La llúdriga torna a Banyoles

Aquest juliol s’ha confirmat públicament que la llúdriga s’ha introduït a la conca lacustre de l’Estany de Banyoles. La llúdriga és el mamífer vertebrat més emblemàtic de les zones humides i portava cap a cinquanta anys desaparegut de l’Estany.

El Consorci de l’Estany, la Fundació Territori i Paisatge, la Universitat de Girona i Limnos han pogut certificar que s’han trobat rastres clars i segurs de la presència d’aquest mamífer a diferents espais a l’entorn de l’estany. Concretament, s’han trobat excrements de llúdriga a la riera de Can Morgat, a la nova llacuna inundada, i també en algun tram del rec de la Figuera d’en Xo, a la zona propera al nou CEIP La Draga.

Per a més endavant, la Fundació Territori i Paisatge es planteja fer un estudi d’anàlisi del DNA dels exemplars i identificar-los a partir de mostres biològiques.

La introducció de la llúdriga a Banyoles es tracta d’una notícia d’alt interès ambiental que confirma que la direcció presa pel que fa als objectius del projecte LIFE Natura i l’aposta per crear el Consorci de l’Estany és la correcta.

La llúdriga és un clar indicador de la qualitat ambiental de l’hàbitat natural on es troba i també del grau de civilització i respecte de les persones cap aquesta espècie que, antigament, era eliminada sense massa contemplacions.

Val a dir que l’any 1993 es va confirmar que no hi havia cap rastre de llúdrigues a Catalunya. A partir d’aquí, es va engegar el projecte de recuperació d’aquest animal als Aiguamolls de l’Empordà, on es van alliberar 42 exemplars. Fins ara, les llúdrigues han anat introduint-se a les conques de la Muga, Fluvià, Ter, Llobregat, Tordera i Conca de Besòs.

Els darrers exemplars vistos a Banyoles daten de 1962, ara fa gairebé cinquanta anys. En aquests moments, hi ha uns 200 exemplars per tot Catalunya, tot i que fins ara mai havien arribat a l’Estany de Banyoles.

La llúdriga és una espècie ben repartida per tota Europa fins a mitjans de segle XX. Durant els anys 50, 60 i 70, va patir una fortíssima devallada, degut sobretot a la contaminació de les aigües continentals i a la destrucció dels seus hàbitats, els rius, llacs, llacunes i aiguamolls. La llúdriga s’alimenta majoritàriament de peixos. Les aigües han de tenir prou qualitat i conservar-se l’estructura de les vores. La llúdriga és un excel·lent bio-indicador de la qualitat ambiental de l’hàbitat natural on es troba.