Una prospecció científica preliminar de les comunitats de caràcies de l’Estany de Banyoles ha permès identificar fins a sis espècies diferents d’aquestes algues aquàtiques, fet que apunta a una diversitat superior a la reconeguda fins ara. La visita feta durant el mes d’octubre va comptar amb la participació d’especialistes en plantes aquàtiques, limnologia i paleobotànica de la Universitat de Barcelona (UB) i de la Poznań University of Life Sciences (Polònia), així com de tècnics del Consorci de l’Estany.

Durant la jornada es van mostrejar diversos punts dels sectors nord i central de l’Estany, a diferents profunditats, i també els recs d’en Teixidor i de Can n’Hort. Les observacions van permetre identificar preliminarment sis espècies: Nitella hyalina, Chara vulgaris, Chara contraria, Chara globularis, Chara hispida i Chara aculeolata. Els primers resultats suggereixen, a més, que la distribució d’aquestes espècies varia en funció de la profunditat i d’altres factors ambientals.

Segons els especialistes participants, l’Estany de Banyoles podria constituir un important punt calent (hotspot) de biodiversitat de caràcies, amb un notable potencial per al desenvolupament de futurs estudis ecològics i projectes de conservació. La prospecció representa un primer pas per aprofundir en el coneixement d’aquestes comunitats submergides i de la seva distribució al sistema lacustre.

UN HÀBITAT CLAU PER A LA QUALITAT DE L'AIGUA I LA BIODIVERSITAT

Les caràcies, conegudes popularment com a asprelles, són algues que poden formar prats submergits als fons de llacs i estanys. A Banyoles, aquestes comunitats estan vinculades a l’hàbitat d’interès comunitari 3140, definit com a aigües estagnants oligomesotròfiques, dures, amb vegetació bentònica de carofícies. Aquest hàbitat és un dels elements clau per a la conservació de l’espai Natura 2000 de l’Estany de Banyoles, de la qual és responsable el Consorci de l’Estany.

Els prats de caràcies tenen un paper rellevant en el funcionament ecològic de l’Estany. La seva presència contribueix a estabilitzar els sediments i reduir la resuspensió de partícules, afavorint així la transparència de l’aigua. També poden limitar el desenvolupament del fitoplàncton mitjançant la captació de nutrients, especialment el fòsfor, i la competència
pels recursos disponibles.

A través de la fotosíntesi, aquestes algues assimilen carboni inorgànic dissolt i l’incorporen a la seva biomassa. Una part d’aquest carboni pot quedar retingut als sediments, tant en forma orgànica com en forma de carbonats, tot i que la seva permanència depèn de les condicions ambientals i dels processos que tenen lloc a l’aigua. A més, els prats submergits ofereixen aliment, hàbitat i refugi a nombrosos organismes aquàtics i contribueixen a mantenir la biodiversitat Per tot això, les caràcies desenvolupen un paper clau en l’estructura i funcionament dels hàbitats aquàtics que ocupen.

ELS SEDIMENTS, UNA FINESTRA AL PASSAT DE L'ESTANY

La prospecció també ha posat de manifest l’interès científic dels girogonits, les fructificacions calcificades de les caràcies que poden preservar-se als sediments lacustres. L’estudi d’aquestes restes permet obtenir informació sobre les comunitats vegetals del passat i contribuir a reconstruir l’evolució ecològica de l’Estany, així com els canvis en les condicions ambientals al llarg del temps.

Els investigadors participants han destacat el potencial d’aquest registre paleobotànic per complementar els estudis actuals sobre la biodiversitat i millorar el coneixement de la dinàmica ecològica del sistema lacustre.

NOVES OPORTUNITATS DE COL·LABORACIÓ EN CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ

La visita científica també va incloure un recorregut per les instal·lacions del Consorci de l’Estany, on els experts van conèixer els programes de cria i repoblació de nàiades i els planters destinats a recuperar diverses espècies d’espigues d’aigua del gènere Potamogeton i altres plantes aquàtiques actualment en regressió.

La jornada ha afavorit l’intercanvi de coneixement entre les institucions participants i ha obert noves vies de col·laboració en l’estudi, la conservació i la restauració dels ecosistemes aquàtics de Banyoles. Aquest activitat de recerca s’emmarca en el projecte IBERCAFO (codi PID2024-159218NB-I00), finançat per l’Agència Estatal d’Investigació (AEI). Els resultats preliminars reforcen la importància de continuar investigant les comunitats de caràcies, tant pel seu valor com a component de la biodiversitat de l’Estany com pel paper que exerceixen en el manteniment de la qualitat de l’aigua i en la interpretació de la seva història ecològica.

Annex fotogràfic:

Participants de la jornada de recerca: Dra. Núria Flor (Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals, UB), el Dr. Michal Brzozowski (Poznań University of Life Sciences), el Dr. Carles Martín-Closas, la Dra. Elvan Demirci, el Dr. Josep Sanjuan i l´Esteve Oromí (Departament de Dinàmica de la Terra i de l'Oceà, Facultat de Ciències de la Terra, UB), conjuntament amb els tècnics del Consorci de l'Estany, Miquel Campos i Gerard Dalmau.

Espècies detectades als herbassars de caracies de l’Estany:

• Nitella hyalina (De Candolle) C.Agardh, 1824
• Chara vulgaris Linnaeus, 1753
• Chara contraria A.Braun ex Kützing, 1845
• Chara globularis Thuiller, 1799
• Chara híspida Linnaeus, 1753
• Chara polyacantha passa a ser Chara aculeolata Kützing, 1832

Exemplar de Nitella hyalina del rec d’en Teixidor-

Observació de les fulles i fructificacions a la lupa binocular del Laboratori de nàiades de Banyoles.