NOVA ESPÈCIE INVASORA: EL BERNAT MARBREJAT

NOVA ESPÈCIE INVASORA: EL BERNAT MARBREJAT

6_Bernat

El bernat marró marbrejat (Halyomorpha halys) és un nou insecte exòtic d’origen asiàtic, detectat a Europa per primera vegada el 2004, que ja està provocant danys molt greus en cultius de determinades zones agrícoles del continent europeu. A Catalunya es va trobar inicialment a Girona el 2016 i des d’aleshores s’ha anat estenent per bona part del territori.

Aquest insecte, totalment inofensiu per a les persones i els animals domèstics, té la particularitat que a la tardor-hivern es refugia en tot tipus d’edificis, la qual cosa crea alarma entre la població, ja que es pot trobar fàcilment dins els habitatges. Pot afectar arbres fruiters i ornamentals, cultius hortícoles i extensius.

Per a més informació:

http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/agricultura/dar_sanitat_vegetal_nou/dar_plagues_males_herbes/dar_plagues/insectes/halyomorpha-halys/.

Actuacions de regulació de l’ús públic a l’Espai Natural Protegit de la Platja d’Espolla

Actuacions de regulació de l'ús públic a l'Espai Natural Protegit de la Platja d'Espolla

Les actuacions, fruit de dues subvencions atorgades per la Diputació de Girona, s’iniciaran el proper dimarts 27 d’octubre i afectaran l’accés als camins públics de l’entorn de la Platja d’Espolla.

Els ajuntaments de Fontcoberta i Porqueres han iniciat unes actuacions per regular i millorar l’ús públic a la Platja d’Espolla. L’objectiu general de les actuacions és la de minimitzar l’impacte dels visitants a aquesta àrea altament sensible, catalogada com a Espai Natural Protegit. Els treballs, que està previst que s’allarguin un mes, afectaran esl camins públics de la zona, que quedaran tallats mentre durin les obres.

La platja d’Espolla és un estanyol de la conca lacustre de l’estany de Banyoles, d’origen càrstic i d’aigües temporànies. S’omple quan els aqüífers subterranis que alimenten l’Estany de Banyoles van plens i l’aigua emergeix a aquesta zona a través de surgències (localment se’ls nomena “bullidors”). Quan els aqüífers disminueixen de cabal, l’aigua de la platja d’Espolla va desapareixent fins a quedarse seca. La singularitat d’aquest espai ha condicionat la fauna i la flora que l’habita, algunes elles tant peculiars que s’han adaptat a períodes d’inundació i a llargues temporades d’eixut, com és el cas de les tortuguetes (Triops cancriformis). Cal destacar també la gran quantitat i diversitat d’amfibis que hi apareixen en períodes d’inundació de l’estanyol, la majoria els quals estant catalogats com a protegits.

És precisament en aquestes èpoques quan l’afluència de visitants pot arribar a ser molt elevada i, la mancança de camins senyalitzats o l’existència de passos clarament marcats, facilita que es formin múltiples accessos descontrolats que degraden l’entorn. Cal doncs una regulació de l’ús públic que permeti compatibilitzar la visita i el lleure, amb la conservació de l’espai.

Les actuacions que es realitzaran seran, per una banda, l’arranjament i ordenació de la zona d’aparacament de visitants i d’un tram de camí existent que, quan plou queda intransitable. Per altra, s’instal·laran tanques delimitadores i elements de control de l’accés rodat i a peu, per tal de canalitzar els visitants i allunyar-los de les zones més sensibles de dins l’àrea i l’entorn de la platja.

També s’instal·laran panells informatius sobre l’espai natural protegit, així com els usos permesos i les normes a seguir. A més es senyalitzarà una ruta peatonal al voltant de la platja que formarà part de la xarxa d’itineraris de l’Espai Natural Protegit de l’Estany de Banyoles i la Platja d’Espolla.
El Consorci de l’Estany és l’encarregat de coordinar i gestionar les actuacions a realitzar.

El cost de les intervencions que s’executaran és, per una banda de 17.464,99.-€ per part de l’ajuntament de Fontcoberta i per altra de 10.436,84.-€ per part de l’ajuntament de Porqueres. Aquests actuacions es poden portar a terme gràcies a dos ajuts diferents atorgats per part de la Diputació de Girona, a través de les subvencions per al desenvolupament d’actuacions de conservació del patrimoni natural en espais d’interès natural (anualitat 2020). Els imports de l’ajut són per una banda, de 10.000,00.-€ a l’ajuntament de Fontcoberta i per altra, de 9.393,17.-€ a l’ajuntament de Porqueres.

Durant l’execució de les obres, que està previst que durin un mes, el camins públics del sector poden quedar tallats al pas de vehicles. Quan sigui possible es senyalitzarà la ruta alternativa.

El Consorci de l’Estany executarà unes actuacions de millora al sector dels Amaradors, al nord de l’Estany.

El Consorci de l’Estany executarà unes actuacions de millora al sector dels Amaradors, al nord de l’Estany.

L’objectiu general de les actuacions és la conservació d'hàbitats i espècies d’interès amb una intervenció directa sobre ells i una altra intervenció indirecta que afecta a l’ordenació de l'ús públic al sector dels Amaradors.

En concret es realitzaran les següents actuacions:

• Millora d’hàbitats i espècies d’interès amb actuacions per potenciar i augmentar la superficie d’aiguamolls calcaris amb mansega i la creació de nous nuclis de la falguera d’aiguamolls (Thelypteris palustris), una espècie que només viu a l’Estany i que es troba amenaçada i protegida.

• Reparació del bagant de sortida d’aigua de la llacuna dels Amaradors per tal de controlar la inundabilitat i afavorir hábitats propicis per espècies d’interés com la tortuga d’estany.

• Poda i retirada d’arbres morts i en perill de caiguda sobre els camins peatonals.

• Eliminació d’espècies de flora invasora que el Consorci de l’Estany controla la seva expansió des del 2004.

• Reordenació de la xarxa de camins a peu del sector dels Amaradors amb l’eliminació de camins no volguts i amb la millora del ferm d’alguns dels existents. Es col·locarà també una tanca delimitadora en un tram de camí on els usuaris tenen tendència a obrir camins paral·lels.

• Millora d’infraestructures amb eliminació d’un mirador no utilitzat, la millora d’una passera existient i la reubicació de l’aguait dels Amaradors a un punt més proper a la xarxa principal de camins a peu i amb vistes al lóbul nord de l’Estany.

• Senyalització de la zona en restauració.

És un exemple més de restauració i millora d’hàbitats d’interès natural a l’entorn de l’Estany que el Consorci de l’Estany promou des de la seva creació.

Durant l’execució de les obres, que està previst que durin unes tres setmanes, el camí peatonal del sector dels Amaradors quedarà tallat al pas de vianants des de la riera de Lió fins al bosc de Can Morgat. El pas alternatiu es realitzarà pel carril bici.

El cost total del projecte és de 57.803,82.-€ dels quals el Consorci de l’Estany ha aconseguit un ajut de 52.023,44.-€ (90% del total del projecte) atorgat per la Generalitat de Catalunya, mitjançant la convocatòria d’ajuts per actuacions en els espais naturals protegits de Catalunya.

El Consorci de l’Estany allibera vuit tortugues d’estany a les llacunes de Can Morgat

El Consorci de l’Estany allibera vuit tortugues d’estany a les llacunes de Can Morgat

L’actuació s’inscriu en el marc del post-Projecte LIFE Potamo Fauna, amb la col·laboració de Limnos i els Amics de la tortuga d’estany.

Des del 2010 s’han introduït 158 exemplars de l’espècie a l’Estany i el seu entorn

El Consorci de l’Estany ha alliberat aquest dimarts vuit exemplars de tortuga d’estany (Emys orbicularis) a les llacunes de Can Morgat. L’acció forma part de les actuacions posteriors al projecte LIFE Potamo Fauna i s’ha realitzat amb la col·laboració del voluntariat ambiental de l’entitat ecologista Limnos i dels Amics de la tortuga d’estany.

Les vuit tortugues que s’han alliberat avui - 5 femelles i 3 mascles - procedeixen del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera i van néixer el setembre de 2018, és a dir, tenen uns dos anys.

L’alliberament s’ha fet aquest matí en un acte que ha comptat amb la presència del president del Consorci de l’Estany, Francesc Castañer; el director del Consorci de l’Estany, Albert Tubert; el coordinador tècnic del Consorci, Miquel Campos; el tècnic del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera (CRT), Joan Budó, i Sònia Amaya, de l’entitat Limnos.

El president del Consorci de l’Estany, Francesc Castañer, ha explicat que “l’actuació forma part dels programes de recuperació de fauna iniciats pel Consorci i estem contents que poc a poc anem recuperant aquest espai natural i actuacions com aquesta ens permeten posar en valor també el voluntariat que col·labora en el projecte com l’associació Limnos o els Amics de la Tortuga d’Estany”. Per la seva banda, el director del Consorci de l’Estany, Albert Tubert, ha destacat que “la tortuga d’estany estava pràcticament extingida a l’Estany i ara amb aquesta actuació s’ha reintroduït i recuperat i hem constatat que s’han adaptat molt bé al medi perquè fins i tot hem detectat cries que han nascut a l’entorn de l’Estany”.

Tortuga d’estany

La tortuga d’estany és una espècie de tortuga aquàtica autòctona que havia desaparegut de l’Estany de Banyoles. Amb aquests exemplars, provinents del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera, s’assoleix la xifra de 158 espècimens introduïts a l’Estany i el seu entorn natural des del 2010, quan va començar-ne l’alliberament, en el marc d’un projecte LIFE del Consorci de l’Estany. Entre el 2010 i el 2014 van introduir-se els primers 130 exemplars entre les llacunes de Can Morgat, la llacuna dels Amaradors i la llacuna de Casa Nostra, i entre el 2015 i el 2019, 20 més.

L’espai presenta unes condicions excepcionals per a les tortugues d’estany, que han mostrat una molt bona adaptació al medi i es deixen veure per la zona i desplaçant-se entre punts al voltant de l’Estany, i que es reprodueixen de forma natural a l’Estany almenys des de 2018, quan se’n va detectar un nounat. La consolidació de l’espècie també s’aprecia amb les dades de les captures realitzades pel Consorci al llarg del 2019: de 104 tortugues agafades, 76 són Emys orbicularis, que van ser mesurades, pesades, marcades –si encara no ho estaven– i alliberades posteriorment al mateix indret on van ser capturades.

El tècnic del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera, Joan Budó, ha explicat que “des del Centre s’han alliberat unes 700 tortugues en els darrers anys, de les quals 158 s’han alliberat a l’entorn de l’Estany de Banyoles”.

La tortuga d’estany és una espècie de fauna aquàtica greument amenaçada i que està inclosa dins de programes de conservació i recuperació a nivell europeu. La seva reintroducció, es va incloure en les actuacions de millora dels seus hàbitats i el repoblament d’aquestes dins els projectes LIFE.

El Consorci de l’Estany intensifica els controls per detectar activitats no permeses a l’Estany

El Consorci de l’Estany intensifica els controls per detectar activitats no permeses a l’Estany

S’han reforçat les inspeccions per identificar els punts problemàtics i sancionar els infractors, juntament amb els cossos policials

El Consorci de l’Estany, els ajuntaments de Banyoles i Porqueres i els cossos policials han iniciat controls conjunts per detectar activitats no permeses a l’Estany. L’objectiu de la mesura és garantir el compliment del Reglament d’Activitats de l’Estany, precisament en els mesos d’estiu quan hi ha més afluència de persones.

La mesura es va acordar en una taula de coordinació conjunta formada pel Consorci de l’Estany, els ajuntaments de Banyoles i Porqueres, els Mossos d’Esquadra i la Policia Local de Banyoles.

De moment, els cossos policials, amb el suport del Consorci de l’Estany, estan treballant per detectar els punts problemàtics, els horaris i quines activitats s’hi fan. Entre altres, s’ha detectat el bany en zones no autoritzades de l’Estany, la pesca sense autorització o l’ús d’embarcacions no permeses, a més d’abocaments de deixalles o danys a l’entorn. Quan es detecten aquestes activitats no autoritzades, tant la Policia Local com els Mossos d’Esquadra, avisen els infractors i, en cas que reincideixin, se’ls sanciona.

El director del Consorci de l’Estany, Albert Tubert, ha explicat que “la decisió s’ha pres precisament en aquests mesos d’estiu quan la pressió a l’entorn de l’Estany és més alta, sobretot de banyistes que accedeixen a zones no autoritzades”. En aquest sentit, Albert Tubert ha destacat que “l’objectiu no és merament sancionador, sinó de garantir que totes les activitats que es portin a terme a l’Estany es facin preservant l’entorn, que cal recordar que està protegit com a zona EIN (Espai Natural Protegit de l’Estany de Banyoles), i amb les garanties de seguretat necessàries, sobretot en el cas del bany”.

Les activitats que es poden portar a terme a l’Estany i el seu entorn estan regulades pel Reglament d’Activitats de l’Estany, que es va aprovar el juliol de 2010.

Detecten un nou niu de cigonya blanca a l’Estany de Banyoles

Detecten un nou niu de cigonya blanca a l'Estany de Banyoles

article5

És el tercer que es localitza a la zona de l’Estany des que es va iniciar el projecte de reintroducció de la cigonya blanca

En aquest temps s’han format tres parelles, n’han nascut 23 individus i s’ha constituït un grup de cigonyes hivernants amb més de 40 exemplars

Tècnics del Consorci de l’Estany han localitzat aquesta setmana un nou niu de cigonya blanca a l’entorn de l’Estany de Banyoles. Es tracta del tercer niu d’aquesta espècie que es localitza a l’entorn de l’espai natural des que es va iniciar el projecte de recuperació de la cigonya blanca.

Aquesta nova parella està formada por un exemplar anellada com a poll el 2018 a Peralada (Alt Empordà) de dos anys d’edat i l’altre, sense anella, probablement sigui un exemplar dels nascuts al niu de la finca de Casa Nostra.

El director del Consorci de l’Estany, Albert Tubert, s’ha mostrat satisfet de la nova nidació i ha destacat que “ens congratulem d’aquesta nova observació que demostra la bona qualitat ambiental de l’entorn de l’Estany i la consolidació del treball que any rere any s’està fent des del Consorci de l’Estany”. En aquest sentit, Albert Tubert ha volgut fer una crida “a la responsabilitat i al respecte a la natura per garantir la viabilitat del niu, més enllà d’aquest temps de confinament”.

El projecte de reintroducció

Des de la dècada passada a Catalunya es van iniciar diversos projectes de recuperació de les poblacions de la cigonya blanca (Ciconiaciconia). Iniciativa capitanejada per l’antiga Fundació Territori i Paisatge de la Caixa Catalunya (actual Fundació la Pedrera).

El Consorci de l’Estany i la Fundació Territori i Paisatge van treballar per desenvolupar un nou punt de recuperació d’aquesta espècie a l’Espai Natural Protegit de l’Estany de Banyoles. En concret a la finca de Casa Nostra,situada al sud de l’Estany, s’hi van realitzar dues experiències de reintroducció entre el 2006 i el 2010. El projecte al Pla de l’Estany va començar el juliol de 2006 amb l’arribada dels primers exemplars de cigonya provinents del Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent, coincidint amb el 20è aniversari de la Guita –l’exemplar de cigonya que va iniciar la reintroducció de l’espècie als Aiguamolls de l’Empordà-.

Es van alliberar 35 exemplars que s’havien retingut en un gran aviari durant dos anys per tal que perdessin el seu instint migratori. Els individus provenien del Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent(Lleida) de la Generalitat de Catalunya.

El primer èxit del projecte va tenir lloc la primavera de2009 quan es va establir la primera parella nidificant a la zona i va néixer el primer pollet al Pla de l’Estany. La parella estava formada per un mascle alliberat a Banyoles i una femella alliberada a Santpedor la primavera de 2007 dins un projecte de reintroducció de cigonyes en aquesta zona.

D’ençà del primer niu s’han comptabilitzat 23 polls nascuts a Banyoles. Fent un contribució important a la població de Catalunya i en concret de la població deprovíncia de Girona que havia pràcticament desaparegut.Actualment, a la zona de l’Estany s’ha constituït 3 parelles reproductores distribuïdes i ocupant tres territoris a l’entorn immediat de l’estany de la banda sud, nord i de ponent. La primera parella es va forma el 2009, la segona el 2018 i la tercera el 2020.

Rescatades d’urgència 700 nàiades a la bassa del Molí, a la Garrotxa, afectada per una esllavissada pel temporal Gloria

Rescatades d'urgència 700 nàiades a la bassa del Molí, a la Garrotxa, afectada per una esllavissada pel temporal Gloria

article4

Un equip tècnic del Departament de Territori i Sostenibilitat, del Cos d’Agents Rurals i del Consorci de l’Estany ha retornat avui a la natura els exemplars d’aquesta espècie vulnerable que havien quedat en greu perill després que una esllavissada obstruís el canal de pas de l’aigua fins a la bassa en què habitaven.

Per garantir la seva supervivència, es van traslladar al laboratori de cria de nàiades del Consorci de l’Estany a Banyoles, on s’han alimentat i mantingut mentre s’executaven les obres d’emergència per restituir el canal afectat.

Un equip tècnic del Departament de Territori i Sostenibilitat, del Cos d'Agents Rurals i del Consorci de l'Estany, van deixar anar el passat dia 12 de març a la natura els 700 exemplars de nàiades (Unio mancus) rescatades d’urgència de la bassa  del Molí i del Molinot, a Sant Esteve de Llémena (La Garrotxa) a finals de gener, després que una esllavissada a conseqüència del pas del temporal Gloria obstruís el canal de reg que l’alimentava d’aigua. Aquest canal del riu Llémena és un dels pocs indrets de les conques internes de les comarques gironines on es troba aquesta espècie protegida considerada com a vulnerable.  Precisament, el canal acull una de les poblacions més nombroses de nàiade allargada en quant a quantitat i estructura poblacional del riu Llémena.

Les nàiades són uns mol·luscs bivalves (amb aspecte de cloïsses), d’aigua dolça. Catalunya compta amb cinc espècies diferents d’aquest mol·lusc, que és indicador d’ecosistemes rics i complexes. I és que el seu cicle vital depèn de la presència de determinades espècies de peixos, com la bagra i el barb de muntanya).

Els exemplars s’han deixat anar avui a la mateixa bassa d’on es van retirar ara fa gairebé un mes, amb l’objectiu de garantir la seva supervivència. I és que les fortes pluges caigudes amb el temporal, de més de 300 mm a gran part de la Garrotxa, van provocar esllavissades al costat del riu Llémena, que van afectar la circulació de l’aigua pel canal que alimentava la bassa del Molí i el Molinot, situada dins d’una finca privada al terme municipal de Sant Aniol de Finestres.

L’esllavissada va tenir lloc al tram inicial del canal paral·lel al riu, dins una zona de la xarxa Natura 2000, i d’una àrea d’interès faunístic per presència de barb de muntanya (Barbus meridionalis), i de llúdriga (Lutra lutra).

En detectar l’assecament del canal, els propietaris van alertar el Consorci de l’Estany, en veure baixar els nivells d’aigua de la bassa pel perill que suposava per a les nàiades que hi vivien. Així, es va activar una operació de rescat d’urgència, que va permetre retirar 700 exemplars vius, gràcies a la intervenció del personal del Consorci. Van ser traslladats al laboratori de cria de nàiades que el Consorci de l’Estany té a Banyoles, on s’han alimentat i cuidat fins al seu alliberament.

 Restitució del canal

Per tal de restituir el cabal d’aigua en el canal que alimenta la bassa del Molí i el Molinot, aquest mes s’ha dut a terme una actuació amb el suport de personal de Forestal Catalana, que ha sumat una inversió de més de 5.800 euros, per part del Departament de Territori i Sostenibilitat. Les obres han permès la retirada d’arbres caiguts sobre el canal, vegetació i terres, i l’adequació de l’estructura. A més, es va entubar el tram del canal amb risc d’esllavissada, per garantir la circulació de l’aigua. 

El Consorci de l’Estany enllesteix les obres de conservació i millora de l’itinerari a peu pel Pla dels Estanyols de la Puda

El Consorci de l’Estany enllesteix les obres de conservació i millora de l’itinerari a peu pel Pla dels Estanyols de la Puda

article3

• Les actuacions permeten al visitant gaudir dels aiguamolls de la Puda i els estanyols de la Cendra i de Montalt, dels hàbitats singulars i la fauna amb la millora d’accessibilitat de l’itinerari 2 Ruta de la Puda i les Estunes.

• Les obres s’han realitzat en tres mesos i han suposat una inversió d’uns 38.000 euros, que ha finançat majoritàriament la Diputació de Girona.

El Consorci de l’Estany ha enllestit les obres de conservació i millora emmarcades en el Pla dels Estanyols, a la zona sud del municipi de Banyoles. L’objectiu principal de les actuacions realitzades ha estat potenciar el gaudi i la visita de les persones a un espai tan singular i compatibilitzar-ho amb el desenvolupament dels hàbitats naturals i les espècies d’interès del sud de l’Estany. Per altra banda, també s’ha millorar l’estructura forestal dels boscos de salzes i freixes de dues finques públiques d’aquesta zona. En conjunt, fer compatible el trànsit dels visitants i la conservació de la natura.

Les obres han durat tres mesos, han tingut un cost total de 38.164,77 euros, subvencionats en un 83,5% per la Diputació de Girona dins la campanya de suport als consorcis per a la realització de projectes per al desenvolupament d’actuacions de conservació del patrimoni natural en espais d’interès natural de l’any 2019.

Actuacions sobre la flora i les vies pedestres

En concret, les actuacions s’han dividit en dos tipus: les de manteniment, encarades al tractament de la flora de l’entorn, i les d’inversió, consistents en la restauració i millora de les vies pedestres que recorren la zona, i que formen part de l’itinerari 2 Ruta de la Puda i les Estunes. Les finques compreses en les àrees on s’ha actuat es troben dins el municipi de Banyoles, són propietat de l’Ajuntament i estan gestionades pel Consorci; d’altra banda, s’inclouen íntegrament dins l’Espai Natural Protegit de l’Estany de Banyoles i dins la Xarxa Natura 2000 i estan catalogades com a espai RAMSAR.

Pel que fa a les actuacions de manteniment, s’ha treballat en la del bosc de ribera de les finques 23 i 32 del Pla dels Estanyols a través de la retirada d’arbres caiguts, arbres en perill de caure i restes vegetals excessives acumulades. També s’han retirat arbres perillosos al sector de l’estanyol de la Cendra i s’han realitzat operacions de poda i sanejament arbori. La darrera actuació en els boscos d’aquests paratges es va fer el 2011. Des de llavors, s’havia deteriorat i havien caigut molts arbres, també havien proliferat espècies exòtiques invasores com el xuclamel japonès o la troana o palmeres.

Els treballs han permès l’eliminació d’aquestes exòtiques considerades invasores a l’Estany i que provenen dels jardins de la ciutat. Són plantes ornamentals no volgudes. També s’ha actuat desbrossant bardisses molt denses. S’ha treballat per aconseguir una millor fisonomia del bosc de ribera, una millor imatge paisatgística i una millor qualitat als hàbitats naturals i singulars de l’entorn de l’Estany.

Pel que fa a les vies, les actuacions han consistit en la restauració de dues passeres de la Ruta 2 –una al voltant de l’estanyol de la Cendra i l’altra a prop de la Puda– i la millora de dos trams de camí del mateix itinerari. Les passeres anteriors, en estat de deteriorament i poc accessibles, s’han substituït per unes de noves, que segueixen el model tipus que des del Consorci s’està unificant dins l’Espai Natural. Són passeres de fusta tractada de pi autoclavat amb tractament fitosanitari, s’ha millorat l’amplada i els elements de suport i en punts concrets s’ha millorat l’accessibilitat per adaptar-lo al pas de persones amb mobilitat reduïda.

Aquestes noves passeres se sumen a la que es va reformar a finals de 2018 i que també ressegueix una part de la riba de l’estanyol de la Cendra. D’altra banda, els trams de camí també s’han eixamplat per adaptar-los als camins de la mateixa tipologia de la resta de l’Espai Natural i se n’ha rebaixat el terreny adjacent per adaptar-se a l’hàbitat de les zones humides i inundables. Les tasques de jardineria i treball forestal bàsics, així com la construcció de les passeres de fusta, han estat a càrrec del Centre El Puig del Consell Comarcal del Pla de l’Estany.

Sostenibilitat i accessibilitat

Les actuacions dutes a terme al Pla dels Estanyols s’emmarquen en la tasca que el Consorci de l’Estany realitza des de 2004, quan es va crear aquesta entitat pública a partir de la subvenció del primer Projecte LIFE Natura i l’impuls dels ajuntaments de Banyoles i Porqueres, la Diputació de Girona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Des de llavors, la missió del Consorci de l’Estany és fomentar i ordenar l’aprofitament racional i sostenible dels recursos de l’espai i preservar la flora i la fauna autòctones, especialment les espècies protegides, per tal d’afavorir l’equilibri ecològic del sistema natural de l’estany i la conca lacustre. Al mateix temps, es vol fer compatible aquest objectiu amb l’activitat humana respectuosa amb el patrimoni natural, de manera que les rutes que el travessen suposin el mínim impacte en l’entorn i puguin ser accessibles per a tothom.

Pel que fa al seguiment d’aquests darrers treballs efectuats al Pla dels Estanyols, a partir de la primavera d’enguany les brigades pròpies del Consorci realitzaran actuacions per controlar la possible rebrotada d’espècies vegetals al·lòctones.

Finalitza amb èxit el projecte Sentinella a l’Estany de Banyoles i al riu Terri.

Finalitza amb èxit el projecte Sentinella a l’Estany de Banyoles i al riu Terri.

article2

El Consorci de l’Estany i el Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la Universitat d’Autònoma de Barcelona, amb la col.laboració del Museo Nacional de Ciencias Naturales del Consejo Superior de Investigaciones Cientificas han finalitzat aquest mes de novembre de 2019 el projecte PROVA PILOT PER L’ESTUDI DE LA VIABILITAT DE LA NÀIADA (Unio mancus) COM A SENTINELLA DE MALALTIES INFECCIOSES D’IMPORTÀNCIA PER A LA SALUT PÚBLICA.

El projecte ha estat cofinançat per la Diputació de Girona i l’Obra Social de la la Caixa amb 75.000,00 € i ha suposat una despesa total de 78.767,95 € executats durant el període de 1 de gener de 2018 a 15 de novembre de 2019.

La nàiada allargada (Unio mancus) és un bivalve d’aigua dolça molt sensible als canvis del medi aquàtic on viu. Presenta unes bones qualitats com a bioindicador de la salut de l’ecosistema fluvial o lacustre on viu. És un invertebrat filtrador que s’alimenta de les partícules i organismes que viuen a la columna de l’aigua i en el sediment. Filtren un gran volum d’aigua i per això acumulen i digereixen una gran quantitat de microorganismes, entre els quals es troben virus, bacteris i paràsits zoonòtics i, per tant, són d’elevat interès per la salut pública.

Els agents infecciosos que afecten a l’ésser humà i que tenen origen animal són estudiats, actualment, en el marc del concepte “Una Sola Salut” (One Health). Es tracta d’integrar el seu estudi en diferents àrees del coneixement: la salut humana, la salut animal i la salut mediambiental, de manera que es pugui enriquir amb informació transversal i pluridisciplinar de l’epidemologia de les malalties infeccioses.

Així doncs, en la prova pilot realitzada en aquest informe, s’ha assajat la viabilitat de l’espècie U. mancus com a sentinella per la detecció i monitorització de malalties infeccioses com ara el paràsit Toxoplasma gondii, (que provoca la toxoplasmosis), el bacteri Escherichia coli i el virus de l’Hepatitis E (VHE).

S’han assolit tres objectius principals:

1) Estudiar la potencialitat de U. mancus d’emmagatzemar aquests tres agents infecciosos a través de la seva exposició experimental en condicions controlades.

2) Estudiar la presència d’aquests agents infecciosos a individus de U. mancus de l’Estany de Banyoles i de la conca del riu Terri.

3) Recuperar les poblacions d’aquesta nàiade a l’Estany de Banyoles i al riu Terri a través de l’alliberament d’exemplars criats al Laboratori de cria de nàiades de l’Estany de Banyoles.

Al llarg del mes de Gener de 2020 els promotors del projecte, la Diputació de Girona i l’Obra Social de la Caixa presentaran els resultats en un acte públic.

Celebració del Dia Mundial de les Zones Humides a l’Espai Natural de l’Estany de Banyoles

Celebració del Dia Mundial de les Zones Humides a l'Espai Natural de l'Estany de Banyoles

article1

El passat 3 de febrer es va fer una visita guiada a l'Estanyol intermitent de la Platja d'Espolla

Un any més el Consorci de l’Estany conjuntament amb l’associació LIMNOS i el Museu Darder, van celebrar el Dia Mundial de les Zones Humides com a commemoració de la signatura del Conveni Ramsar de l’any 1971 per a la protecció dels ecosistemes aquàtics a nivell mundial. El lema d’aquest any és “No estem indefensos davant el canvi climàtic”.
Aprofitant aquesta commemoració, cada any es vol donar a conèixer una de les diverses zones humides que hi ha a la comarca del Pla de l’Estany i aquest any es va optar per l’estanyol de la Platja d’Espolla.
Així doncs, el passat diumenge 3 de febrer va tenir lloc la visita guiada a l’Estanyol d’Espolla a càrrec de Carles Quer, biòleg i membre de LIMNOS, i Miquel Campos, tècnic coordinador del Consorci de l’Estany.
Una trentena de persones van assistir a la sortida i varen poder gaudir de la descoberta del nou itinerari de l’entorn de l’estanyol d’Espolla que es va inaugurar l’estiu passat.
Durant la visita es va poder conèixer el seu singular funcionament hidrològic, que fa que s’ompli de tant en tant amb aigua provinent de l’Alta Garrotxa, així com altres singularitats com el piezòmetre situat al costat de l’estanyol que mesura la pressió de l’aigua subterrània, quina gestió es fa de l’estanyol i quins son els seus valors naturals en quant a fauna i flora i fins i tot el jaciment paleolític de l’espai.
També es va recordar els usos socials de l’estanyol i els impactes: el camp de tir, la pedrera, el camp de motocròs, la variant i el polígon industrial… Finalment es van dedicar alguns instants a parlar dels bullidors, els sorprenents triops i els amfibis, els tresors d’aquest curiós espai natural.
Les entitats organitzadores volen destacar que aquest itinerari que de moment només cobreix la meitat de l’estanyol, permet millorar la visió de la Platja d’Espolla i a la vegada regular els accessos i reduir l’impacte dels visitants sobre l’espai i disposa de plafons informatius i diorames que representen les espècies que hi habiten.
També destaquen la importància de conscienciar els visitants per tal d’evitar conductes desafortunades com les que s’havien produït els darrers anys quan l’estany s’omplia.
Podeu consultar la notícia de Banyoles Televisió aquí