L'ESTANY ESPAI NATURAL
L’Espai Natural de l’Estany de Banyoles i la Platja d’Espolla es troba situat al Nord-Est de la Península Ibèrica, a Catalunya, i al bell mig de la comarca del Pla de l’Estany. Es distribueix pels termes municipals de Banyoles, Porqueres i Fontcoberta. Té una superfície de 1.064 hectàrees.
Està catalogat, des del 1992, com Espai d’Interès Natural de la xarxa d’espais naturals protegits de la Generalitat de Catalunya (PEIN, 1992). Des del 2002 forma part de la llista de zones humides d’importància internacional del conveni RAMSAR. També és Zona d’especial conservació de la xarxa Natura 2000 de la Unió Europea.
L'origen de les aigües es localitza a uns 25 Km al nord, a zona de l'Alta Garrotxa, on l'aigua de pluja s’infiltra a través de l’aflorament calcari eocènic a més de 900 m d’altitud, i on es forma un gran aqüífer confinat. Aquest circula cap al sud fins a trobar-se amb materials impermeables que formen un dic o presa; materials desplaçats a causa de la falla geològica de Celrà-Albanyà. El punt de major surgència es troba a tocar la ciutat de Banyoles, a 174 m d’altitud.
Aquest espai és el punt inferior d'aflorament d'un sistema hidrogeològic de major extensió anomenat de Banyoles-Garrotxa. Està format per l’Estany de Banyoles i un conjunt d’estanyols que l’envolten, llacunes, surgències i bullidors. Com a estanyols en destaquen el del Vilar, el d’en Montalt, el de can Cisó, el Nou, el d’Ordis i també l’estany temporani (intermitent) de la Platja d’Espolla; alguns dels quals són de formació recent.
L'Estany de Banyoles té una extensió de 107 hectàrees, 2.128 metres de llargada (d’orientació nord-sud) i 775 metres d’amplada, és el llac càrstic més important de la mediterrània occidental i el segon llac de la península Ibèrica. Presenta una forma de vuit molt característica, formada per quatre cubetes principals més o menys profundes (de fins a 40 metres, tot i que en algun punt concret pot arribar als 130 metres de profunditat), unides per una estreta comunicació i originades per enfonsaments repetits. Singularment, la part inferior d'aquestes cubetes resta aïllada de les restants durant l’estratificació tèrmica de l'aigua.
En conjunt, és un espai natural únic de gran valor geològic, ecològic, paisatgístic i cultural.
Zona d'Interès Comunitària
Zona humida d'Interès Internacional
La biodiversitat de l’Espai Natural de l’Estany de Banyoles
És un dels espais naturals més excepcionals de Catalunya. Constitueix una unitat paisatgística de notable valor amb sistemes naturals lacustres únics. Les característiques fisicoquímiques de les seves aigües fan que sigui una zona de gran valor biològic tant pel que fa a les seves comunitats bacterianes i planctòniques com a la flora i la fauna que hi viu.
La importància d’aquest espai es posa de relleu amb l’existència de fins a 13 hàbitats d’interès comunitari (Annex I de la directiva 92/43/CE). Predomina la vegetació formada per helòfits com el mansegar (formant un cinturó a la major part de l’Estany), el canyissar i el balcar. També amb la presència de plantes submergides dominades per les macroalgues del grup de les carofícies que viuen entre 0 i 10 m de profunditat, i de forma més puntual, també es poden observar poblaments de plantes hidròfites arrelades o flotants com són les espigues d’aigua (Potamogeton sp.) o els nenúfars.
La vegetació de la ribera presenta una gran riquesa i diversitat especialment ben conservada a les ribes occidental i septentrional de l’Estany. Es poden observar boscos de salzes, àlbers, freixes i alguna petita formació de verneda. En conjunt, la zona constitueix un extraordinari refugi d’espècies vinculades a sòls humits o molls amb presència d’herbassars de grans càrex (ciperàcies) on destaquen espècies com Carex elata, Carex pseudocyperus, Carex hispida o la falguera dels pantans (Thelypteris palustris).
Allunyat de l’aigua s’hi troben planes agrícoles i petits turons dominats per pinedes de pi blanc amb brolla i alzinar. A les fondalades i obagues més humides, amb presència de sòls més profunds, apareixen formacions de d’arbres caducifolis dominats pel roure martinenc.
Pel que fa a la fauna invertebrada, i entre les espècies que formen el zooplàncton, n'hi ha de molt rares a Catalunya, algunes de les quals amb un gran interès biogeogràfic. Cal remarcar la presència a la Platja d'Espolla de les tortuguetes o triops (Triops cancriformis), un crustaci braquiòpode relicte molt notable. En general, i amb un especial interès, existeixen formes úniques a l’Estany de Banyoles, com poden ser els bivalves d'aigua dolça (Unio ravoisieri, Unio mancus, Potomina littoralis i Anodonta anatina) o les amfípodes (Gammarus sp.) que formen, entre altres, la fauna bentònica i litoral de l’Estany i estanyols.
En conjunt, s’hi troben més de 75 espècies incloses als annexes de la Directa Hàbitats de la Unió Europea i moltes altres espècies protegides a nivell nacional. D’aquestes en destaquen la tortuga d’estany i la tortuga de rierol (Emys orbicularis i Mauremys leprosa), el barb de muntanya (Barbus meridionalis), la babosa de riu (Salaria fluviatilis), la llúdriga (Lutra lutra), la cigonya blanca (Ciconia ciconia), el blauet (Alcedo athis), la fotja (Fulica atra), la puput (Upupa epops), entre moltes altres.
L’òrgan encarregat de la gestió de l'Espai Natural de l'Estany de Banyoles, és el Consorci de l'Estany creat el 30 d’abril de 2004, amb l’objectiu de preservar i revalorar el patrimoni natural i cultural i impulsar les funcions econòmiques mediambientals i socials.
L'ESTANY ESPAI NATURAL
L’Espai Natural de l’Estany de Banyoles i la Platja d’Espolla es troba situat al Nord-Est de la Península Ibèrica, a Catalunya, i al bell mig de la comarca del Pla de l’Estany. Es distribueix pels termes municipals de Banyoles, Porqueres i Fontcoberta. Té una superfície de 1.064 hectàrees.
Està catalogat, des del 1992, com Espai d’Interès Natural de la xarxa d’espais naturals protegits de la Generalitat de Catalunya (PEIN, 1992). Des del 2002 forma part de la llista de zones humides d’importància internacional del conveni RAMSAR. També és Zona d’especial conservació de la xarxa Natura 2000 de la Unió Europea.
L'origen de les aigües es localitza a uns 25 Km al nord, a zona de l'Alta Garrotxa, on l'aigua de pluja s’infiltra a través de l’aflorament calcari eocènic a més de 900 m d’altitud, i on es forma un gran aqüífer confinat. Aquest circula cap al sud fins a trobar-se amb materials impermeables que formen un dic o presa; materials desplaçats a causa de la falla geològica de Celrà-Albanyà. El punt de major surgència es troba a tocar la ciutat de Banyoles, a 174 m d’altitud.
Aquest espai és el punt inferior d'aflorament d'un sistema hidrogeològic de major extensió anomenat de Banyoles-Garrotxa. Està format per l’Estany de Banyoles i un conjunt d’estanyols que l’envolten, llacunes, surgències i bullidors. Com a estanyols en destaquen el del Vilar, el d’en Montalt, el de can Cisó, el Nou, el d’Ordis i també l’estany temporani (intermitent) de la Platja d’Espolla; alguns dels quals són de formació recent.
L'Estany de Banyoles té una extensió de 107 hectàrees, 2.128 metres de llargada (d’orientació nord-sud) i 775 metres d’amplada, és el llac càrstic més important de la mediterrània occidental i el segon llac de la península Ibèrica. Presenta una forma de vuit molt característica, formada per quatre cubetes principals més o menys profundes (de fins a 40 metres, tot i que en algun punt concret pot arribar als 130 metres de profunditat), unides per una estreta comunicació i originades per enfonsaments repetits. Singularment, la part inferior d'aquestes cubetes resta aïllada de les restants durant l’estratificació tèrmica de l'aigua.
En conjunt, és un espai natural únic de gran valor geològic, ecològic, paisatgístic i cultural.
Zona d'Interès Comunitària
Zona humida d'Interès Internacional
La biodiversitat de l’Espai Natural de l’Estany de Banyoles
És un dels espais naturals més excepcionals de Catalunya. Constitueix una unitat paisatgística de notable valor amb sistemes naturals lacustres únics. Les característiques fisicoquímiques de les seves aigües fan que sigui una zona de gran valor biològic tant pel que fa a les seves comunitats bacterianes i planctòniques com a la flora i la fauna que hi viu.
La importància d’aquest espai es posa de relleu amb l’existència de fins a 13 hàbitats d’interès comunitari (Annex I de la directiva 92/43/CE). Predomina la vegetació formada per helòfits com el mansegar (formant un cinturó a la major part de l’Estany), el canyissar i el balcar. També amb la presència de plantes submergides dominades per les macroalgues del grup de les carofícies que viuen entre 0 i 10 m de profunditat, i de forma més puntual, també es poden observar poblaments de plantes hidròfites arrelades o flotants com són les espigues d’aigua (Potamogeton sp.) o els nenúfars.
La vegetació de la ribera presenta una gran riquesa i diversitat especialment ben conservada a les ribes occidental i septentrional de l’Estany. Es poden observar boscos de salzes, àlbers, freixes i alguna petita formació de verneda. En conjunt, la zona constitueix un extraordinari refugi d’espècies vinculades a sòls humits o molls amb presència d’herbassars de grans càrex (ciperàcies) on destaquen espècies com Carex elata, Carex pseudocyperus, Carex hispida o la falguera dels pantans (Thelypteris palustris).
Allunyat de l’aigua s’hi troben planes agrícoles i petits turons dominats per pinedes de pi blanc amb brolla i alzinar. A les fondalades i obagues més humides, amb presència de sòls més profunds, apareixen formacions de d’arbres caducifolis dominats pel roure martinenc.
Pel que fa a la fauna invertebrada, i entre les espècies que formen el zooplàncton, n'hi ha de molt rares a Catalunya, algunes de les quals amb un gran interès biogeogràfic. Cal remarcar la presència a la Platja d'Espolla de les tortuguetes o triops (Triops cancriformis), un crustaci braquiòpode relicte molt notable. En general, i amb un especial interès, existeixen formes úniques a l’Estany de Banyoles, com poden ser els bivalves d'aigua dolça (Unio ravoisieri, Unio mancus, Potomina littoralis i Anodonta anatina) o les antípodes (Gammarus sp.) que formen, entre altres, la fauna bentònica i litoral de l’Estany i estanyols.
En conjunt, s’hi troben més de 75 espècies incloses als annexes de la Directa Hàbitats de la Unió Europea i moltes altres espècies protegides a nivell nacional. D’aquestes en destaquen la tortuga d’estany i la tortuga de rierol (Emys orbicularis i Mauremys leprosa), el barb de muntanya (Barbus meridionalis), la babosa de riu (Salaria fluviatilis), la llúdriga (Lutra lutra), la cigonya blanca (Ciconia ciconia), el blauet (Alcedo athis), la fotxa (Fulica atra), la puput (Upupa epops), entre moltes altres.
L’òrgan encarregat de la gestió de l'Espai Natural de l'Estany de Banyoles, és el Consorci de l'Estany creat el 30 d’abril de 2004, amb l’objectiu de preservar i revalorar el patrimoni natural i cultural i impulsar les funcions econòmiques mediambientals i socials.
L'ESTANY ESPAI NATURAL
L’Espai Natural de l’Estany de Banyoles i la Platja d’Espolla es troba situat al Nord-Est de la Península Ibèrica, a Catalunya, i al bell mig de la comarca del Pla de l’Estany. Es distribueix pels termes municipals de Banyoles, Porqueres i Fontcoberta. Té una superfície de 1.064 hectàrees.
Està catalogat, des del 1992, com Espai d’Interès Natural de la xarxa d’espais naturals protegits de la Generalitat de Catalunya (PEIN, 1992). Des del 2002 forma part de la llista de zones humides d’importància internacional del conveni RAMSAR. També és Zona d’especial conservació de la xarxa Natura 2000 de la Unió Europea.
L'origen de les aigües es localitza a uns 25 Km al nord, a zona de l'Alta Garrotxa, on l'aigua de pluja s’infiltra a través de l’aflorament calcari eocènic a més de 900 m d’altitud, i on es forma un gran aqüífer confinat. Aquest circula cap al sud fins a trobar-se amb materials impermeables que formen un dic o presa; materials desplaçats a causa de la falla geològica de Celrà-Albanyà. El punt de major surgència es troba a tocar la ciutat de Banyoles, a 174 m d’altitud.
Aquest espai és el punt inferior d'aflorament d'un sistema hidrogeològic de major extensió anomenat de Banyoles-Garrotxa. Està format per l’Estany de Banyoles i un conjunt d’estanyols que l’envolten, llacunes, surgències i bullidors. Com a estanyols en destaquen el del Vilar, el d’en Montalt, el de can Cisó, el Nou, el d’Ordis i també l’estany temporani (intermitent) de la Platja d’Espolla; alguns dels quals són de formació recent.
L'Estany de Banyoles té una extensió de 107 hectàrees, 2.128 metres de llargada (d’orientació nord-sud) i 775 metres d’amplada, és el llac càrstic més important de la mediterrània occidental i el segon llac de la península Ibèrica. Presenta una forma de vuit molt característica, formada per quatre cubetes principals més o menys profundes (de fins a 40 metres, tot i que en algun punt concret pot arribar als 130 metres de profunditat), unides per una estreta comunicació i originades per enfonsaments repetits. Singularment, la part inferior d'aquestes cubetes resta aïllada de les restants durant l’estratificació tèrmica de l'aigua.
En conjunt, és un espai natural únic de gran valor geològic, ecològic, paisatgístic i cultural.
Zona d'Interès Comunitària
Zona humida d'Interès Internacional
La biodiversitat de l’Espai Natural de l’Estany de Banyoles
És un dels espais naturals més excepcionals de Catalunya. Constitueix una unitat paisatgística de notable valor amb sistemes naturals lacustres únics. Les característiques fisicoquímiques de les seves aigües fan que sigui una zona de gran valor biològic tant pel que fa a les seves comunitats bacterianes i planctòniques com a la flora i la fauna que hi viu.
La importància d’aquest espai es posa de relleu amb l’existència de fins a 13 hàbitats d’interès comunitari (Annex I de la directiva 92/43/CE). Predomina la vegetació formada per helòfits com el mansegar (formant un cinturó a la major part de l’Estany), el canyissar i el balcar. També amb la presència de plantes submergides dominades per les macroalgues del grup de les carofícies que viuen entre 0 i 10 m de profunditat, i de forma més puntual, també es poden observar poblaments de plantes hidròfites arrelades o flotants com són les espigues d’aigua (Potamogeton sp.) o els nenúfars.
La vegetació de la ribera presenta una gran riquesa i diversitat especialment ben conservada a les ribes occidental i septentrional de l’Estany. Es poden observar boscos de salzes, àlbers, freixes i alguna petita formació de verneda. En conjunt, la zona constitueix un extraordinari refugi d’espècies vinculades a sòls humits o molls amb presència d’herbassars de grans càrex (ciperàcies) on destaquen espècies com Carex elata, Carex pseudocyperus, Carex hispida o la falguera dels pantans (Thelypteris palustris).
Allunyat de l’aigua s’hi troben planes agrícoles i petits turons dominats per pinedes de pi blanc amb brolla i alzinar. A les fondalades i obagues més humides, amb presència de sòls més profunds, apareixen formacions de d’arbres caducifolis dominats pel roure martinenc.
Pel que fa a la fauna invertebrada, i entre les espècies que formen el zooplàncton, n'hi ha de molt rares a Catalunya, algunes de les quals amb un gran interès biogeogràfic. Cal remarcar la presència a la Platja d'Espolla de les tortuguetes o triops (Triops cancriformis), un crustaci braquiòpode relicte molt notable. En general, i amb un especial interès, existeixen formes úniques a l’Estany de Banyoles, com poden ser els bivalves d'aigua dolça (Unio ravoisieri, Unio mancus, Potomina littoralis i Anodonta anatina) o les antípodes (Gammarus sp.) que formen, entre altres, la fauna bentònica i litoral de l’Estany i estanyols.
En conjunt, s’hi troben més de 75 espècies incloses als annexes de la Directa Hàbitats de la Unió Europea i moltes altres espècies protegides a nivell nacional. D’aquestes en destaquen la tortuga d’estany i la tortuga de rierol (Emys orbicularis i Mauremys leprosa), el barb de muntanya (Barbus meridionalis), la babosa de riu (Salaria fluviatilis), la llúdriga (Lutra lutra), la cigonya blanca (Ciconia ciconia), el blauet (Alcedo athis), la fotxa (Fulica atra), la puput (Upupa epops), entre moltes altres.
L’òrgan encarregat de la gestió de l'Espai Natural de l'Estany de Banyoles, és el Consorci de l'Estany creat el 30 d’abril de 2004, amb l’objectiu de preservar i revalorar el patrimoni natural i cultural i impulsar les funcions econòmiques mediambientals i socials.
CONSORCI DE L'ESTANY
DE DILLUNS A DIVENDRES
DE 9 H A 14 H
PLAÇA DELS ESTUDIS, 2
17820 - BANYOLES (GIRONA)
972 576 495
consorci@consorcidelestany.org
Política de protecció de dades
Política de cookies
Imatges web: Consorci de l'estany/
Sílvia Puig Planells
Disseny web: Estudi Oliver Gràfic
CONSORCI DE L'ESTANY
DE DILLUNS A DIVENDRES
DE 9 H A 14 H
PLAÇA DELS ESTUDIS, 2
17820 - BANYOLES (GIRONA)
972 576 495
consorci@consorcidelestany.org
Imatges web: Consorci de l'estany / Sílvia Puig Planells
Disseny web: Estudi Oliver Gràfic
CONSORCI DE L'ESTANY
DE DILLUNS A DIVENDRES
DE 9 H A 14 H
PLAÇA DELS ESTUDIS, 2
17820 - BANYOLES (GIRONA)
972 576 495
consorci@consorcidelestany.org
Imatges web: Consorci de l'estany / Sílvia Puig Planells
Disseny web: Estudi Oliver Gràfic