sap que l´aigua que alimenta el llac de Banyoles ve de l´Alta Garrotxa, de l´àrea que va de Beget al Comanegra, Monars, Pic de les Bruixes, Sant Marc, Sant Aniol, fins arribar a la Mare de Déu del Mont. Tota aquesta àrea és d´origen calcari, plena d´esquerdes i cingles, coves i balmes. La pluviometria anual arriba als 1000 l/m2, encara que sovint es veu sec. Els llits dels seus rius, rieres i torrents son gairebé sempre secs, deixant escolar l´aigua terra endins.
La riera de Beget es perd sovint quan arriba a la Farga, just on comença l´engorjat de la riera. Només en períodes de pluja intensa la riera torna a circular per sobre la llera. Sovint es pot caminar pel mateix llit del riu sec. L´estret el formen les carenes de Comanegra, Pic de les Bruixes, Sant Marc, amb les seves arestes direcció Sud, Tossal d´en Xa i Tossal de Maians i Gros, amb la Serra de Bestracà. Entre aquestes carenes hi ha valls amb cingles importants, com la Vall de Monars, el Toll, i la mateixa riera de Beget. És a l´entrada d´aquest sistema, a la Farga, on l´aigua comença a desaparèixer. Al mig d´aquest espai hi ha un lloc anomenat Escaladuix. És un pas que requereix una petita grimpada. Segons Coromines el nom ve d´escala per uns graons esculpits a la roca, i uix prové d´Ostium , «portella», «car el corriol quasi intransitable que el recorre puja per una graonada roca».
En aquest punt d´Escaladuix apareixen surgències importants en períodes d´elevada pluviositat. Llavors el riu deixa d´anar sec i per unes escletxes i forats comença a sortir aigua. En aquest punt n´hi deu haver una vintena. El seu cabal és més fort com més ha estat l´aigua que ha plogut anteriorment. Un ull és tan gran que a vegades és impossible creuar el rierol sense descalçar-se. Quan això passa, el nivell de la riera puja i baixa uns quinze centímetres, la qual cosa la imputem a que l´aigua s´escola per les esquerdes i agafa aire, engolint més o menys cabal.
La riera de Beget continua el seu tortuós camí passant per la imponent vall d´Hortmoier, per Grau d´Escales, on s´ajunta la riera d´Oix. Ara la nova riera es dirà riera d´Escales, passant per sota els Encantats i els cingles de Manllada. Fins aquí la circulació de la riera de Beget i d´escales ha estat d´Oest a Est. La riera d´Oix circula de sud a Nord. La riera arriba a Coll Roig i al passant d´en Roca on s´ajuntarà amb la riera de Sant Aniol que va de nord a sud, esdevenint a partir d´aquí el riu Llierca. Després de fer un quatre al pas per Sadernes, el Llierca continua de Nord a Sud fins arribar a Sant Jaume, on entrega les seves aigües al riu Fluvià. Fins arribar a Besalú encara s´afegiran al Fluvià la riera de Burró, i altres rieres més petites que provenen també del sistema càrstic de l´alta Garrotxa.
Aquest sistema d´aigües soterrànies circula per una zona calcària que va des de Beget fins on la Garrotxa troba l´Empordà. És una zona plena de guixos, fet conegut a Besalú per les pedreres i fàbriques de calç i guix. Fa anys a Besalú es va perforar un pou de 800 m. de profunditat sense trobar aigua, fet que dona la dimensió del guix. L´aigua circula entre les esquerdes que s´han fet en aquestes capes de guix i surt quan troba un obstacle. Surt en determinats llocs per donar aigua al riu Fluvià. Però on surt de manera important és en la formació del llac de Banyoles. El sistema es troba tapat quan el riu Fluvià arriba a l´Empordà i després de Banyoles per respectives falles. Així el nivell freàtic es veu obligat a sortir a l´exterior dins aquest espai.
Banyoles es troba 27 km més lluny de La Farga de Beget. L´aigua ha de circular aquesta distància per canals i escletxes soterranis, produint un immens dipòsit d´aigua que alimenta el llac. Banyoles té un terreny completament impermeable composat per margues. Sota les margues hi ha una capa de guix, sota la qual hi ha la continuació del terreny calcari que ve de la riera de Beget. L´aigua pot dissoldre els guixos, però no les margues. El fet és que entre les margues hi han barrejats uns filets de guixos que varen flotar en el moment de la constitució. Aquests filets, xurros, que travessen les margues impermeables són dissolts per l´aigua esdevenint forats pels que sura l´aigua. Son les surgències de l´estany de Banyoles a 176 m. d´alçada sobre el nivell del mar. La Farga de Beget està a 435 m.
Quan plou molt i a Escaladuix surt l´aigua per sobre el llit del riu i comença a sortir aigua per les surgències, a Banyoles no surt pas més aigua pel llac, doncs el forat és com un xicle per on no hi surt més aigua. Si el llac es desborda és perquè hi entra aigua superficial per les rieres que també l´alimenten, no per excés d´aigua subterrània. El fet és de que a Escaladuix el nivell freàtic, del magatzem d´aigua, puja. Quan això passa, en un lloc nomenat clot d´Espolla, a 221 m, 45 m per sobre del llac de Banyoles i no gaire lluny, apareix un nou llac intermitent que desapareix un temps després de que les pluges de l´alta Garrotxa parin: és un llac intermitent. És evident que el fenomen no és exclusiu només d´Escaladuix, doncs també hi intervé la riera de Sant Aniol i la riera del Burró sota la M. de Déu del Mont. Però nosaltres observem que quan Escaladuix brolla, el clot d´Espolla surt i és clar que el nivell de vasos comunicants que l´alimenta ha de ser aquest, des de 435 m. de La Farga fins a 176 m. de Banyoles . La pressió del sistema és de prop de 260 m. quan no hi ha sequera com ara. En períodes de sequera la pressió és com a mínim 45 m menys, però l´aigua superficial es troba sempre a Hortmoier, a 376 m. Podríem suposar que la pressió mínima és de 200 m, pressió que sempre alimenta al llac de Banyoles i no ha deixat mai d´existir.
El clot d´Espolla doncs és un indicador perfecte de si el sistema freàtic és ple o buit. Quan és ple el clot s´omple d´aigua, l´aigua vessa cap a la riera d´Espolla, travessant tot el Pla de Martís, uns tres quilòmetres i mig. Finalment, quan el Pla s´acaba i tomba cap a la vall de Fluvià, es forma la cascada d´Espolla, un lloc de gran bellesa.
Com que el clot d´Espolla és intermitent, ha fet possible que hi hagi triops. El triop és un cranc prehistòric que viu en aquest lloc. Com que l´estany es seca sovint, a vegades anys sec, els ous d´aquest animal resten assecats. Una vegada torna a haver-hi aigua els ous tornen a viure, naixent unes larves que acaben sent els triops. Al cap de 2 setmanes aquests ja tornen a fer ous, i entre 20 i 40 dies moren. Els triops tenen una vida calculada de 220 milions d´anys, mentre que els dinosaures la tenen de 40 , la Terra és de 5.000 milions i l´home a les nostres contrades hi és de fa 450.000 anys. És clar que com que el dipòsit d´aigua subterrània és immens, tarda sempre més de 2 setmanes a assecar-se, cosa que permet que el cicle de vida no es trenqui mai. Es calcula que l´aigua tarda a anar des d´Escaladuix fins a Banyoles uns 11 mesos, cosa que dóna idea de la grandària del volum que hi ha emmagatzemat. Al llac de Banyoles no hi ha triops pel fet que hi ha peixos. De triops n´hi ha en moltes llacunes d´arreu del món.
Heus aquí doncs que tenim un fenomen de gran importància a casa nostra. Important per la complexitat dels sistema càrstic. Però alhora un sistema de gran bellesa natural. Malauradament poc conegut i poc difós.

Enginyer Industrial

Des de la federació, consideren que el nivell de protecció de l´estany s´ha de decidir de manera consensuada amb el territori, i creuen que ha de fer compatible l´ús humà i la preservació de la natura.
El diputat de CiU al Parlament de Catalunya, Esteve Vilanova, ha presentat una bateria de preguntes a la cambra catalana per conèixer la posició del govern respecte a la possibilitat de declarar Parc Natural la conca lacustre. Vilanova creu que «la Generalitat s´ha de definir respecte la figura de protecció que ha de regir l´Estany de Banyoles i el seu entorn». Amb tot, el diputat reconeix que «cal estudiar acuradament les característiques de l´Estany i la seva conca lacustre abans de definir-se». Encara que ha declarat que «no sempre la més alta protecció és la òptima», Vilanova ha reclamat al govern que «estudiï la possibilitat de declarar l´Estany de Banyoles Parc Natural».

El passat mes de setembre van acabar les obres d’arranjament del camí peatonal al sector nord de l’Estany, concretament a Amaradors-Lió.

Les obres han permès definir un nou traçat del camí peatonal de la volta a l’Estany. Aquest nou traçat permet allargar una mica la passejada que es recompensa per la diversitat de paisatges i indrets d’especial valor que ens farà travessar.

L’antic camí pedestre, ocasionava regularment problemes de gestió i molèsties als usuaris que, en trobar-se a una cota molt baixa, s’inundava tot sovint. Per això, aprofitant el projecte de creació d’una llacuna temporània en aquest sector i gràcies a una subvenció del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, s’ha modificat el seu traçat i es fa passar per darrere de les noves zones humides d’Amaradors.

·El nou traçat
Quan es deixa la zona de la torre d’arribada del rem, per comptes de passar entre els canyissars, ens endinsarem primer en el bosc de ribera. Un bosc de freixes, però també els gatells, evònims, saücs, salzes i arbres blancs. A dia d’avui encara s’hi pot observar aquí molts pollancres i també una antiestètica línia de baixa tensió. En pocs anys, però, la gestió del Consorci de l’Estany conduirà la vegetació cap a boscos de ribera purs, hàbitats d’elevat valor ecològic, protegits per les directives europees, i s’eliminarà l’estesa elèctrica.

Tot seguit, i travessant un pont sobre la riera de Lió, es voreja la nova llacuna temporània, on es pretén recuperar jonqueres, poblaments de balca i lliris i també alguna làmina d’aigua. Amb una mica de sort, també podrem observar d’aquí a uns mesos alguns dels ocells d’aiguamoll com els que avui trobem a l’Empordà (camesllargues, corriols, valones, xivites i xivitones...) i també els preciosos i esquerps martinets de nit i menut.

Reprenent la marxa, per entre una freixeneda que està creixent esponerosa sota els pollancres d’una antiga plantació, s’enfila el camí en direcció al bosc de Can Morgat, s’agafa una mica d’alçada i, així, s’arriba al nou mirador. Podrem observar una panoràmica de l’Estany, al fons, i una nova zona d’aiguamolls, on primer s’instal·larà el canyís i la balca i després, quan arribi la primavera es pot escoltar la fotxa i el balquer.

Finalment el camí ens deixarà al bosc de Can Morgat, vora l’Estany, on podrem continuar contemplant l’aigua des de les passeres i, sobre l’antiga, l’actual traça del camí, ja dins el terme de Porqueres.

(Font: El Pregoner - Revista municipal de Banyoles. Octubre 2005 - nº 22, p.13)

Els terrenys estan situats darrera l´església de Santa Maria de Porqueres, i comprenen l´espai entre la carretera de circumval·lació de l´estany i la Font del Rector. Un cop disposi d´ells, l´Ajuntament els posarà en mans del Consorci de l´Estany, perquè els pugui incorporar al projecte Life de recuperació d´ambients aqüàtics.
El ple de l´Ajuntament de Porqueres va aprovar dimecres una modificació puntual de les normes subsidiàries del sector on està situada la fàbrica. Es tracta d´una àrea molt propera a la zona del Pla d´Espais d´Interès Natural i a la Platja d´Espolla, i per això la tramitació del projecte ha estat molt complexa, segons ha confirmat l´alcalde, Xavi Gifra. L´empresa ha hagut de presentar estudis hidrogeològics i d´impacte ambiental. Un cop rebut el vist-i-plau del Departament de Medi Ambient, ara el consistori ha contestat les al·legacions dels veïns.
Gifra ha explicat que es va decidir que la cessió de sòl d´aprofitament mitjà que s´ha de fer per les obres d´ampliació no seria en aquesta zona, sinó que es faria en algun terreny que pugui ser d´utilitat per a tot el municipi. En aquest sentit, es va optar pels terrenys al costat de l´estany. Es tracta d´un espai que ara és propietat del Bisbat de Girona, però que Induxtra comprarà i posteriorment cedirà al consistori. A més d´aquesta cessió, l´Ajuntament també ha demanat a l´empresa que, un cop s´hagi fet l´ampliació, enderroqui tres naus velles amb l´objectiu d´adecentar l´entorn.

La Generalitat entrarà abans de final d'any a formar part del Consorci de l'Estany de Banyoles i Porqueres, l'òrgan encarregat de la gestió d'aquest espai natural, i s'afegirà així als ajuntaments respectius i a la Diputació de Girona. Aquesta implicació, que era una de les principals reclamacions de l'òrgan, suposarà rebre unes subvencions que garantiran el seu futur més enllà del 2007, quan s'acabi el projecte LIFE.

La decisió la va comunicar ahir el director general de Medi Natural del Departament de Medi Ambient, Ramon Luque, en una reunió amb membres del consorci i de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya, que ha comprat terrenys entorn de l'estany per convertir-los en aiguamolls i reproduir-hi ambients aquàtics. L'entrada de la Generalitat dins el consorci representarà una aportació econòmica vital per a la continuïtat de l'ens, que actualment funciona sobretot gràcies a les subvencions del projecte de la Unió Europea LIFE, que té per objectiu la restauració d'ambients aquàtics. Aquest projecte s'acaba a principi del 2007, i l'entrada de la Generalitat garanteix que continuï funcionant després d'aquesta data. A més, també suposarà probablement un retoc en els seus estatuts, que s'hauran d'adequar a la nova situació, ja que la Generalitat s'haurà d'incorporar en els òrgans de gestió del consorci, format ara exclusivament pels ajuntaments de Porqueres i Banyoles i la Diputació de Girona. Pel regidor de Serveis Ambientals de Banyoles, Xavi Vila (ERC), «això ens donarà una major solidesa i ens permetrà treballar més a llarg termini». Ara està previst formalitzar aquesta entrada en les pròximes reunions.

Parc natural
Pel que fa a la conversió de l'estany i la seva conca lacustre en parc natural, la reunió també va servir per avançar en la delimitació de l'espai que el formarà, si bé encara no està decidit. De les diverses propostes presentades -que van des de la de mínims que inclou només l'actual PEIN fins a la de màxims feta pels ecologistes-, l'elecció serà probablement una de les intermèdies, en què l'element principal serà la conca lacustre de l'estany. Segons el calendari marcat, la decisió s'haurà de prendre en els pròxims mesos.

Aquesta actuació forma part de les tasques de reordenació de l’ús públic i complementa les accions de restauració d’ambients de ribera impulsada pel projecte LIFE Natura de l’Estany.

Es tracta de la creació d’un nou traçat de 650 m lineals amb una amplada de 2 m, acabat amb sauló i anivellat amb àrid. També s’arranjaran 225 m de trams de camí existents com el de l’entrada del bosc de Can Morgat o el camí de la font de Lió. Aquest nou vial peatonal donarà accés a punts d’observació de la zona humida dels Amaradors-Lió que està dissenyant l’Oficina Tècnica del LIFE.

El pressupost de l’obra és de 29.926,84 Euros que són subvencionats, al 100%, pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

urant aquesta tardor, l'entorn de l'Estany serà objecte d'importants accions de restauració ambiental que tindran com objecte la potenciació i millora dels ambients naturals propis de la conca lacustre, l'arranjament d'espais degradats i la millora de l'accessibilitat a l'entorn.

Les accions responen a les previsions del projecte europeu Life-Nature de "Restauració dels Ambients Aquàtics de Porqueres i Banyoles" però també al marc general de preservació i revalorització del patrimoni natural, finalitat per la qual ha estat creat el Consorci de l'Estany.

· Restauració del medi
En concret es pretén restaurar els espais afectats per les instal·lacions temporals que es van implantar amb motiu del campionat del món de rem Banyoles 2004, la creació d'un camí pedestre al sector d'Amaradors-Lió, i la construcció de llacunes mediterrànies a les finques que han estat adquirides recentment per part de l'Ajuntament de Banyoles, l'Ajuntament de Porqueres i la Fundació Territori i Paisatge als indrets de Can Morgat i Lió.

El nou camí pedestre d'Amaradors-Lió, amb un cost aproximat de 30.000 €, sufragats íntegrament per el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, permetrà diversificar els paisatges pel qual el visitant local o forà passeja en donar la volta a l'Estany, travessant freixenedes i prats dalladors. És previst que aquest rodegi la futura llacuna de Lió, obtenint magnífiques vistes sobre aquesta zona -amb l'Estany de fons escènic- des d'un mirador que s'emplaçarà en la part més enlairada del futur camí.

Les actuacions es portaran a terme durant la propera tardor, abans de la letargia d'hivern

Respecte a les obres d'arranjament de les infrastructures provisionals del campionat del món de rem Banyoles 2004, es procedirà a la retirada dels àrids que es disposaren per poder implantar graderies temporals i es potenciarà el mosaic conformat per boscos de ribera i herbassars humits, ambdós hàbitats d'interès comunitari segons les actuals directives europees de protecció de la biodiversitat. Aquestes obres suposaran al voltant d'uns 20.000 €, que són subvencionats per la Diputació de Girona.

·Llacunes temporals
Però les accions més remarcables són, sens dubte, les corresponents a la creació de llacunes temporals mediterrànies, hàbitats prioritaris segons les esmentades directives. Es construiran fins a tres llacunes -dos a Can Morgat i una al sector d'Amaradors Lió- que sumaran més de cinc noves hectàrees de zones humides.

Es comptarà amb una inversió a càrrec del projecte Life de fins a 40.000 €, distribuïts en la construcció de les basses, l'acondicionament de l'espai per permetre visites naturalístiques i tasques de revegetació i de potenciació del bosc de ribera corresponent a la riera de Can Morgat. Es preveu que aquestes llacunes mantinguin un règim mediterrani i que, per tant, sofreixin importants variacions estacionals, el que provocaria un gradient d'inundació amb una gran diversitat d'hàbitats i ambients propicis per la vegetació i la fauna.

(Font: El Pregoner - Revista municipal de Banyoles. Agost 2005 - nº 21, p.13)

La Fundació Territori i Paisatge de l´Obra Social de Caixa Catalunya ha estat pionera a Catalunya i a Espanya en el que s´anomena la propietat social, que significa l´exercici dels drets privats de propietat amb uns criteris d´interès públic. El que fa la Fundació és conservar territoris ajudant altres entitats tant públiques com privades que vetllen per la conservació d´algun territori que té un especial interès natural.
La Fundació col·labora i gestiona un 3 per cent del territori català exercint sobre una mica més de 86.000 hectàrees catalanes en mans públiques i gairebé un total de 1.500 hectàrees més que es troben en mans privades. A la demarcació de Girona la Fundació col·labora en set comarques, sota responsabilitat de diverses entitats públiques i privades i la seva gestió recau sobre un total de 36.673,80 hectàrees.
La fórmula per poder gaudir en un futur del territori català és vetllar perquè tant usuaris com propietaris estiguin conscienciats que s´ha de ser responsable pel que fa a l´ús de la terra, els recursos naturals, culturals i paisatgístics. La Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya gestiona conjuntament amb els propietaris els territoris amb la intenció d´afavorir que s´hi intervinguin.
Noves adquisicions
La Fundació Territori i Paisatge va fer el passat any 2004 noves i significatives aportacions en aquesta tasca de gestió mitjançant l´adquisició de nous territoris ecològicament valuosos.
Entre les sis adquisicions de l´any 2004, a les comarques gironines es va adquirir Can Puig de Fitor a les Gavarres i cinc peces de la Rubina als Aiguamolls de l´Empordà. Aquestes adquisicions es van fer tenint en compte les col·laboracions conjuntes en la gestió que s´establirà amb els Parcs Naturals, Consorcis i altres entitats que operen a la zona.
El 20 de maig la Fundació Territori i Paisatge va adquirir la finca de Can Puig de Fitor a la comarca del Baix Empordà i dins l´Espai Natural de les Gavarres. És una finca amb un total de 170,62 hectàres on l´alzinar, que és el bosc originari de la zona, i la sureda, que ha ocupat grans extensions com a resultat de l´explotació forestal per la indústria del suro, caracteritzen el paisatge.
Actualment, però, afavorits pels incendis i per l´abandó progressiu que hi hagut en els conreus i a causa de l´activitat forestal el pi blanc, el pi pinyer i el pinastre dominen ja gran part del territori. A les obagues i en algunes fondalades apareixen rouredes i castanyedes. Monuments funeraris del Neolític i nuclis medievals són alguns del elements amb gran valor arquitectònic i històric que formen part de l´extraordinari patrimoni cultural localitzat a les Gavarres.
El paratge de la Rubina està inclòs dins el Parc Natural dels Aiguamolls de l´Empordà. La característica més destacada d´aquesta zona de l´Empordà són les més de 400 peces de dimensió reduïda, aproximadament 0,21 hectàrees, que estan limitades per recs i on hi ha una gran riquesa d´invertebrats i amfibis i vores de tamarius.
A l´hivern s´entollen les peces més baixes i es converteixen en un punt d´alimentació d´alguns ocells aquàtics. El 28 de juliol la Fundació va adquirir diverses d´aquestes peces i la seva gestió està a càrrec de conjunta col·laboració amb el Parc Natural dels Aiguamolls de l´Empordà, l´Associació Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l´Empordà i el Servei de Control de Mosquits de la badia de Roses i el Baix Ter.
Convenis i programes
Una altra cosa de les que s´han fet per reforçar aquesta tasca de protecció ha estat la declaració per part del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya de propietats d´arreu de Catalunya com a Refugis de Fauna Salvatge, com ara la reserva del Ter Vell, al Baix Empordà, i la de Mig de Dos Rius, a l´Alt Empordà.
Després d´un segon inventari d´aquesta última zona, i veure que hi ha hagut una evolució favorable de les espècies que es volien protegir, es van realitzar tasques com replantar arbres de ribera i es va col·locar nou mobiliari com un aparcament de bicicletes, bancs i papareres i també es va senyalitzar la reserva al municipi de Sant Pere Pescador. D´aquesta reserva natural es van editar 2.000 exemplars d´un mapa desplegable.
El 2004 la Fundació també va adquirir una nova finca al municipi de les Preses i que va passar a formar part de la reserva del Bosc de Tosca. La reserva s´estèn sobre part del volcà Croscat i acull unes 25 hectàrees dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. La Fundació ha cedit algunes finques del Bosc de Tosca, de les quals és propietària l´Ajuntament de les Preses, per donar peu a la continuació de la col·laboració amb el projecte LIFE, del mateix ajuntament.
Una altra de les vies per les quals la Fundació treballa és mitjançant els convenis d´assessorament amb algun altre organisme públic que ja gestiona un determinat espai. A les comarques gironines es va fer un conveni amb l´Ajuntament de Bellcaire d´Empordà amb l´objectiu de treballar conjuntament per tractar la reinundació de l´estany de Bellcaire. A l´estany de Banyoles també es va acordar una col·laboració entre el Consorci de l´Estany i el Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Els ajuntaments d´Avinyonet de Puigventós, Vilanant i Llers van signar un conveni conjunt amb la Fundació per tal de treballar per la conservació de l´espai de la Garriga d´Empordà, amenaçat per diversos usos insostenibles.
També es van renovar convenis ja existents com un amb l´Ajuntament de Planoles, al Ripollès, un dels objectius del qual va ser assegurar la reproducció dels voltors a la zona, i a l´Alta Garrotxa es va construir un Punt d´Alimentació Suplementària per al trencalòs.

Bosch va informar que «al voltant de l´Estany en aquests moments s´està aplicant el projecte Life. Vàrem crear conjuntament amb l´Ajuntament de Porqueres un Consorci de Gestió de l´Espai, en el qual també participa la Diputació». Actualment, s´estan fent diferents intervencions com la redefinició d´un nou pas de bicicletes i vianants a l´altre costat de la punta de Lió. L´alcalde banyolí va assegurar que «s´estan fent adquisicions de terrenys entre la zona de Banyoles i de Porqueres, alguns dels quals seran inundables i, per tant, s´hi crearan noves basses» i va concloure que «són actuacions dirigides a recuperar el seu valor natural».
El pulmó de la ciutat
A Banyoles gairebé no hi ha camins veïnals i l´Estany és el pulmó de la ciutat. L´alcalde va explicar que «nosaltres fem les actuacions a través del projecte Life i esperem que doni bons resultats».
Respecte a l´entrada a la ciutat per la banda sud, fa temps, l´Ajuntament va recuperar el carrer de Mata, la zona que hi ha enjardinada i ara, segons va explicar Pere Bosch, «el que estem fent és intentar negociar amb el Govern de la Generalitat el traspàs de la titularitat de la carretera, que fa travessia de la ciutat».
Hi ha un compromís verbal perquè a partir d´aquest traspàs comencin les actuacions. Pere Bosch va afirmar que «el que farem es centrar les actuacions de l´entrada de Banyoles per la zona sud, pel poste de benzina de Mata». L´alcalde de Banyoles va afegir que es tractaria «bàsicament d´urbanitzar-la de forma correcta perquè era és una zona desordenada, però que permetria tenir una entrada digna a la ciutat».
Una actuació ben immediata, en els propers mesos, serà iniciar les obres de l´entrada a la ciutat per Vilavenut, on -com va afirmar l´alcalde- «hi ha tota una zona verda que també volem recuperar».

Segons ha confirmat el regidor d´Urbanisme del consistori banyolí, Jaume Butinyà, després de les vacances de l´agost l´equipament estarà gairebé acabat i només caldran ultimar detalls com algunes instal·lacions d´aigua i llum.
El regidor va avançar que l´edifici entrarà en funcionament tan bon punt s´hagin adequat els espais que donaran cabuda -a més del museu- a despatxos del Consorci de l´Estany, de la Universitat de Girona i d´entitats naturalistes com Limnos. Jaume Butinyà va assenyalar que, a principis del 2007, es podria començar a ocupar el nou espai.
Pel que fa a la inauguració del museu encara caldrà esperar una mica més de temps perquè es calcula que el projecte de museïtzació es realitzarà al llarg de l´any que ve.
El nou Darder tindrà dues parts. D´una banda es reservarà un espai per a la col·lecció de Francesc Darder que s´exhibirà als soterranis de l´edifici. Aquesta ubicació pretén fer la sensació al visitant que es trasllada no només en l´espai sinó també en el temps per tal que conegui com eren el museus de finals del segle XIX i principis del XX. El maig passat, l´alcalde de Banyoles, Pere Bosch, va assenyalar que ara «es tracta de reinterpretar» la col·lecció d´aquest barceloní polifacètic.
D´altra banda, la primera planta estarà ocupada pel Centre d´Interpretació de la Conca Lacustre, l´eix del qual girarà entorn de l´aigua i, concretament, del llac banyolí.