http://www.consorcidelestany.org/index.php?cientAfics-de-la-universitat-de-valAncia-estudien-els-organismes-microscApics-de-laEestany-682010&amp%3Bprint=1

Notícies

Científics de la Universitat de València estudien els organismes microscòpics de l’Estany (6/8/2010)

Un equip de quatre investigadors de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València han estat els dies 4 i 5 d’agost prenent mostres de l’Estany de Banyoles per analitzar la qualitat de l’aigua i l’estat de les poblacions de micoroorganismes que hi viuen. L’equip està encapçalat per la Catedràtica d’Ecologia Maria Rosa Miracle, doctora en biologia, que el 1975 va presentar la seva tesi doctoral sobre el plàncton de l’Estany de Banyoles. Aquest grup es dedica a estudiar l’ecologia bàsica de llacs, estanys i embassaments mitjançant l’anàlisi de les característiques físiques i químiques de l’aigua i dels organismes aquàtics del plàncton (bacteris, algues, invertebrats, larves de peixos, …).

A l’Estany de Banyoles han recollit dades de fins a 12 variables físico-químiques i diverses mostres d’aigua amb el plàcton. Per a fer-ho han utilitzat tècniques d’anàlisi d’aigua modernes que han permès prendre dades de l’aigua de 0 fins a 44 metres en continu, analitzant la presència d’algues, de bacteris, la temperatura, la quantitat d’oxigen, la salinitat de l’aigua, la matèria orgànica, etc. Amb un altre aparell han estudiat l’espectre de la llum i com aquest varia en profunditat.

Aquest interès mutu per l’estany de Banyoles ha fet possible aquesta col·laboració entre la Universitat de València i el Consorci de l’Estany. Actualment el Consorci està executant el LIFE: Projecte Estany que preveu reduir gran part de la població de peixos exòtics depredadors d’aquesta massa d’aigua. És probable que aquesta reducció produeixi uns canvis en la població del plàncton. Així doncs, les dades recollides s’utilitzaran per valorar l’efecte sobre l’ecosistema de l’Estany.

Del seguiment no en destaca cap descobriment en especial, però permet recollir particularitats específiques d’aquest llac càrstic únic a la Península Ibèrica com és la presència de bacteris vermells del sofre a 21 metres a la cubeta de davant el parc de la Draga, o la presència màxima de fitoplàcton (algues microscòpiques) al voltant dels 7,5 metres de profunditat. Aquest estudi es repetirà puntualment al llarg dels anys fins a la finalització del projecte LIFE al 2013.

Imatges Científics valència 09_2010 (1).jpg
Imatges Científics valència 09_2010 (2).jpg
Imatges Científics valència 09_2010 (3).jpg
Imatges Científics valència 09_2010 (4).jpg
Imatges Científics valència 09_2010.jpg